Partnership dynamics in contemporary Spain

Abstract

Les dinàmiques d’emparellament de les societats occidentals han esdevingut més complexes i diverses amb el pas del temps. Han augmentat els tipus no tradicionals de formació parelles i famílies, com ara la cohabitació fora del matrimoni, la maternitat no matrimonial, les relacions de convivència i el reaparellament. També ha augmentat la inestabilitat de les unions, que es dissolen més que abans. Tot i aquesta evolució, tenir una parella estable continua sent un aspecte important a l’hora de família tenir fills. Espanya és un país interessant per estudiar les dinàmiques d’emparellament a causa dels ràpids canvis socioculturals i econòmics que el país ha experimentat en les darreres dècades. Tot i així, les trajectòries actuals de formació de parella i família dels espanyols no han estat explorades en profunditat en comparació a d’altres contextos europeus com Suècia o Itàlia. Aquesta tesi consta de tres assajos empírics i omple aquest buit en el context espanyol. Aprofitant l’Enquesta Espanyola de Fecunditat més recent del 2018, cada assaig se centra en un aspecte de les dinàmiques d’emparellament a l’Espanya contemporània. El primer assaig avalua el paper de la formació de parelles estables a l’entrada a la maternitat a Suècia i Espanya i fins a quin punt les diferències en el quantum i el moment de la formació de la parella expliquen les diferències en les taxes de primer naixement entre tots dos països. El segon assaig explora la prevalença de les relacions de parella sense convivència entre els espanyols segons el gènere i l’etapa de la vida, considerant també quines característiques socioeconòmiques i demogràfiques s’associen a aquest tipus de parella. Per acabar, el tercer assaig documenta la incidència del reaparellament, o formació d’una segona unió corresidencial, segons cohort de naixement i educació entre els adults espanyols separats. En conjunt, aquesta tesi destaca que la formació de parelles estables i corresidencials continua sent important per a la formació familiar i, a més, les dinàmiques de parella a Espanya han estat més diverses i complexes. L’evidència també suggereix que Espanya ha avançat en la Segona Transició Demogràfica en comparació a fa dues dècades, alineant-se més amb els patrons de formació de parella i família dels seus homòlegs del Nord-oest europeu. Tot i això, és possible que les normes socials i culturals pròpies d’Espanya continuïn determinant la manera com s’han generalitzat (o no) determinades dinàmiques de parella, per exemple, les dinàmiques de reaparellament a Espanya.

El proceso de emparejamiento en las sociedades occidentales se ha vuelto más complejo y diverso con el paso del tiempo. Han aumentado las formas no tradicionales de parejas y se han diversificado las vías de formación de familias, como la cohabitación fuera del matrimonio, la maternidad no matrimonial, las relaciones de convivencia y la reconstitución de parejas También ha aumentado la inestabilidad de las uniones que se disuelven más que antes. A pesar de esta evolución, tener una pareja estable sigue siendo un aspecto importante a la hora de tener hijos. España es un país interesante para estudiar las dinámicas de pareja dados los rápidos cambios socioculturales y económicos que el país ha experimentado en las últimas décadas. Sin embargo, las trayectorias modernas de formación familiar de los españoles no han sido exploradas en profundidad en comparación con otros contextos europeos como Suecia e Italia. Esta tesis consta de tres ensayos empíricos que quieres llenar este vacío en el contexto español. Aprovechando la Encuesta Española de Fecundidad más reciente de 2018, cada ensayo se centra en un aspecto de la dinámica de pareja en la España contemporánea. El primer ensayo evalúa el papel de la formación de parejas estables en la entrada en la maternidad en Suecia y España y hasta qué punto las diferencias en el quantum y el momento de la formación de la pareja explican las diferencias en las tasas de primer nacimiento entre los dos países. El segundo ensayo explora la prevalencia de las relaciones estables sin convivencia entre los españoles según género y etapa de la vida, considerando también qué características socioeconómicas y demográficas se asocian a este tipo de pareja. Por último, el tercer ensayo documenta la incidencia de la reconstitución, o formación de una segunda unión corresidencial, por cohorte de nacimiento y educación entre los adultos españoles separados. En conjunto, esta tesis destaca que la formación de parejas estables y corresidenciales sigue siendo importante para la formación familiar y, además, las dinámicas de pareja en España se han hecho más diversas y complejas. La evidencia también sugiere que España ha avanzado en la Segunda Transición Demográfica en comparación con hace dos décadas, alineándose más con los patrones de formación de pareja y familia de sus homólogos del Noroeste europeo. Sin embargo, es posible que las normas sociales y culturales propias de España sigan determinando la forma en que se han generalizado (o no) determinadas dinámicas de pareja, por ejemplo, las dinámicas de formación de segundas parejas en España.

Partnership dynamics in high-income Western societies have grown more complex and diverse over time. Non-traditional types of partnerships and family formation pathways “ including non-marital cohabitation, non-marital childbearing, living-apart-together relationships, and repartnering “ have risen in prevalence. There has also been an increase in union instability with more unions dissolving than before. Despite these developments, having a stable partner remains an important aspect when it comes to starting a family. Spain is an interesting country to study partnership dynamics given its rapid sociocultural and economic changes in the past few decades. Modern partnership and family formation pathways of the Spanish have not been thoroughly explored compared to other European contexts such as Sweden and Italy. This dissertation consists of three empirical essays and fills this gap for the Spanish context. Taking advantage of the most recent Spanish Fertility Survey from 2018, each essay focuses on a different aspect of partnership dynamics in contemporary Spain. The first essay assesses the role of stable partnership formation on entering parenthood in Sweden and Spain and to what extent the differences in the quantum and timing of partnership formation explains differences in first birth rates between the two countries. The second essay explores the prevalence of living-apart-together relationships among the Spanish in the modern-day by gender and life stage, also considering what socioeconomic and demographic characteristics are associated with this partnership type. Lastly, the third essay documents the incidence of repartnering, or forming a second co-residential union, by birth cohort and education among separated Spanish adults. Altogether, this dissertation highlights that stable, co-residential partnership formation continues to be important for family formation, and furthermore, that partnership dynamics in Spain have grown more diverse and complex. Evidence also suggests Spain has advanced in the Second Demographic Transition compared to two decades ago and is more in line with the partnership and family formation patterns of its Northwestern counterparts. Social and cultural norms particular to Spain, however, may have affected how certain aspects of partnership dynamics, such as repartnering, have not intensified more over time.