El títol d'alt rang imA-a: Un estudi prosopogràfic i epigràfic

Author

González León, Daniel

Director

Cervelló Autuori, Josep

Tutor

Cervelló Autuori, Josep

Date of defense

2023-10-31

Pages

249 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Abstract

El títol de l'antic Egipte imA-a ocupa un lloc destacat en les titulatures dels oficials d'alt rang i pròxims al rei. No obstant això, encara que ha rebut una certa atenció, aquest terme continua sent poc conegut fins ara. Convencionalment es tradueix com a "amable de braç", però aquesta lectura dista molt de ser segura, igual que el seu camp d'actuació, sense esmentar la funció que designa, si és que existeix. El títol, en el context textual de la titulatura de l'oficial, està documentat en la seua major part en el Regne Antic, sobretot a Saqqara. No obstant això, ja apareix en Època Tinita i es continua documentant des del Període Heracleopolità fins al Regne Mitjà, sobretot en Beni Hassan. A més, el títol hàpax imA-a m pr-ʿnḫ està documentat en el Regne Mitjà. Els últims testimoniatges del títol imA-a en la titulatura d'un oficial de què disposem remonten a la Baixa Època, concretament en la dinastia saïta, quan es testifica el títol hàpax imA-a nswt. En total, es poden comptar 45 oficials imA-a amb seguretat, però el nombre real podria ser de fet major (no és clar si alguns oficials van ostentar realment el títol i algunes fonts no ens permeten distingir clarament si estem davant un o dos individus). No obstant això, el títol imA-a també es documenta com un oficiant anònim en cinc fonts del cerimonial de l'Obertura de la Boca (wpt-rȝ) datades des de finals del Regne Nou (probablement) fins a època romana. En aquesta tesi s'ofereix una anàlisi epigràfic i prosopogràfic exhaustiu d'aquestes fonts. Finalment, es proposa que el títol imA-a designava originalment la funció de mèdic-mag personal del rei i que, per molt que el significat del títol canviara al llarg del temps, l'essència d'aquest rol màgic-mèdic va persistir.


El título del antiguo Egipto imA-a ocupa un lugar destacado en las titulaturas de los oficiales de alto rango y cercanos al rey. Sin embargo, aunque ha recibido cierta atención, este término sigue siendo poco conocido hasta ahora. Convencionalmente se traduce como "amable de brazo", pero esta lectura dista mucho de ser segura, al igual que su campo de actuación, sin mencionar la función que designa, si es que existe. El título, en el contexto textual de la titulatura del oficial, está atestiguado en su mayor parte en el Reino Antiguo, sobre todo en Saqqara. Sin embargo, ya aparece en Época Tinita y se sigue atestiguando desde el Periodo Heracleopolitano hasta el Reino Medio, sobre todo en Beni Hassan. Además, el título hápax imA-a m pr-ʿnḫ está documentado en el Reino Medio. Los últimos testimonios del título imA-a en la titulatura de un oficial de que disponemos son la Baja Época, concretamente en la dinastía saita, cuando se atestigua el título hapax imA-a nswt. En total, se pueden contar 45 oficiales imA-a con seguridad, pero el número real podría ser de hecho mayor (no está claro si algunos oficiales ostentaron realmente el título y algunas fuentes no nos permiten distinguir claramente si estamos ante uno o dos individuos). No obstante, el título imA-a también se documenta como un oficiante anónimo en cinco fuentes del ceremonial de la Apertura de la Boca (wpt-rȝ) fechadas desde finales del Reino Nuevo (probablemente) hasta época romana. En esta tesis se ofrece un análisis epigráfico y prosopográfico exhaustivo de estas fuentes. Finalmente, se propone que el título imA-a designaba originalmente la función de médico-mago personal del rey y que, por mucho que el significado del título cambiara a lo largo del tiempo, la esencia de este rol mágico-médico persistió.


The ancient Egyptian title imA-a has a prominent position in the titularies of officials of high rank and close to the king. However, although it has received some scholarly attention, this term so far remains little known. It is conventionally translated as "gracious of arm" but this reading is far from certain, as is its field of activity, not to mention the function, if any, that it implies. The title, in the textual context of the official's titulary, is attested for the most part in the Old Kingdom, especially from Saqqara. However, it already occurs in the first dynasties, and it persists during the Herakleopolitan period until the Middle Kingdom, particularly at Beni Hassan. In addition, the unique title imA-a m pr-ʿnḫ is attested in the Middle Kingdom. The last attestations of the title iimA-a in an official's titulary at our disposal occur in the Late Period, specifically the Saite Dynasty, when the hapax title imA-a nswt is attested. In total, 45 imA-a holders can safely be counted, but the actual number might indeed be higher (it is not clear if some officials indeed held the title and some sources do not allow us to clearly distinguish whether we are facing one or two individuals). Nevertheless, the titleimA-a also appears as a role of an anonymous officiant in five sources of the Opening of the Mouth funerary ceremony (wpt-rȝ) dated from the late New Kingdom (probably) through the Roman Period. This dissertation aims to provide a comprehensive epigraphic and prosopographic analysis of these sources. Eventually, it proposes that the title imA-a originally designated the function of personal physician-magician of the king and that, however much the meaning of the title changed through time, the essence of this magico-medical role persisted.

Keywords

Egiptologia; Egyptology; Egiptología

Subjects

00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

This document contains embargoed files until 2025-10-30

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)