COVID-19 y PIEL: Manifestaciones cutáneas asociadas al SARS-CoV-2

Abstract

Al desembre del 2019, els primers casos de pneumònia amb causa desconeguda van ser reportats a Wuhan, Xina. El nou patogen, anomenat SARS-CoV-2, va ser aïllat de mostres del tracte respiratori inferior de pacients infectats, i la malaltia resultant es va anomenar COVID-19 (de l'anglès, Coronavirus Disease 2019). El SARS-CoV-2 es va ser propagat ràpidament, aconseguint el nivell malaltia pandèmica. A la primera onada pandèmica, la manca d'informació en relació amb les seves manifestacions sistèmiques, fisiopatogènia, forma de transmissió, tractament i gravetat, associat a la manca de proves diagnòstiques, feien necessari el seu estudi en tots els vessants, també els dermatològics. La primera publicació associada a aquesta tesi es va centrar en descriure mitjançant patrons les manifestacions cutànies de la malaltia COVID-19 i relacionar-les amb altres troballes clíniques. Usant els recursos de la Fundació Piel Sana de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, en col·laboració amb centenars de dermatòlegs i amb l'ús de les noves tecnologies (teledermatologia) vàrem descriure una mostra de 375 pacients amb manifestacions cutànies i un diagnòstic de COVID-19 , utilitzant un mètode de consens per definir patrons morfològics associats a la COVID-19: patró de pseudo-perniosi, patró vesicular, patró urticarial, patró maculopapular i patró de livedo o necrosi. Vam descriure cinc patrons clínics associats amb diferents característiques demogràfiques dels pacients, temps i pronòstic, i proporcionem il·lustracions daquests patrons per permetre un fàcil reconeixement. Vam observar que el patró maculopapular era el menys homogeni. Vàrem realitzar una subanàlisi dels 176 casos maculopapulars de l'estudi anterior amb l'objectiu de descriure i classificar les lesions maculopapulars associades al COVI-19. Utilitzant un consens, vàrem definir set patrons clínics: morbiliforme, purpúric, eritema multiforme, pitiriasi rosada, eritema elevatum diutinum-like, perifolicular i altre maculopapular. Tot i que el tipus d'estudi va impedir definir la relació causa-efecte d'aquestes erupcions amb la infecció per SARS-CoV-2, la conclusió principal de l'estudi va ser que la COVID-19 s'ha d'incloure en el diagnòstic diferencial d'aquestes erupcions quan el context epidemiològic ho doni suport. Les troballes dermatològiques de la COVID-19 poden ser un signe de presentació en un individu mínimament simptomàtic o asimptomàtic, o bé suggerir la necessitat de sol·licitar proves complementàries, ja que certes manifestacions cutànies s'han associat a casos de COVID-19 més severa o complicada . Finalment, a la segona publicació associada a la tesi ens vàrem centrar en descriure i classificar, en una mostra de 405 pacients, les manifestacions cutànies després de la vacunació davant de SARS-CoV-2 amb tres tipus de vacunes (BNT162b2, mRNA-1273 i AZD1222). Vàrem descriure diferents patrons morfològics de reacció (reaccions locals al lloc de la injecció ('braç COVID'), urticària i/o angioedema, morbiliforme, papulovesicular, pitiriasi rosada-like, erupcions purpúriques) i diversos tipus de reactivacions virals, les vàrem associar amb factors demogràfics i amb els antecedents dels pacients, i vam proporcionar il·lustracions per permetre'n el fàcil reconeixement. En conjunt, les nostres troballes van proporcionar informació sobre manifestacions, en aquell moment poc conegudes, de la infecció per SARS-CoV-2.

En diciembre de 2019, los primeros casos de neumonía con causa desconocida fueron reportados en Wuhan, China. El nuevo patógeno, llamado SARS-CoV-2, fue aislado de muestras del tracto respiratorio inferior de pacientes infectados, y la enfermedad resultante se denominó COVID-19 (del inglés, Coronavirus Disease 2019). El SARS-CoV-2 se fue propagando rápidamente, alcanzando el nivel enfermedad pandémica. En la primera ola pandémica, la falta de información en relación a sus manifestaciones sistémicas, fisiopatogenia, forma de transmisión, tratamiento y gravedad, asociado a la falta de pruebas diagnósticas, hacían necesario su estudio en todas las vertientes, también las dermatológicas. La primera publicación asociada a esta tesis se centró en describir mediante patrones las manifestaciones cutáneas de la enfermedad COVID-19 y relacionarlos con otros hallazgos clínicos. Usando los recursos de la Fundación Piel Sana de la Academia Española de Dermatología y Venereología, en colaboración con centenares de dermatólogos y con el uso de las nuevas tecnologías (teledermatología) describimos una muestra de 375 pacientes con manifestaciones cutáneas y un diagnóstico de COVID-19, utilizando un método de consenso para definir patrones morfológicos asociados a la COVID-19: patrón de pseudo-perniosis, patrón vesicular, patrón urticarial, patrón maculopapular y patrón de livedo o necrosis. Describimos cinco patrones clínicos asociados con diferentes características demográficas de los pacientes, tiempo y pronóstico, y proporcionamos ilustraciones de estos patrones para permitir un fácil reconocimiento. Observamos que el patrón maculopapular era el menos homogéneo. Realizamos un subanálisis de los 176 casos maculopapulares del estudio anterior con el objetivo de describir y clasificar las lesiones maculopapulares asociadas al COVI-19. Utilizando un consenso, definimos siete patrones clínicos: morbiliforme, purpúrico, eritema multiforme, pitiriasis rosada, eritema elevatum diutinum-like, perifolicular y otro maculopapular. Aunque el tipo de estudio impidió definir la relación causa-efecto de estas erupciones con la infección por SARS-CoV-2, la conclusión principal del estudio fue que debe incluirse la COVID-19 en el diagnóstico diferencial de estas erupciones cuando el contexto epidemiológico lo apoye. Los hallazgos dermatológicos de la COVID-19 pueden ser un signo de presentación en un individuo mínimamente sintomático o asintomático, o bien sugerir la necesidad de solicitar pruebas complementarias, ya que ciertas manifestaciones cutáneas se han asociado a casos de COVID-19 más severa o complicada. Por último, en la segunda publicación asociada a la tesis nos centramos en describir y clasificar, en una muestra de 405 pacientes, las manifestaciones cutáneas tras la vacunación frente a SARS-CoV-2 con tres tipos de vacunas (BNT162b2, mRNA-1273 y AZD1222). Describimos distintos patrones morfológicos de reacción (reacciones locales en el lugar de la inyección ('brazo COVID'), urticaria y/o angioedema, morbiliforme, papulovesicular, pitiriasis rosada-like, erupciones purpúricas) y varios tipos de reactivaciones virales, las asociamos con factores demográficos y antecedentes de los pacientes, y proporcionamos ilustraciones para permitir su fácil reconocimiento. En conjunto, nuestros hallazgos proporcionaron información sobre manifestaciones, en ese momento poco conocidas, de la infección por SARS-CoV-2.

In December 2019, the first cases of unknown cause pneumonia were reported in Wuhan, China. The new pathogen, called SARS-CoV-2, was isolated from lower respiratory tract specimens of infected patients. The resulting disease was named COVID-19 (Coronavirus Disease 2019). SARS-CoV-2 spread rapidly, reaching pandemic disease level. In the first wave of the COVID-19 pandemic, the lack of information about its systemic manifestations, pathophysiology, mode of transmission, treatment and severity, associated with the lack of diagnostic tests, made it necessary to study all the aspects of the disease, including dermatologic manifestations. The first publication was focused on describing the cutaneous manifestations of COVID-19 disease using patterns and relating them to other clinical findings. Using the resources of the Fundación Piel Sana of the Spanish Academy of Dermatology and Venereology, in collaboration with hundreds of dermatologists and with the use of new technologies (teledermatology), we described a sample of 375 patients with skin manifestations and a diagnosis of COVID-19. Using a consensus method we patterns associated with COVID-19: pseudo-chilblains pattern, vesicular pattern, urticarial pattern, maculopapular pattern and livedo or necrosis pattern. We described five clinical patterns associated with different patient demographics, time and prognosis. We also provided illustrations of these patterns to allow easy recognition. We observed that the maculopapular pattern was the least homogeneous. We performed a subanalysis of the 176 maculopapular cases from the previous study aimed to describe and classify the maculopapular lesions associated with COVI-19. Using a consensus, we defined seven clinical patterns: morbilliform, purpuric, erythema multiforme, pityriasis rosea, erythema elevatum diutinum-like, perifollicular, and other maculopapular. Although the type of study impided defining the cause-effect relationship of these eruptions with SARS-CoV-2 infection, we concluded that COVID-19 should be included in the differential diagnosis of these eruptions when the epidemiologic context supports it. Dermatologic findings of COVID-19 may be a presenting sign in a minimally symptomatic or asymptomatic individual, or suggest the need to request complementary testing, as certain cutaneous manifestations have been associated with more severe or complicated cases of COVID-19. Finally, the second publication focused on describing and classifying the cutaneous manifestations after vaccination against SARS-CoV-2 with three types of vaccines (BNT162b2, mRNA-1273 and AZD1222). The sample size reached 405 patients. We described different morphological reaction patterns (local injection site reactions ('COVID arm'), urticaria and/or angioedema, morbilliform, papulovesicular, pityriasis rosea-like, purpuric rashes) and various types of viral reactivations. We associated them with demographic factors and patient medical history, and provide illustrations to make its recognition easier. All together, our findings provided new information over the skin manifestations of SARS-CoV-2 infection.