Avaluació i validació de la tomografia de coherència òptica-angiografia com a eina diagnòstica per a la patologia vascular retiniana

Abstract

INTRODUCCIÓ Aquest treball ha pretès avaluar i validar la Tomografia de Coherència Òptica - Angiografia (OCT-A) com a eina diagnòstica per a la patologia vascular retiniana. S’han realitzat dos estudis per complir els objectius. JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA La Tomografia de Coherència Òptica (OCT) és una tècnica d’imatge no invasiva que permet la visualització in vivo de la retina amb una resolució similar a la d’un tall histològic Recentment, s’ha incorporat una nova eina anomenada OCT-Angiografia (OCT-A) que permet la visualització de la xarxa vascular de la retina sense injectar cap contrast. L’Angiografia Fluoresceínica (AGF) fins ara ha estat la prova diagnòstica de referència en patologia vascular retiniana. S’han fet estudis per comparar la rellevància clínica de l’OCT-A i l’AGF, per quantificar la zona avascular foveal (ZAF) i altres per avaluar canvis vasculars preclínics i de l’evolució de la RD. HIPÒTESI Estudi 1: L’OCT-A és una eina diagnòstica valida per a mesurar les diferències de la ZAF segons variables d’edat, sexe, longitud axial i refracció. Estudi 2: L’OCT-A és una eina útil per a la valoració de la ZAF i xarxa perifoveal en pacients diabètics sense RD coneguda. OBJECTIUS Estudi 1: Validar la seva utilització com a mètode de referència per a quantificar la ZAF (en funció de diverses variables (refracció, longitud axial, gruix foveal i coroidal) en subjectes sans. Estudi 2: Validar la seva utilització per detectar canvis inicials de la RD en pacients diabètics sense presència de RD clínica. DISSENY DE L’ESTUDI Estudi observacional, prospectiu, unicèntric amb 60 subjectes (35 diabètics sense RD i 25 subjectes sans): 118 ulls. S’han realitzat proves d’imatge ocular amb retinògraf, OCT, OCT-A i s’ha avaluat el gruix macular, la irregularitat i la mida de la ZAF, tortuositat dels vasos, àrees de no perfusió, pèrdua de capil·lars i microaneurismes als dos plexes vasculars principals. RESULTATS L’àrea mitjana de la ZAF superficial és de 0.225 mm2 (0.04–0.50) als ulls diabètics i 0.199 mm2 (0.02–0.50) als ulls control i la ZAF profunda 0.243 mm2 (0.02-0.58) als diabètics i 0.242 mm2 (0.01-0.55) als control. El gruix macular és de 278.94 µm (239-332) als diabètics i 271.59 µm (231-347) als control. Les alteracions dels 2 plexes vasculars, superficial (SVP) i profund (DCP), només s’han observat en el grup diabètic: àrees de no perfusió (34.7% a SVP i 14.3% a DCP), pèrdua de capil·lars (18.4% a SVP i 4.1% a DCP), tortuositat (8.2% a SVP), microaneurismes (2% a DCP) i vasos en rosari (2% a SVP). CONCLUSIONS 1. L’àrea de la ZAF profunda és més gran que la superficial en subjectes sans i diabètics. 2. La ZAF superficial i profunda són més grans quan menor és el gruix macular central. 3. La ZAF no es relaciona amb l’edat, ni amb la longitud axial ni amb la refracció en la nostra mostra de subjectes sans. 4. Una menor AV es relaciona amb una àrea de ZAF més gran. 5. L’àrea de la ZAF profunda en els subjectes diabètics és més gran en les dones que en els homes. 6. L’augment de l’àrea de la ZAF i les àrees de no perfusió capil·lar s’observen en els pacients diabètics abans que l’aparició dels microaneurismes, els quals es consideren el primer signe clínic de la RD. 1. L’OCT-A és capaç de detectar canvis microvasculars precoços a la retina de pacients diabètics que no són observables en l’exploració clínica. El nostre estudi dona suport a l’ús de l’OCT-A com a una bona eina de cribratge precoç de la RD en subjectes diabètics.

INTRODUCCIÓN Este trabajo ha pretendido evaluar y validar la Tomografía de Coherencia Óptica-Angiografía (OCT-A) como herramienta diagnóstica para la patología vascular retiniana. Se han realizado dos estudios para cumplir sus objetivos. JUSTIFICACIÓN CIENTÍFICA La Tomografía de Coherencia Óptica (OCT) es una técnica de imagen no invasiva que permite la visualización in vivo de la retina con una resolución similar a la de un corte histológico Recientemente, se ha incorporado una nueva herramienta llamada OCT-Angiografía ( OCT-A) que permite la visualización de la red vascular de la retina sin inyectar contraste alguno. La Angiografía Fluoresceínica (AGF) hasta ahora ha sido la prueba diagnóstica de referencia en patología vascular retiniana. Se han realizado estudios para comparar la relevancia clínica de la OCT-A y el AGF, para cuantificar la zona avascular foveal (ZAF) y otros para evaluar cambios vasculares preclínicos y de la evolución de la RD. HIPÓTESIS Estudio 1: La OCT-A es una herramienta diagnóstica válida para medir las diferencias de la ZAF según variables de edad, sexo, longitud axial y refracción. Estudio 2: La OCT-A es una herramienta útil para la valoración de la ZAF y red perifoveal en pacientes diabéticos sin RD conocida. OBJETIVOS Estudio 1: Validar su utilización como método de referencia para cuantificar la ZAF (en función de varias variables (refracción, longitud axial, grosor foveal y coroidal) en sujetos sanos. Estudio 2: Validar su utilización para detectar cambios iniciales de RD en pacientes diabéticos sin presencia de RD clínica. DISEÑO DEL ESTUDIO Estudio observacional, prospectivo, unicéntrico con 60 sujetos (35 diabéticos sin RD y 25 sujetos sanos): 118 ojos. Se han realizado pruebas de imagen ocular con retinógrafo, OCT, OCT-A y se ha evaluado el grosor macular, la irregularidad y el tamaño de la ZAF, tortuosidad de los vasos, áreas de no perfusión, pérdida de capilares y microaneurismos en los dos plexos vasculares principales. RESULTADOS El área media de la ZAF superficial es de 0.225 mm2 (0.04-0.50) en los ojos diabéticos y 0.199 mm2 (0.02-0.50) en los ojos control y la ZAF profunda 0.243 mm2 (0.02-0.58) en los diabéticos y 0.242 mm2 (0.01-0.55) en los control. El grosor macular es de 278.94 µm (239-332) en los diabéticos y 271.59 µm (231-347) en los control. Las alteraciones de los 2 plexos vasculares, superficial (SVP) y profundo (DCP), sólo se han observado en el grupo diabético: áreas de no perfusión (34.7% en SVP y 14.3% en DCP), pérdida de capilares (18.4 % en SVP y 4.1% en DCP), tortuosidad (8.2% en SVP), microaneurismas (2% en DCP) y vasos en rosario (2% en SVP). CONCLUSIONES 1. El área de la ZAF profunda es mayor que la superficial en sujetos sanos y diabéticos. 2. La ZAF superficial y profunda son mayores cuando menor es el grosor macular central. 3. La ZAF no se relaciona con la edad, ni con la longitud axial ni con la refracción en nuestra muestra de sujetos sanos. 4. Una menor AV se relaciona con un área de ZAF mayor. 5. El área de la ZAF profunda en los sujetos diabéticos es mayor en las mujeres que en los hombres. 6. El aumento del área de la ZAF y las áreas de no perfusión capilar se observan en los pacientes diabéticos antes que la aparición de los microaneurismos, que se consideran el primer signo clínico de la RD. 7. La OCT-A es capaz de detectar cambios microvasculares precoces en la retina de pacientes diabéticos que no son observables en la exploración clínica. Nuestro estudio apoya el uso de la OCT-A como una buena herramien ta de cribado precoz de la RD en sujetos diabéticos.

INTRODUCTION This work has sought to evaluate and validate Optical Coherence Tomography-Angiography (OCT-A) as a diagnostic tool for retinal vascular pathology. Two studies have been conducted to meet their objectives. SCIENTIFIC JUSTIFICATION Optical Coherence Tomography (OCT) is a non-invasive imaging technique that allows in vivo visualization of the retina with a resolution similar to that of a histological section. Recently, a new tool called OCT-Angiography (OCT-A) has been incorporated. ) that allows the visualization of the vascular network of the retina without injecting any contrast. Fluorescein Angiography (FA) has until now been the reference diagnostic test in retinal vascular pathology. Studies have been carried out to compare the clinical relevance of OCT-A and FA, to quantify the foveal avascular zone (FAZ) and others to assess preclinical vascular changes and the evolution of DR. HYPOTHESIS Study 1: OCT-A is a valid diagnostic tool to measure the differences in the FAZ according to variables of age, sex, axial length and refraction. Study 2: OCT-A is a useful tool for the assessment of the FAZ and perifoveal network in diabetic patients without known DR. GOALS Study 1: Validate its use as a reference method to quantify FAZ (depending on several variables (refraction, axial length, foveal and choroidal thickness) in healthy subjects. Study 2: Validate its use to detect initial DR changes in diabetic patients without the presence of clinical DR. STUDY DESIGN Observational, prospective, single-center study with 60 subjects (35 diabetics without DR and 25 healthy subjects): 118 eyes. Ocular imaging tests with retinography, OCT, and OCT-A have been performed and macular thickness, irregularity and size of the FAZ, tortuosity of the vessels, areas of non-perfusion, loss of capillaries and microaneurisms have been evaluated in both cases. main vascular plexuses. RESULTS The mean area of the superficial FAZ is 0.225 mm2 (0.04-0.50) in diabetic eyes and 0.199 mm2 (0.02-0.50) in control eyes, and the deep FAZ is 0.243 mm2 (0.02-0.58) in diabetics and 0.242 mm2 (0.01-0.55) in controls. Macular thickness is 278.94 µm (239-332) in diabetics and 271.59 µm (231-347) in controls. The alterations of the 2 vascular plexuses, superficial (SVP) and deep (DCP), have only been observed in the diabetic group: areas of non-perfusion (34.7% in SVP and 14.3% in DCP), loss of capillaries (18.4% in SVP and 4.1% in DCP), tortuosity (8.2% in SVP), microaneurysms (2% in DCP) and beaded vessels (2% in SVP). CONCLUSIONS 1. The area of the deep FAZ is greater than the superficial area in healthy and diabetic subjects. 2. The superficial and deep FAZ are greater when the central macular thickness is less. 3. The FAZ is not related to age, axial length or refraction in our sample of healthy subjects. 4. A smaller VA is related to a larger FAZ area. 5. The area of the deep FAZ in diabetic subjects is greater in women than in men. 6. Increased FAZ area and areas of non-capillary perfusion are observed in diabetic patients before the appearance of microaneurysms, which are considered the first clinical sign of DR. 7. OCT-A is capable of detecting early microvascular changes in the retina of diabetic patients that are not observable on clinical examination. Our study supports the use of OCT-A as a good tool for early screening of DR in diabetic subjects.