La Seguretat Humana a les Platges: construcció social, drets civils i estratègies de gestió del risc. Proposta d'una Estratègia Nacional de Seguretat Aquàtica amb Enfocament de Drets

Abstract

L'ús social de les platges és una de les pràctiques més universals com a font de benestar i qualitat de vida a les societats desenvolupades, concebuda com un costum democràtic carregat de simbolisme i significats, desenvolupada al llarg de més de 300 anys sent un espai on sovint moral i dret han col·lisionat i col·lisionen en la lluita per la consecució i desenvolupament de diferents drets civils. Tot i això, per desenvolupar-se en un medi natural no està exempta de grans riscos i per això en totes les societats avançades, en posar en valor la importància social, cultural i política que adquireix la platja, s'han institucionalitzat mesures per a la gestió de la seguretat encara que amb diferents orientacions reactives i proactives que plantegen diferents models de defensa i protecció dels drets de les persones que hi participen. La hipòtesi de treball planteja discernir si l'actual model de seguretat humana a les platges respon veritablement a les responsabilitats, necessitats i evidències existents, amb tot això l'objectiu general és analitzar i, si escau, replantejar l'orientació de les estratègies, normes, sistemes i serveis de seguretat humana a les platges i els llocs de bany analitzant la regulació actual, el context social i l'evolució històrica, l'entorn econòmic i organitzatiu i el marc de drets civils que representa, per proposar un nou disseny organitzatiu més orientat a polítiques de seguretat integral i governança del risc on la ciutadania participi i estigui empoderada en les maneres de gestionar els riscos, buscant un enfocament de drets en la gestió dels riscos. A aquest efecte l'estudi consta de tres parts: A la primera part es realitza un estudi sobre la dimensió social i econòmica de l'ús de la platja des del punt de vista del seu ús actual i l'històric, ressenyant les principals fites i construccions socials sobre la percepció del bany, per perimetrar-ne la importància i l'impacte i posteriorment s'estudia l'evolució de l'ús mèdic, social i recreatiu de l'aigua, especialment la seva dimensió moral i el consegüent impacte en el desenvolupament de normes així com la importància i la influència que té en la lluita i el desenvolupament de diferents drets civils. A la segona part s'analitza el marc doctrinal, jurídic i normatiu que sustenta el desenvolupament de sistemes de protecció de la seguretat humana en general ia les platges en particular, tenint en compte els principals marcs i orientacions de referència internacionals i les metodologies de gestió de riscos recomanades. I, per concloure, a la tercera part es desenvolupa una proposta d'Estratègia Nacional de Seguretat Aquàtica per a les platges i els llocs de bany d'Espanya tenint en compte les recomanacions internacionals i els processos estandarditzats per organismes de referència, per completar les estratègies de protecció i reactives desenvolupades al país amb altres de més actualitzades segons les pràctiques de referència i recomanacions internacionals incidint especialment en la proposta de mesures de mitigació i prevenció dels riscos, en un model de seguretat integral amb un enfocament de drets, proactiu i participatiu, transformant el model proteccionista, burocràtic, governamental, vertical i merament industrial existent, manifestament ineficaç i inoperant pel que fa a la relació amb la ciutadania i la seva autoprotecció, en una sèrie de nous processos i recursos empoderadors de la societat, amb ple accés a la informació i al dret la presa de decisions sobre la seva seguretat i sobre la gestió dels riscos, proposant un canvi de paradigma en la gestió de la seguretat humana a les platges cap a un enfocament total de seguretat integral i governança del risc amb la ciutadania com a actor clau

El uso social de las playas es una de las prácticas más universales como fuente de bienestar y calidad de vida en las sociedades desarrolladas, concebida como una costumbre democrática cargada de simbolismo y significados, desarrollada a lo largo de más de 300 años siendo un espacio dónde con frecuencia moral y derecho han colisionado y colisionan en la lucha por la consecución y desarrollo de diferentes derechos civiles. Sin embargo, por desarrollarse en un medio natural no está exenta de grandes riesgos y por ello en todas las sociedades avanzadas, al poner en valor la importancia social, cultural y política que adquiere la playa, se han institucionalizado medidas para la gestión de la seguridad aunque con diferentes orientaciones reactivas y proactivas que plantean diferentes modelos de defensa y protección de los derechos de las personas que participan. La hipótesis de trabajo plantea discernir si el actual modelo de seguridad humana en las playas responde verdaderamente a las responsabilidades, necesidades y evidencias existentes, con todo ello el objetivo general es analizar y, si es oportuno, replantear la orientación de las estrategias, normas, sistemas y servicios de seguridad humana en las playas y los lugares de baño analizando la regulación actual, su contexto social y evolución histórica, el entorno económico y organizativo y el marco de derechos civiles que representa, para proponer un nuevo diseño organizativo más orientado a políticas de seguridad integral y gobernanza del riesgo donde la ciudadanía participe y esté empoderada en las formas de gestionar los riesgos, buscando un enfoque de derechos en la gestión de los riesgos. Para este fin el estudio consta de tres partes: En la primera parte se realiza un estudio sobre la dimensión social y económica del uso de la playa desde el punto de vista de su uso actual y el histórico, reseñando los principales hitos y construcciones sociales sobre la percepción del baño, para perimetrar su importancia e impacto y posteriormente se estudia la evolución del uso médico, social y recreativo del agua, especialmente su dimensión moral y el consiguiente impacto en el desarrollo de normas así como su importancia e influencia en la lucha y el desarrollo de diferentes derechos civiles. En la segunda parte se analiza el marco doctrinal, jurídico y normativo que sustenta el desarrollo de sistemas de protección de la seguridad humana en general y en las playas en particular, teniendo en cuenta los principales marcos y orientaciones de referencia internacionales y las metodologías de gestión de riesgos recomendadas. Y, para concluir, en la tercera parte se desarrolla una propuesta de Estrategia Nacional de Seguridad Acuática para las playas y los lugares de baño de España teniendo en cuenta las recomendaciones internacionales y los procesos estandarizados por organismos de referencia, para completar las estrategias de protección y reactivas desarrolladas en el país con otras más actualizadas según las prácticas de referencia y recomendaciones internacionales incidiendo especialmente en la propuesta de medidas de mitigación y prevención de los riesgos, en un modelo de seguridad integral con un enfoque de derechos, proactivo y participativo, transformando el modelo proteccionista, burocrático, gubernamental, vertical y meramente industrial existente, manifiestamente ineficaz e inoperantee nlo que respecta la relación con la ciudadanía y su autoprotección, en una serie de nuevos procesos y recursos empoderadores de la sociedad, con pleno acceso a la información y al derecho la toma de decisiones sobre su seguridad y sobre la gestión de los riesgos, proponiendo un cambio de paradigma en la gestión de la seguridad humana en las playas hacia un enfoque total de seguridad integral y gobernanza del riesgo con la ciudadanía como actor clave

The social use of beaches is one of the most universal practices as a source of well-being and quality of life in developed societies, conceived as a democratic custom loaded with symbolism and meaning, developed over more than 300 years as a space where Morality and law have frequently collided and collide in the struggle for the achievement and development of different civil rights. However, because it develops in a natural environment it is not exempt from great risks and for this reason in all advanced societies, by valuing the social, cultural and political importance that the beach acquires, security management measures have been institutionalized. although with different reactive and proactive orientations that propose different models of defense and protection of the rights of the people who participate. The working hypothesis proposes to discern if the current model of human security on the beaches truly responds to the responsibilities, needs and existing evidence, with all this the general objective is to analyze and, if appropriate, reconsider the orientation of the strategies, regulations, human safety systems and services on beaches and bathing places, analyzing the current regulation, its social context and historical evolution, the economic and organizational environment and the civil rights framework it represents, in order to propose a new organizational design that is more policy-oriented comprehensive security and risk governance where citizens participate and are empowered in the ways of managing risks, seeking a rights-based approach in risk management. For this purpose, the study consists of three parts: In the first part, a study is carried out on the social and economic dimension of the use of the beach from the point of view of its current and historical use, reviewing the main milestones and social constructions on the perception of the bathroom, to define its importance and impact, and then the evolution of the medical, social and recreational use of water is studied, especially its moral dimension and the consequent impact on the development of norms, as well as its importance and influence in the fight and the development of different civil rights. The second part analyzes the doctrinal, legal and regulatory framework that supports the development of protection systems for human safety in general and on beaches in particular, taking into account the main international reference frameworks and guidelines and management methodologies. of recommended risks. And, to conclude, in the third part, a proposal for a National Aquatic Safety Strategy for the beaches and bathing places in Spain is developed, taking into account the international recommendations and the processes standardized by reference organizations, to complete the protection strategies. and reactive measures developed in the country with others that are more up-to-date according to reference practices and international recommendations, especially focusing on the proposal of risk mitigation and prevention measures, in a comprehensive security model with a rights-based, proactive and participatory approach, transforming the existing protectionist, bureaucratic, governmental, vertical and merely industrial model, manifestly ineffective and ineffective with respect to the relationship with citizens and their self-protection, in a series of new processes and resources that empower society, with full access to information and the right to make decisions about their safety and risk management, proposing a paradigm shift in the management of human safety on beaches towards a total approach to comprehensive safety and risk governance with citizens as a key actor