El cuento de los Janas. Análisis antropológico de restos humanos procedentes de tumbas en domus de janas en el centro norte de Cerdeña

Abstract

En la present recerca es realitza l'estudi antropològic de diferents enterraments del centre nord de Sardenya, i a través de les mostres osteològiques prehistòriques i protohistòriques, s'intenta entendre si existien un o diversos rituals funeraris ben definits per als períodes en qüestió, si van canviar. segons el territori o amb independència de les cultures arqueològiques que es desenvolupen a l'illa, si aquests rituals pressuposats van variar amb el pas del temps o van mantenir fins i tot durant els períodes històrics següents alguna característica d'originalitat. Les poblacions estudiades tenen característiques homogènies vinculades a la insularitat, però malgrat la insularitat no s'han observat característiques epigenètiques que permetin parlar de poblacions consanguinis. L'estat general de salut és bo, com ho demostren l'alçada de la població, que s'ajusta a la mitjana de Sardenya, l'escassa patologia dental i l'absència d'episodis de malaltia infecciosa. El desenvolupament muscular, juntament amb la quasi absència de malaltia, indica que es tracta de grups robustos que es desplaçaven amb càrrega per terrenys rocosos i pendents i que depenien de la caça, però també de l'agricultura, com es pot inferir de l'estudi dietètic. Fins i tot a nivell muscular no hi ha diferències substancials, la qual cosa demostra que aquestes poblacions es mantenen robustes i les activitats realitzades es mantenen sense canvis al llarg del temps. Aquest estudi permet confirmar per a la domus de Janas estudiada la hipòtesi d'un tipus primari de ritual d'enterrament col·lectiu, que contempla els cossos del difunt posicionats de manera fortament contreta, o fetal, i amb el front orientat cap a l'entrada del difunt. tomba. Les reduccions o reordenacions secundàries de restes òssies són plausibles per a les tombes en les quals es van produir enterraments durant diferents cultures. La posició sepulcral fortament contraïda per una banda troba confirmacions del neolític a tot Europa, i també a Sardenya, al neolític mitjà a la necròpolis de Cuccuru és arriu - Cabras, en el període de transició entre el calcolític i l'edat del bronze primerenca, en alguns tombes de Facies Corona Moltana, com Iscalittas - Soleminis, i Bonnanaro, Bingia 'e monti - Gonnostramatza.

En la presente investigación se lleva a cabo el estudio antropológico de diferentes enterramientos del centro norte de Cerdeña y, a través de muestras osteológicas prehistóricas y protohistóricas, se intenta comprender si existieron uno o varios rituales funerarios bien definidos para los períodos en cuestión, si cambiaron según el territorio o independientemente de las culturas arqueológicas que se desarrollaron en la isla, si estos supuestos rituales variaron con el paso del tiempo o mantuvieron incluso durante los siguientes periodos históricos alguna característica de originalidad. Las poblaciones estudiadas presentan características homogéneas ligadas a la insularidad, pero a pesar de la insularidad no se han observado características epigenéticas que permitan hablar de poblaciones consanguíneas. El estado general de salud es bueno, como lo demuestra la altura de la población, que está en línea con la media sarda, la escasa patología dental y la ausencia de episodios de enfermedades infecciosas. El desarrollo muscular, junto con la casi ausencia de enfermedades, indica que se trata de grupos robustos que se desplazaban con carga por terrenos pedregosos y en pendiente y que dependían de la caza, pero también de la agricultura, como se infiere del estudio dietético. Incluso a nivel muscular no existen diferencias sustanciales, lo que demuestra que estas poblaciones se mantienen robustas y las actividades realizadas se mantienen inalterables a lo largo del tiempo. Este estudio permite confirmar para las domus de Janas estudiadas la hipótesis de un tipo primario de ritual funerario colectivo, que prevé los cuerpos de los difuntos posicionados de forma fuertemente contraída, o fetal, y con la frente orientada hacia la entrada de la tumba. Las reducciones secundarias o los reordenamientos de los restos óseos son plausibles para tumbas en las que ocurrieron entierros durante diferentes culturas. La posición del entierro fuertemente contraído en un lado encuentra confirmaciones desde el Neolítico en toda Europa, y también en Cerdeña, en el Neolítico Medio en la necrópolis de Cuccuru es arriu - Cabras, en el período de transición entre el Calcolítico y el Bronce Antiguo, en algunas tumbas de Facies Corona Moltana, como Iscalittas - Soleminis, y Bonnanaro, Bingia 'e monti - Gonnostramatza.

In the present research the anthropological study of different burials of central northern Sardinia is carried out, and through prehistoric and protohistoric osteological samples, we try to understand if one or several well-defined funerary rituals existed for the periods in question, if they changed according to the territory or regardless from the archaeological cultures that developed on the island, whether these presupposed rituals varied with the passage of time or maintained even during the following historical periods some characteristic of originality. The populations studied have homogeneous characteristics linked to insularity, but despite insularity, no epigenetic characteristics have been observed which allow us to speak of consanguineous populations. The general state of health is good, as demonstrated by the height of the population, which is in line with the Sardinian average, the scarce dental pathology and the absence of episodes of infectious disease. The muscular development, together with the almost absence of disease, indicates that these are robust groups that moved with load on rocky and sloping terrain and that they depended on hunting, but also on agriculture, as can be inferred from the dietary study. Even at the muscular level there are no substantial differences, which demonstrates that these populations remain robust and the activities performed remain unchanged over time. This study allows the confirmation for the domus de Janas studied of the hypothesis of a primary type of collective burial ritual, which envisages the bodies of the deceased positioned in a strongly contracted, or fetal, manner and with the forehead oriented towards the entrance of the grave. Secondary reductions or rearrangements of bone remains are plausible for graves in which burials occurred during different cultures. The strongly contracted burial position on one side finds confirmations from the Neolithic throughout Europe, and also in Sardinia, in the Middle Neolithic in the necropolis of Cuccuru is arriu - Cabras, in the transition period between the Chalcolithic and the Early Bronze Age, in some tombs of Facies Corona Moltana, such as Iscalittas - Soleminis, and Bonnanaro, Bingia 'e monti - Gonnostramatza.