Complessi funerari dell’Età del Bronzo Finale in Italia. Le necropoli di Carinaro/Gricignano (CE) e Tenuta Quadraro (RM).

Abstract

El present estudi respon a la necessitat cada vegada més inajornable d'omplir un buit en el coneixement científic de l'Edat del Bronze Final 3 a Itàlia centre-meridional. La urgència afectava particularment la regió de la Campània, on, abans que sortissin a la llum les troballes de la necròpoli de Carinaro/Gricignano, aquest delicat moment de transició havia estat documentat tan sols en una tomba. El panorama dels conjunts funeraris del Bronze Final 3 s'enriqueix amb l'anàlisi d'una altra necròpoli datada en aquest mateix període i igualment inèdita: Tenuta Quadraro, a la regió del Laci, un segon complex funerari amb tombes d'incineració. Un dels objectius fonamentals ha estat recopilar tota la documentació existent, tant científica com gràfica i fotogràfica, de les necròpolis, totes dues excavades a la fi de la dècada de 1990. Una vegada organitzada i aclarida la metodologia, es contextualitzen els complexos funeraris en el territori prenent també en consideració les evidències de llocs d'enterrament i d'habitació anteriors. D'aquesta manera comencen a delinear-se els contorns d'una entitat cultural amb característiques pròpies. Ens trobem en el moment en què s'assisteix al fenomen del sorgiment d'identitats culturals regionals particulars, fet que justifica la datació en el Bronze Final 3 de l'inici de fàcies com ara la lacial (o protolatina), la protoligur o la protogolasecchiana. El catàleg de les tombes i dels materials dels cementiris estudiats ens permet reconstruir les pràctiques funeràries i la cultura material de les comunitats protohistòriques que habitaren els territoris entre el Laci i la Campània. Es manifesten alguns notables punts de contacte amb la cultura funerària del Latium Vetus que han motivat la realització d'un inventari de llocs i una reordenació de dades antigues que permetin la comparació amb els contextos analitzats. La reproducció gràfica dels aixovars constitueix l'element més útil per portar a terme aquesta comparació i interpretar els comportaments de les esmentades comunitats. Així mateix, partint de les restes dels llocs d'habitació, s'intenta identificar els assentaments als quals pogueren correspondre les necròpolis i reconstruir les dinàmiques de població i la gestió dels recursos del territori. L'anàlisi dels contextos es proposa reconstruir tots i cadascun dels elements que els integren, des de l'elecció del ritu fins a la diversificació de les estructures funeràries, i des de la miniaturització fins a la identificació d'associacions en els aixovars, recolzant-se sempre en la determinació de les restes osteològiques disponibles per a tots dos jaciments.

Una primera novetat destacable és la mínima presència d'indicadors de rol en l'escala social útils per a la identificació de personatges eminents. Els trets distintius dels aixovars de màxim rang són més tènues, constatació que permet hipotetitzar l'existència d'una societat més igualitària. S'interpreta el que està representat, però també el que està absent en el que a identificació social es refereix. Finalment, com un més dels reptes de la recerca doctoral, es va explorar la idea d'aprofundir en un camp d'estudi poc transitat, però que ha suscitat un debat i unes expectatives considerables en la comunitat científica: la reconstrucció de la vestimenta de les dones de classe alta. En aquesta línia s'ha intentat esclarir, des d'una perspectiva socioeconòmica i identitària, la manera en què vestien les dones protohistòriques, i restituir mitjançant una minuciosa reconstrucció gràfica de les seves siluetes la imatge d'aquestes dones de poder.

El presente estudio responde a la necesidad cada vez más inaplazable de colmar una laguna en el conocimiento científico de la Edad del Bronce Final 3 en Italia centromeridional. La urgencia afectaba en particular a la región de Campania, donde, antes de que salieran a la luz los hallazgos de la necrópolis de Carinaro/Gricignano, este delicado momento de transición se había documentado tan solo en una tumba. El panorama de los conjuntos funerarios del Bronce Final 3 gana en riqueza con el análisis de otra necrópolis datada en ese mismo periodo e igualmente inédita: Tenuta Quadraro, en la región del Lacio, un segundo complejo funerario con tumbas de incineración. Uno de los objetivos fundamentales ha sido recopilar toda la documentación existente, tanto científica como gráfica y fotográfica, de las dos necrópolis, ambas excavadas a finales de la década de 1990. Una vez organizada y aclarada la metodología, se contextualizan los complejos funerarios en el territorio tomando también en consideración las evidencias de sitios funerarios y de habitación anteriores. De este modo empiezan a delinearse los contornos de una entidad cultural con características propias. Nos encontramos en el momento en que se asiste al fenómeno del surgimiento de identidades culturales regionales particulares, hecho que justifica la datación en el Bronce Final 3 del inicio de facies como la lacial (o protolatina), la protoligur o la protogolasecchiana. El catálogo de las tumbas y de los materiales de los cementerios estudiados nos permite reconstruir las prácticas funerarias y la cultura material de las comunidades protohistóricas que habitaron los territorios entre el Lacio y la Campania. Se manifiestan algunos notables puntos de contacto con la cultura funeraria del Latium vetus que han motivado la realización de un inventario de sitios y una reordenación de datos antiguos que permitan la comparación con los contextos analizados. La reproducción gráfica de los ajuares constituye el elemento más útil para realizar esta comparación e interpretar los comportamientos de las mencionadas comunidades. Asimismo, partiendo de los restos de los lugares de habitación, se intenta identificar los asentamientos a los que pudieron corresponder las necrópolis y reconstruir las dinámicas de población y la gestión de los recursos del territorio. El análisis de los contextos se propone reconstruir todos y cada uno de los elementos que los integran, desde la elección del rito hasta la diversificación de las estructuras funerarias, y desde la miniaturización hasta la identificación de asociaciones en los ajuares, apoyándose siempre en la determinación de los restos osteológicos disponibles para ambos yacimientos. Una primera novedad destacable es la mínima presencia de indicadores de rol en la escala social útiles para la identificación de personajes eminentes. Los rasgos distintivos de los ajuares de máximo rango son más tenues, constatación que permite hipotetizar la existencia de una sociedad más igualitaria. Se interpreta lo que está representado, pero también lo que está ausente en lo que a identificación social se refiere. Por último, como uno más de los retos de la investigación doctoral, se exploró la idea de profundizar en un campo de estudio poco transitado pero que ha suscitado un debate y unas expectativas considerables en la comunidad científica: la reconstrucción de la vestimenta de las mujeres de clase alta. En esta línea se ha intentando arrojar luz, desde una perspectiva socioeconómica e identitaria, a la manera en que vestían las mujeres protohistóricas, y restituir mediante una minuciosa reconstrucción gráfica de sus siluetas la imagen de estas mujeres de poder.

The present study responds to the increasingly urgent need to fill a gap in the scientific understanding of the Late Bronze Age 3 in south-central Italy. Particularly, this urgency concerns the Campanian region, where, before the discovery of the necropolis Carinaro/Gricignano, this critical transitional period was only known from one tomb. The panorama of the Final Bronze Age 3 funerary complexes is substantially improved with the analysis of another necropolis dated to the same period and equally unpublished: Tenuta Quadraro, in the Lazio region, another funerary complex formed by cremation tombs.

One of the fundamental objectives of our research has been to bring together all the existing scientific, graphic and photographic documentation existing for the two necropolises, both of which were excavated at the end of the 1990s. Once the methodology had been established and clarified, the funerary complexes were contextualised in each territory, also considering the evidence coming from already known funerary and habitation sites. Only then, the contours of a cultural entity with its own traits began to emerge. This was a time when we witness the emergence of particular regional cultural identities, a phenomenon that justifies to see the Final Bronze Age 3 as the beginning of facies such as the Lacial (or Proto-Latin), the Proto-Ligurian, or the Proto-Golasecchian archaeological entities.

The catalogue of tombs and materials from the studied cemeteries allows us to reconstruct the funerary practices and material culture of the protohistoric communities that inhabited the area between Latium and Campania. The notable similarities observed with the funerary record of Latium vetus, led to the creation of an inventory of sites and a rearrangement of earlier information in order to allow a comparison with the analysed new contexts. The graphic documentation of the grave goods is the most useful tool for such a comparison, allowing to interpret the funerary practices of these communities. Likewise, the habitation sites allow to identify the possible settlements belonging to the necropolises and to reconstruct the population dynamics and the management of the resources in each territory. The analysis of the funerary contexts aims to reconstruct each and every one of their elements, from the choice of the funerary rite to the diversification of the burial structures, and from the miniaturization of artefacts to the identification of associations of grave goods, always relaying on the osteological determination of the burials, which is available for both sites.

A notable result of our study is the minimal presence of material indicators of a social scale, with which to identify eminent personages. The distinctive features of the highest-ranking graves are fainter than in other periods, a finding that allows us to hypothesise the existence of a more egalitarian society for the Final Bronze Age 3. Our interpretation is concerned with what is represented in the burials, but also with what is absent in terms of social classification.

Finally, one of the challenges of doctoral research was to explore a field of study that has often been neglected, but which has aroused considerable debate and expectations in the scientific community: the reconstruction of wealthy, probably upper-class women's clothing. In this line, an attempt was made to shed light, from a socio-economic and identitarian perspective, on the way in which these protohistoric women dressed, and to restore the image of these women of power by means of a detailed graphic reconstruction of their possible aspect in life.