Del laboratori al banc de sang: laboratorios Grifols i la industrialització de l'hemoteràpia (1909-1950)

Abstract

Aquest treball és una anàlisi històrica del sorgiment de l'Instituto Central de Análisis Clínicos, Bacteriológicos y Químicos, l'any 1909, a Barcelona, que després derivaria en la creació de Laboratorios Grifols, l'any 1940. La recerca s'ha desenvolupat en el marc del Programa de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb Grifols S.A. La tesi parteix d'una caracterització de l'empresa, el seu arxiu històric i les historiografies que ha generat. A continuació s'aborden, en els capítols centrals, tres conceptualitzacions diferents i complementàries de la sang. En primer lloc, es reconstrueix la relació inicial de la nissaga Grifols amb la medicina a partir de la consideració de la sang com a teixit, i del paper central dels primers laboratoris histopatològics en el desenvolupament d'un coneixement tècnic encarat a manipular la sang al laboratori. En aquest sentit, es para especial atenció a la figura de Josep Antoni Grifols Roig i de Ricard Moragas Gracia, dos joves metges d'una nova generació interessada en la teoria bacteriana i en els mètodes de la medicina de laboratori. A continuació, es revisa la qüestió del naixement de l'hemoteràpia moderna amb base a la consideració de la sang com a medicament. El desenvolupament de tecnologies transfusores pròpies, com la flèbula transfusora de Grifols, fou l'aplicació tècnica necessària per aprofitar els coneixements diagnòstics desenvolupats prèviament al voltant de la sang amb el seu ús terapèutic. La flèbula, primer instrument de transfusió indirecte patentat a Espanya, és un element central per entendre el canvi ocorregut durant la dècada de 1920s. Finalment, s'analitza el gir industrial dels laboratoris Grifols en el marc de la consideració de la sang com a biocapital i la creació dels primers bancs de sang. Es para especial atenció a com els mètodes artesanals de la medicina desenvolupada pels Grifols deixaren pas al maneig industrial en la recol·lecció, l'emmagatzematge i el processament del plasma. En aquesta època, cal entendre els esforços familiars a l'hora de garantir una cadena de producció pròpia per l'elaboració d'hemoderivats. Els últims dos capítols s'acompanyen de disputes tècniques, legals i disciplinars aparegudes en els nous usos. A les conclusions s'integren els arguments de la tesi i s'avancen les línies d'investigació obertes.

Este trabajo es un análisis histórico del surgimiento del Instituto Central de Análisis Clínicos, Bacteriológicos y Químicos, en 1909, en Barcelona, que después derivaría en la creación de Laboratorios Grifols, en 1940. La investigación se ha desarrollado en el marco del Programa de Doctorados Industriales de la Generalitat de Cataluña, en colaboración con Grifols S.A. La tesis parte de una caracterización de la empresa, su archivo histórico y las historiografías que ha generado. A continuación, se abordan, en los capítulos centrales, tres conceptualizaciones diferentes y complementarias de la sangre. En primer lugar, se reconstruye la relación inicial de la familia Grifols con la medicina a partir de la consideración de la sangre como tejido, y del papel central de los primeros laboratorios histopatológicos para la manipulación de la sangre en el laboratorio. Se presta especial atención a la figura de Josep Antoni Grifols Roig y de Ricard Moragas Gracia, dos jóvenes médicos de una nueva generación interesada en la teoría bacteriana y en los métodos de la medicina de laboratorio. A continuación, se revisa la cuestión del nacimiento de la hemoterapia moderna en base a la consideración de la sangre como medicamento. El desarrollo de tecnologías transfusoras propias, como la flébula transfusora de Grifols, fue la aplicación técnica que permitió explotar terapéuticamente los conocimientos diagnósticos desarrollados previamente alrededor de la sangre. La flébula, primer instrumento de transfusión indirecto patentado en España, es un elemento central para entender los cambios que se producen durante la década de 1920. Finalmente, se analiza el giro industrial de los laboratorios Grifols en el marco de la consideración de la sangre como biocapital y la creación de los primeros bancos de sangre. Se presta especial atención a la transición entre los métodos artesanales de la medicina desarrollada por los Grifols, y la recolección, el almacenamiento y el procesamiento industrial del plasma. En este contexto cabe entender los esfuerzos familiares por garantizar una cadena de producción propia para la elaboración de hemoderivados. Los últimos dos capítulos tratan sobre las disputas técnicas, legales y disciplinares relacionadas con los nuevos usos de la sangre. En las conclusiones se integran los argumentos de la tesis y se avanzan nuevas líneas de investigación.

This work is a historical analysis of the emergence of the Instituto Central de Clinical, Bacteriological and Chemical Analysis, in 1909, in Barcelona, which later led to the creation of Laboratorios Grifols in 1940. The doctoral project has been carried out within the framework of the Industrial Doctorate Programme of the Generalitat de Catalunya, in collaboration with Grifols S.A. The thesis builds on a characterisation of the company, its historical archive and the historiographies it has generated. It then addresses, in the central chapters, three different and complementary conceptualisations of blood. Firstly, it reconstructs the initial relationship between the Grifols lineage and medicine by considering blood as a tissue, and the central role played by the first histopathological laboratories in the development of a technical knowledge aimed at manipulating blood in the laboratory. Special attention is paid to the figure of Josep Antoni Grifols Roig and Ricard Moragas Gracia, two young doctors of a new generation interested in bacterial theory and in laboratory medicine. Next, the question of the birth of modern haemotherapy is reviewed, based on the consideration of blood as a medicine. The development of proprietary transfusion technologies, such as the Grifols transfusion flebula, was the necessary technical application to make the most of the previously developed diagnostic knowledge about blood and its therapeutic use in therapy. The flebula, the first indirect blood transfusion instrument patented in Spain, is a central element in understanding the change that occurred during the 1920s. Finally, the industrial turn of the Grifols laboratories is analysed in the framework of the consideration of blood as biocapital and the creation of the first blood banks. Special attention is paid to how the artisanal methods developed by the Grifols gave way to the industrial handling in the collection, storage and processing of plasma. The family's efforts to guarantee its own production chain to produce plasma derivatives must be understood in this context. The last chapters deal with the technical, legal and disciplinary disputes arising from the new uses of blood. The conclusions integrate the arguments of the thesis and suggest new lines of research.