La necrópolis de Villamar: estudio antropológico de una población púnica del interior de Cerdeña

Abstract

La necròpolis púnica de Villamar és una instal·lació funerària situada a 50 km de Cagliari, Sardenya, i utilitzada entre els segles IV-II aC. Aquest lloc a l'interior de l'illa és de gran importància per a la reconstrucció bioarqueològica de la població púnica sarda perquè ha tret a la llum restes òssies en un excel·lent estat de conservació. L'objectiu principal de la tesi és fer l'estudi antropològic de la població per a reconstruir la història biològica representativa d'una població púnica de l'interior de Sardenya que serveixi de base de comparació per a tots els estudis osteològics de les antigues civilitzacions mediterrànies. Això es va dur a terme a través de la reconstrucció del perfil biològic dels individus (edat, sexe, estatura, caràcters epigenètics, patologies, insercions musculars), anàlisi demogràfica i tafonòmica. L'estudi es va realitzar en 20 tombes de diferents tipologies excavades entre els anys 2013-2021 (4 de cambra, 8 de fossa, 2 cappuccines, 2 urnes cineràries pertanyents a la mateixa tomba de cambra, 4 enchytrismoi, 1 en calaix i 1 en nínxol ). En tan sols 20 tombes es van identificar un NMI de 134 subjectes: 67 adults (25 dones, 28 homes i 14 indeterminats), 3 joves (1 subjecte femení i 2 indeterminats) i 50 subadults (26 en edat perinatal, 18 infantil I, 6 infantil II) i 14 cremats (13 adults i un subadult). Es tracta, per tant, d'una població heterogènia on estan representats tots els grups d'edat, amb predomini dels adults. l'estudi demogràfic va mostrar que la mortalitat perinatal és alta com generalment es pot observar en el període Fenici i Púnic. El grup humà prevalent és caucàsic, amb un sol individu (femení) subsaharià. El patró muscular i patològic és indicatiu d'una població activa, amb les dones probablement dedicades a activitats agrícoles i que es desplaçava per terrenys inclinats i accidentats comportant càrregues pesades i els homes que aporten evidències i lesions típiques de treballs durs, com la mineria, pedreria o el tall de fusta i les característiques atribuïbles a l'ús del carro, del cavall i de l'hàbit de caminar en terrenys pendents i irregulars portant càrregues pesades. Pel que fa a la tafonomia, les característiques analitzades per als diferents tipus de tombes mostren la simultaneïtat d'enterraments primaris, secundaris i de reduccions fins i tot dins d'una mateixa tomba. Aquest estudi antropològic ha permès reconstruir la història biològica representativa d'una població púnica de l'interior de Sardenya que pot ser utilitzada com a base de comparació per a tots els estudis osteològics de les antigues civilitzacions mediterrànies.

La necrópolis púnica de Villamar es una instalación funeraria situada a 50 km de Cagliari, Cerdeña, y utilizada entre los siglos IV-II a.C. Este sitio en el interior de la isla es de gran importancia para la reconstrucción bioarqueológica de la población púnica sarda porque ha devuelto restos óseos en un excelente estado de conservación. El objetivo principal de la tesis es realizar el estudio antropológico de la población para reconstruir la historia biológica representativa de una población púnica del interior de Cerdeña que sirva de base de comparación para todos los estudios osteológicos de las antiguas civilizaciones mediterráneas. Esto se llevó a cabo a través de la reconstrucción del perfil biológico de los individuos (edad, sexo, estatura, caracteres epigenéticos, patologías, inserciones musculares), análisis demográfico y tafonómico). El estudio se realizó en 20 tumbas de diferentes tipologías excavadas entre los años 2013-2021 (4 de cámara, 8 de fosa, 2 cappuccinas, 2 urnas cinerarias pertenecientes a la misma tumba de cámara, 4 enchytrismoi, 1 en cajón y 1 en nicho). En tan solo 20 tumbas se identificaron un NMI de 134 sujetos: 67 adultos (25 mujeres, 28 hombres y 14 indeterminados), 3 jóvenes (1 sujeto femenino y 2 indeterminados) y 50 subadultos (26 en edad perinatal, 18 infantil I, 6 infantil II) y 14 cremados (13 adultos y un subadulto). Se trata, por tanto, de una población heterogénea en la que están representados todos los grupos de edad, con predominio de los adultos. El estudio demográfico mostró que la mortalidad perinatal es alta como generalmente se puede observar en el periodo Fenicio y Púnico. El grupo humano prevalente es caucásico, con un solo individuo (femenino) subsahariano. El patrón muscular y patológico es indicativo de una población activa, con las mujeres probablemente dedicadas a actividades agrícolas y que se desplazaba por terrenos inclinados y accidentados acarreando cargas pesadas y los hombres que devuelven evidencias y lesiones típicas de trabajos duros, como la minería, cantería o el corte de madera y características atribuibles al uso de la carreta, del caballo y del hábito de caminar en terrenos pendientes e irregulares llevando cargas pesadas. En cuanto a la tafonomía, las características analizadas para los distintos tipos de tumbas muestran la simultaneidad de enterramientos primarios, secundarios y de reducciones incluso dentro de una misma tumba. Este estudio antropológico ha permitido así, reconstruir la historia biológica representativa de una población púnica del interior de Cerdeña que puede ser utilizada como base de comparación para todos los estudios osteológicos de las antiguas civilizaciones mediterráneas.

The punic necropolis of Villamar is a funerary installation located at 50 km from Cagliari, Sardinia, and used between the 4th-2nd century BC. This site in the hinterland of the island is of great importance for the bioarchaeological reconstruction of the Sardinian punic population because it has returned skeletal remains in an excellent state of conservation. The main objective of the thesis is to carry out the anthropological study of the population to reconstruct the representative biological history of a Punic population in the interior of Sardinia that serves as a basis of comparison for all osteological studies of the ancient Mediterranean civilizations. This was carried out through the reconstruction of the biological profile of the individuals (age, sex, height, epigenetic characters, pathologies, muscle insertions), demographic and taphonomic analysis. The study was carried out in 20 tombs of different types excavated between the years 2013-2021 (4 chamber, 8 pit, 2 cappuccinas, 2 funerary urns belonging to the same chamber tomb, 4 enchytrismoi, 1 caisson and 1 niche). In only 20 graves, an NMI of 134 subjects was identified: 67 adults (25 women, 28 men and 14 indeterminate), 3 young people (1 female subject and 2 indeterminate) and 50 sub-adults (26 perinatal age, 18 infant I, 6 child II) and 14 cremated (13 adults and one subadult). It is, therefore, a heterogeneous population in which all age groups are represented, with a predominance of adults. The demographic study showed that perinatal mortality is high as can generally be observed in the Phoenician and Punic periods. The prevalent human group is Caucasian, with only one sub-Saharan (female) individual. The muscular and pathological pattern is indicative of an active population, with the women probably engaged in agricultural activities and moving over sloping and rugged terrain carrying heavy loads and the men returning evidence and injuries typical of hard work, such as mining, quarrying or the cutting of wood and characteristics attributable to the use of the cart, the horse and the habit of walking on steep and irregular terrain carrying heavy loads. Regarding taphonomy, the characteristics analysed for the different types of tombs show the simultaneity of primary, secondary and reduction burials, even within the same tomb. This anthropological study has made it possible to reconstruct the representative biological history of a Punic population in the interior of Sardinia that can be used as a basis for comparison for all osteological studies of ancient Mediterranean civilizations.