Relacions entre la Corona d'Aragó i el Magreb al segle XIII

Abstract

La present tesi està centrada en l'estudi de les relacions militars, diplomàtiques, econòmiques i religioses entre la Corona d'Aragó i els sultanats magrebins (el Marroc, Algèria i Tunísia) durant el regnat de Jaume I (1213-1276). Dins d'aquest estudi s'ha intentat donar resposta a tres hipòtesis: Si la Corona d'Aragó va aconseguir estar a l'altura de les potències marítimes de Pisa i Gènova en termes de tractats i avantatges comercials als sultanats del Magreb en el segle XIII gràcies a l'ús dels agents militars i diplomàtics; si l'ús de la diplomàcia, els agents comercials i la milícia catalanoaragonesa va servir a Jaume I per a establir o no una espècie de subordinació cap als sultanats magrebins; i quins agents van ser els que van participar d'aquestes relacions diplomàtiques, militars i comercials entre la Corona d'Aragó i els sultanats.

S'han analitzat les ambaixades i tractats realitzats per part de la Corona d'Aragó amb els sultanats magrebins. Els citats tractats s'han comparat amb els de Pisa i Gènova, les dues potències marítimes del Mediterrani Occidental del moment, per a veure si els redactats per part de la Corona estiguessin al mateix nivell d'exigència. S'ha estudiat el cos militar de la milícia catalanoaragonesa dins del sultanat de Tremissèn i de Tunísia perquè va tenir un paper important a l'hora d'aconseguir millors privilegis comercials. També s'ha intentat confirmar si Jaume I va assolir imposar un prototip de protectorat sobre el sultanat hàfsida utilitzant el poder militar juntament amb la pressió econòmica, els tractats, les ambaixades i aprofitant la feblesa polític-militar d'aquest sultanat.

Malgrat l'existència de treballs previs de menor format que estudiïn parcialment la documentació comercial trobada en diversos arxius de Catalunya i les Illes Balears coetànies en el regnat del Conqueridor. No hi ha cap treball que els aglutini a tots. Per això, el present estudi ha aglutinat aquestes aportacions amb la gran obra d'estudi en l'àmbit diplomàtic, polític i militar del francès, Charles-Emmanuel Dufourcq, L'Espagne catalane et le Maghrib aux XIII e XIV siècles (1966). Una vegada agrupada tota la documentació comercial localitzada, s'ha procedit a analitzar-la per a intentar veure l'evolució del comerç entre la Corona d'Aragó i els sultanats del Magreb, quins productes es compraven i venien, quins van ser els agents que van facilitar i van intervenir en aquest comerç, quins mercaders apareixen en la documentació i quines interaccions van tenir amb uns altres (noces, descendència, etc.).

La presente tesis está centrada en el estudio de las relaciones militares, diplomáticas, económicas y religiosas entre la Corona de Aragón y los sultanatos magrebíes (Marruecos, Argelia y Túnez) durante el reinado de Jaime I (1213-1276). Dentro de este estudio se ha intentado dar respuesta a tres hipótesis: Si la Corona de Aragón logró estar a la altura de las potencias marítimas de Pisa y Génova en términos de tratados y ventajas comerciales a los sultanatos del Magreb en el siglo XIII gracias al uso de los agentes militares y diplomáticos; si el uso de la diplomacia, los agentes comerciales y la milicia catalanoaragonesa sirvió a Jaime I para establecer o no una especie de subordinación hacia los sultanatos magrebíes; y qué agentes fueron los que participaron de estas relaciones diplomáticas, militares y comerciales entre la Corona de Aragón y los sultanatos.

Se han analizado las embajadas y tratados realizados por parte de la Corona de Aragón con los sultanatos magrebíes. Los citados tratados se han comparado con los de Pisa y Génova, las dos potencias marítimas del Mediterráneo Occidental del momento, para ver si los redactados por parte de la Corona estuvieran al mismo nivel de exigencia. Se ha estudiado el cuerpo militar de la milicia catalanoaragonesa dentro del sultanato de Tremecén y de Túnez porque tuvo un papel importante a la hora de conseguir mejores privilegios comerciales. También se ha intentado confirmar si Jaime I consiguió imponer un prototipo de protectorado sobre el sultanato háfsida utilizando el poder militar junto con la presión económica, los tratados, las embajadas y aprovechando la debilidad político-militar de dicho sultanato.

A pesar de la existencia de trabajos previos de menor formato que estudien parcialmente la documentación comercial encontrada en varios archivos de Cataluña y las Islas Baleares coetáneas en el reinado del Conquistador. No hay ningún trabajo que los aglutine a todos. Por eso, el presente estudio ha aglutinado estas aportaciones con la gran obra de estudio en el ámbito diplomático, político y militar del francés, Charles-Emmanuel Dufourcq, L'Espagne catalane et le Maghrib aux XIII e XIV siècles (1966). Una vez agrupada toda la documentación comercial localizada, se ha procedido a analizarla para intentar ver la evolución del comercio entre la Corona de Aragón y los sultanatos del Magreb, qué productos se compraban y vendían, cuáles fueron los agentes que facilitaron e intervinieron en dicho comercio, qué mercaderes aparecen en la documentación y qué interacciones tuvieron con otros (bodas, descendencia, etc.).

This thesis is focused on the study of military, diplomatic, economic and religious relations between the Crown of Aragon and the Maghrebi sultanates (Morocco, Algeria and Tunisia) during the reign of James I (1213-1276). Within this study, an attempt has been made to respond to three hypotheses: If the Crown of Aragon managed to keep up with the maritime powers of Pisa and Genoa in terms of treaties and commercial advantages to the sultanates of the Maghreb in the 13th century thanks to the use of military and diplomatic agents; if the use of diplomacy, commercial agents and the Catalan-Aragonese militia served Jaime I to establish or not a kind of subordination towards the Maghrebi sultanates; and what agents were those who participated in these diplomatic, military and commercial relations between the Crown of Aragon and the sultanates.

The embassies and treaties made by the Crown of Aragon with the Maghrebi sultanates have been analyzed. The aforementioned treaties have been compared with those of Pisa and Genoa, the two maritime powers of the Western Mediterranean at the time, to see if those drawn up by the Crown were at the same level of demand. The military corps of the Catalan-Aragonese militia within the Sultanate of Tlemcen and Tunis has been studied because it played an important role in obtaining better commercial privileges. An attempt has also been made to confirm whether Jaime I managed to impose a prototype protectorate over the Háfsid sultanate using military power together with economic pressure, treaties, embassies and taking advantage of the politico-military weakness of said sultanate.

Despite the existence of previous works of a smaller format that partially study the commercial documentation found in various archives of Catalonia and the contemporary Balearic Islands in the reign of the Conqueror. There is no job that brings them all together. For this reason, the present study has brought together these contributions such as the great work of study in the French diplomatic, political and military field, Charles-Emmanuel Dufourcq, L'Espagne catalane and the Maghrib aux XIII and XIV siéculos (1966). Once all the localized commercial documentation has been grouped, it has been analyzed to try to see the evolution of trade between the Crown of Aragon and the sultanates of the Maghreb, what products were bought and sold, what were the agents that facilitated and intervened in said trade, what merchandise appears in the documentation and what interactions they had with others (weddings, offspring, etc.).