The role of lateral extra-articular tenodesis in revision anterior cruciate ligament reconstruction

dc.contributor.author
Moreira Borim, Felipe
dc.date.accessioned
2024-05-23T16:03:58Z
dc.date.available
2024-05-23T16:03:58Z
dc.date.issued
2023-07-21
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/690991
dc.description.abstract
Introducció: Aquesta tesi explora la pregunta crucial de si la combinació de la tenodesi extraarticular lateral modificada de Lemaire (LET, per les sigles en anglès) pot oferir resultats favorables i mínimes complicacions en la reconstrucció de lligament encreuat anterior (ACLR, per les sigles en anglès). S'investiguen dues poblacions diferents. Primer s'analitza la influència de LET i els al·loempelts en una població general, centrada a millorar l'estabilitat rotacional. En segon lloc, s'avalua la possibilitat d'un retorn al'esport en atletes joves després del procediment amb autoempelts i LET. Aquests estudis fan servir un disseny prospectiu, amb períodes de seguiment d'un i dos anys, respectivament. Justificació científica: L'ACLR de revisió pot ser desafiant a causa de la inestabilitat crònica i les lesions condrals i meniscals associades. La incorporació de LET podria afegir riscos addicionals sense avantatges substancials. Per tant, avaluar els resultats és crucial per avançar a la pràctica clínica i millorar la qualitat de vida dels pacients. Hipòtesi i objectius: La hipòtesi suggereix que combinar LET amb ACLR de revisió usant al·loempelts o autoempelts pot aconseguir resultats funcionals favorables amb mínimes complicacions. Els objectius inclouen avaluar escales funcionals, comprovar l'estabilitat del genoll, examinar les taxes de complicacions i determinar la capacitat dels pacients per tornar a l'esport després del procediment. Disseny de lestudi Intervenció: Observacional Temps: Prospectiu Comparació: No comparatiu Laboratori: No implica experimentació de laboratori amb animals o cadàvers. Registre d'estudi internacional: No registrat en un registre d'estudi internacional. Càlcul de mostra: n = 36(46) i n = 19(19), respectivament Unicèntric/Multicèntric: Unicèntric (HUVH i Clínica Corachan, respectivament) Resultats: En resum, els resultats dels dos articles assenyalen que l'ACLR de revisió complementada amb LET condueix a millores notables als resultats funcionals. De manera específica, es van apreciar millores importants en les puntuacions de les escales IKDC, Lysholm i SF-12, tant en els casos que van emprar al·loempelts com en els que es van utilitzar autoempelts. Les proves d'estabilitat (Lachman i pivot shift) també van demostrar resultats superiors i van suggerir una millora en l'estabilitat rotacional de l'articulació del genoll amb LET. Tot i això, l'ACLR de revisió amb LET no està exempta de desafiaments i limitacions. En particular, un nombre significatiu de pacients va desenvolupar lesions concurrents, i va destacar la complexitat inherent dels procediments de revisió. Es van observar complicacions, incloent-hi inestabilitat anteroposterior, dolor al genoll, i re-ruptura de l'empelt, en un subconjunt de pacients. Pel que fa a la represa de les activitats esportives, es van veure variacions entre tots dos estudis. En tots dos grups, el percentatge de pacients que van aconseguir tornar al nivell de rendiment esportiu previ a la lesió es va reduir en comparació amb aquests mateixos pacients després de la seva ACLR primària. Al grup d'al·loempelts, hi va haver una menor taxa de pacients capaços de tornar a qualsevol nivell de pràctica esportiva. Per contra, al grup d'autoempelts, tots els atletes van aconseguir reprendre les activitats esportives, encara que no necessàriament en el seu nivell de rendiment previ. Conclusions: La tesi demostra que complementar l'ACLR de revisió amb LET pot portar a resultats funcionals a mitjà termini encoratjadors i millorar l'estabilitat de l'articulació del genoll. Tant els al·loempelts com els autoempelts, quan s'augmenten amb LET, presenten aquests resultats positius. Els al·loempelts emergeixen com una opció viable per a pacients amb estils de vida menys exigents físicament o quan els autoempelts no són factibles. Els pacients joves i actius que trien autoempelts poden anticipar una possibilitat més gran de tornar
dc.description.abstract
Introducción: Esta tesis explora la pregunta crucial de si la combinación de la tenodesis extra-articular lateral modificada de Lemaire (LET, por sus siglas en inglés) puede ofrecer resultados favorables y mínimas complicaciones en la reconstrucción de ligamento cruzado anterior (ACLR, por sus siglas en inglés). Se investigan dos poblaciones distintas. Primero, se analiza la influencia de LET y los aloinjertos en una población general, centrada en mejorar la estabilidad rotacional. En segundo lugar, se evalúa la posibilidad de un regreso al deporte en atletas jóvenes tras el procedimiento con autoinjertos y LET. Estos estudios emplean un diseño prospectivo, con periodos de seguimiento de uno y dos años, respectivamente. Justificación científica: La ACLR de revisión puede ser desafiante debido a la inestabilidad crónica y las lesiones condrales y meniscales asociadas. La incorporación de LET podría añadir riesgos adicionales sin ventajas sustanciales. Por lo tanto, evaluar los resultados es crucial para avanzar en la práctica clínica y mejorar la calidad de vida de los pacientes. Hipótesis y objetivos: La hipótesis sugiere que combinar LET con ACLR de revisión usando aloinjertos o autoinjertos puede lograr resultados funcionales favorables con mínimas complicaciones. Los objetivos incluyen evaluar escalas funcionales, comprobar la estabilidad de la rodilla, examinar las tasas de complicaciones y determinar la capacidad de los pacientes para regresar al deporte después del procedimiento. Diseño del estudio Intervención: Observacional Tiempo: Prospectivo Comparación: No comparativo Laboratorio: No implica experimentación de laboratorio con animales o cadáveres. Registro de estudio internacional: No registrado en un registro de estudio internacional. Cálculo de muestra: n = 36(46) y n = 19(19), respectivamente Unicéntrico/Multicéntrico: Unicéntrico (HUVH y Clínica Corachan, respectivamente) Resultados: En resumen, los resultados de ambos artículos señalan que la ACLR de revisión complementada con LET, conduce a mejoras notables en los resultados funcionales. De manera específica, se apreciaron mejoras importantes en las puntuaciones de las escalas IKDC, Lysholm y SF-12, tanto en los casos que emplearon aloinjertos como en los que se utilizaron autoinjertos. Las pruebas de estabilidad (Lachman y pivot shift) también demostraron resultados superiores, sugiriendo una mejora en la estabilidad rotacional de la articulación de la rodilla con LET. Sin embargo, la ACLR de revisión con LET no está exenta de desafíos y limitaciones. En particular, un número significativo de pacientes desarrolló lesiones concurrentes, destacando la complejidad inherente de los procedimientos de revisión. Se observaron complicaciones, incluyendo inestabilidad anteroposterior, dolor en la rodilla, y re-ruptura del injerto, en un subconjunto de pacientes. En cuanto a la reanudación de las actividades deportivas, se vieron variaciones entre ambos estudios. En ambos grupos, el porcentaje de pacientes que lograron regresar a su nivel de rendimiento deportivo previo a la lesión se redujo en comparación con esos mismos pacientes después de su ACLR primaria. En el grupo de aloinjertos, hubo una menor tasa de pacientes capaces de regresar a cualquier nivel de práctica deportiva. Por el contrario, en el grupo de autoinjertos, todos los atletas lograron reanudar las actividades deportivas, aunque no necesariamente en su nivel de rendimiento previo. Conclusiones: La tesis demuestra que complementar la ACLR de revisión con LET puede llevar a resultados funcionales a medio plazo alentadores y mejorar la estabilidad de la articulación de la rodilla. Tanto los aloinjertos como los autoinjertos, cuando se aumentan con LET, presentan estos resultados positivos. Los aloinjertos emergen como una opción viable para pacientes con estilos de vida menos exigentes físicamente o cuando los autoinjertos no son factibles. Los pacientes jóvenes y activos que eligen autoinjertos pueden anticipar una mayor posibilidad de regresar a su nivel deportivo previo a la lesión, aunque esto está influenciado por lesiones asociadas, la modalidad del deporte y el nivel de rendimiento inicial.
dc.description.abstract
Introduction: This thesis explores the crucial question of whether a combination of modified Lemaire lateral extra-articular tenodesis (LET) can deliver favorable outcomes and minimal complications in revision anterior cruciate ligament reconstruction (ACLR). The research concentrates on two distinct demographics. First, it analyses the influence of LET and allografts on a general population, focusing on improving rotational stability. Second, it evaluates the potential for a successful return to sports in young athletes following the procedure with autografts and LET. These studies employ a prospective design, with follow-up periods of one and two years, respectively. Scientific Justification: Revision ACLR can be challenging due to chronic instability and associated chondral and meniscal lesions. The incorporation of LET might add extra risks without substantial advantages. Consequently, assessing outcomes is crucial to advancing clinical practice and enhancing patients' quality of life. Hypothesis and Objectives: The hypothesis suggests that combining LET with revision ACLR using allografts or autografts can achieve favorable functional outcomes with minimal complications. The objectives include evaluating functional scores, assessing knee stability, examining complication rates, and determining the ability of patients to return to sports post-procedure. Study Design Intervention: Observational Time: Prospective Comparison: Non-comparative Laboratory: Does not involve laboratory experimentation with animals or cadavers. International Study Registry: Not registered in an international study registry. Sample Calculation: n = 36(46) and n = 19(19), respectively Single-center/Multicenter: Single-center (HUVH and Clínica Corachan, respectively) Results In summary, the combined results of both articles indicate that revision ACLR with the addition of LET can lead to improvements in patient-reported functional outcomes. Specifically, significant enhancements were observed in IKDC, Lysholm, and SF-12 scores in both allograft and autograft cases. Stability tests (Lachman and pivot shift) also demonstrated improvements, hinting at enhanced rotational knee joint stability with LET. However, revision ACLR with LET isn't without challenges and limitations. Notably, a significant number of patients developed concurrent lesions, highlighting the intricate nature of revision procedures. Complications, including anteroposterior instability, knee pain, and graft re-rupture, were observed in a subset of patients. When it comes to resuming sports activities, the results varied between the two studies. In both groups, the percentage of patients who managed to return to their pre-injury sports performance level was reduced when compared to those same patients after their primary ACLR. In the allograft group, there was a lower rate of patients able to return to any level of sport participation. Conversely, in the autograft group, all athletes succeeded in resuming sports activities, albeit not necessarily at their original performance level. Conclusions The thesis demonstrates that augmenting revision ACLR with LET can lead to encouraging mid-term functional outcomes and enhanced knee joint stability. Both allografts and autografts, when used alongside LET, present potential for these positive results. Allografts emerge as a viable option for patients with less physically demanding lifestyles or when autografts are not feasible. Active, younger patients choosing autografts may anticipate a higher chance of returning to their pre-injury sports level, though this is influenced by associated injuries, the nature of the sport, and initial performance level. However, the existence of simultaneous lesions and possible complications emphasize the complexity and constraints of this approach. Therefore, a comprehensive evaluation of patient attributes, expectations, and possible complications becomes vital when contemplating revision ACLR with LET. These insights provide useful direction for clinical decision-making and subsequent patient care.
dc.format.extent
75 p.
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Tenòdesi
dc.subject
Tenodesis
dc.subject
Tenodesis
dc.subject
Genoll
dc.subject
KNEE
dc.subject
Rodilla
dc.subject
LEA
dc.subject
ACL
dc.subject
LCA
dc.subject.other
Ciències de la Salut
dc.title
The role of lateral extra-articular tenodesis in revision anterior cruciate ligament reconstruction
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-05-23T16:03:58Z
dc.subject.udc
61
dc.subject.udc
617
dc.contributor.director
Reverte Vinaixa, Maria Mercedes
dc.contributor.director
Joshi Jubert, Nayana
dc.contributor.director
Minguell Monyart, Joan
dc.contributor.tutor
Joshi Jubert, Nayana
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques


Documents

fmb1de1.pdf

4.430Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)