Exposición a Riesgos Psicosociales de los profesionales de la salud durante el COVID-19 en España

dc.contributor.author
Moreno Martínez, Marina
dc.date.accessioned
2024-05-24T09:27:28Z
dc.date.available
2024-05-24T09:27:28Z
dc.date.issued
2023-09-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/691010
dc.description.abstract
Objectius: Examinar els indicadors de salut i exposició a riscos psicosocials dels professionals sanitaris durant la primera onada per COVID-19 i comparar-ne l'evolució després d'un any de l'inici de la pandèmia. Mètodes: Es van fer dos estudis transversals amb mostres independents. Les dades provenen de l'Enquesta COTS – COTS 1 es va realitzar durant abril-maig 2020, corresponent amb la primera onada de COVID-19, mentre que COTS 2 es va realitzar després d'un any de l'inici de la pandèmia (abril maig 2021) –. Les dades es van recopilar mitjançant un qüestionari en línia a través dels correus electrònics dels afiliats a CCOO i es va dirigir als treballadors assalariats residents a Espanya. Per a aquest estudi es va extreure una segona base de dades de cada enquesta COTS, que va incloure tots els treballadors l'ocupació dels quals era mèdica, infermera, auxiliar d'infermeria i auxiliar de geriatria, obtenint una mostra de n=1.989 sanitaris per a COTS 1 i n=1.716 sanitaris per a COTS 2. Resultats: La mala qualitat del son, les altes demandes quantitatives i l'alta preocupació per infectar-se i transmetre COVID-19 van ser transversals durant la primera onada, mentre que un any després va destacar la pitjor percepció de salut, l'alt ritme de treball, el alt conflicte treball-vida i les baixes possibilitats de desenvolupament. Segons la classe ocupacional i el gènere, el grup més desafavorit –en comparació a la resta en les dues seqüències temporals i respecte a si mateix– van ser les auxiliars de geriatria i les dones, respectivament. Conclusions: S'ha observat un deteriorament de les condicions de treball dels professionals de la salut durant el COVID-19. La prolongació de la pandèmia ha fet més evident la diferència entre els eixos de segregació del mercat laboral, multiplicant les desigualtats preexistents entre el gènere i la classe ocupacional. Implicacions per a la pràctica: Cal reestructurar les mesures organitzatives, adaptant-les a les desigualtats de classe i gènere, per tal de millorar les condicions de treball i reduir les exigències laborals, així com les comorbiditats associades
dc.description.abstract
Objetivos: Examinar los indicadores de salud y exposición a riesgos psicosociales de los profesionales sanitarios durante la primera ola por COVID-19 y comparar su evolución tras un año del inicio de la pandemia. Métodos: Se realizaron dos estudios transversales con muestras independientes. Los datos provienen de la Encuesta COTS – COTS 1 se realizó durante abril-mayo 2020, correspondiendo con la primera ola de COVID-19, en tanto que COTS 2 se realizó tras un año del inicio de la pandemia (abril mayo 2021) –. Los datos se recopilaron mediante un cuestionario online a través de los correos electrónicos de los afiliados a CCOO y se dirigió a los trabajadores asalariados residentes en España. Para este estudio se extrajo una segunda base de datos de cada encuesta COTS, que incluyó a todos los trabajadores cuya ocupación era médica, enfermera, auxiliar de enfermería y auxiliar de geriatría, obteniendo una muestra de n=1.989 sanitarios para COTS 1 y n=1.716 sanitarios para COTS 2. Resultados: La mala calidad del sueño, las altas demandas cuantitativas y la alta preocupación por infectarse y transmitir COVID-19 fueron transversales durante la primera ola, en tanto que un año después destacó la peor percepción de salud, el alto ritmo de trabajo, el alto conflicto trabajo-vida y las bajas posibilidades de desarrollo. Según la clase ocupacional y el género, el grupo más desfavorecido –en comparación al resto en ambas secuencias temporales y respecto sí mismo– fueron las auxiliares de geriatría y las mujeres, respectivamente. Conclusiones: Se ha observado un deterioro de las condiciones de trabajo de los profesionales de la salud durante el COVID-19. La prolongación de la pandemia ha hecho más evidente la brecha entre los ejes de segregación del mercado laboral, multiplicando las desigualdades preexistentes entre el género y la clase ocupacional. Implicaciones para la práctica: Es necesario reestructurar las medidas organizativas, adaptándolas a las desigualdades de clase y género, con el fin de mejorar las condiciones de trabajo y reducir las exigencias laborales, así como las comorbilidades asociadas.
dc.description.abstract
Objectives: To examine health indicators and exposure to psychosocial risks of healthcare professionals during the first wave of COVID-19 and compare their evolution one year after the outbreak of the pandemic. Methods: Two cross-sectional studies with independent samples were carried out. The data was extracted from the COTS Survey – COTS 1 was carried out during April-May 2020, corresponding to the first wave of COVID-19, while COTS 2 was carried out one year after the outbreak of the pandemic (April May 2021) –. The data was collected via an online questionnaire through the emails of CCOO affiliates and was addressed to salaried workers residing in Spain. For this study, a second database was extracted from each COTS survey, which included all workers whose occupation was physician, nurse, nursing assistant and geriatric assistant, constituting a sample of n=1,989 healthcare workers for COTS 1 and n=1,716 healthcare workers for COTS 2. Results: Sleep problems, high quantitative demands and high concern about becoming infected and transmitting COVID-19 were transversal during the first wave, while a year later worse perception of health, high work pace, high work-life conflict and low development possibilities stood out. According to occupational class and gender, the most disadvantaged group –compared to the rest in both time sequences and with respect to itself– were geriatric assistants and women, respectively. Conclusions: A deterioration in the working conditions of healthcare professionals has been observed during COVID-19. The prolongation of the pandemic has made the gap between the axes of segregation in the labor market more evident, multiplying the preexisting inequalities between gender and occupational class. Implications for practice: It is necessary to restructure organizational measures, adapting them to class and gender inequalities, in order to improve working conditions and reduce labor demands, as well as associated comorbidities.
dc.format.extent
160 p.
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Risc psicosocial
dc.subject
Psychosocial risk
dc.subject
Riesgo psicosocial
dc.subject
Professionals salut
dc.subject
Healthcare workers
dc.subject
Profesionales salud
dc.subject
COTS 1
dc.subject
COTS 2
dc.subject
COVID-19
dc.subject.other
Ciències de la Salut
dc.title
Exposición a Riesgos Psicosociales de los profesionales de la salud durante el COVID-19 en España
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-05-24T09:27:28Z
dc.subject.udc
331
dc.contributor.director
Feijoo Cid, Maria
dc.contributor.director
Fernández Cano, María Isabel
dc.contributor.tutor
Feijoo Cid, Maria
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina


Documents

mfc1de1.pdf

6.304Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)