Active Aging Through Urban Environments: Exploring walkability, public spaces, and urban vitality in supporting older adults' outdoor activities

Abstract

La comprensió de la relació entre el comportament humà a l'aire lliure i les característiques dels entorns és cabdal, especialment entre la gent gran (≥ 65 anys), que pot experimentar una millora de la salut i el benestar general a través d'activitats a l'aire lliure. La principal hipòtesi d'aquesta tesi doctoral és que les característiques dels entorns urbans tenen un impacte significatiu en les activitats a l'aire lliure de les persones grans, i això juga un paper essencial en la seva salut física i mental. Per tant, aquesta dissertació té com a objectiu explorar la relació entre les característiques dels entorns urbans i les activitats a l'aire lliure de la gent gran, tenint en compte les diferències individuals. La recerca consta de tres estudis, una revisió sistemàtica de la literatura i dos estudis empírics realitzats a Barcelona. El primer estudi estableix una base per a la recerca posterior mitjançant la realització d'una revisió exhaustiva de la literatura sobre les mesures de caminabilitat. Aquesta revisió sistemàtica serveix de base a la tesi i proporciona el context per a altres estudis. Els dos estudis empírics es basen en dades de GPS-'tracking' recollides d'una mostra d'adults majors residents a Barcelona. Aquests estudis investiguen la relació entre les activitats a l'aire lliure de la gent gran i les característiques específiques dels entorns urbans (per exemple, la vitalitat urbana, la provisió d'espais públics oberts i els microelements urbans) a diferents escales, així com els impactes de les característiques individuals (per exemple, l'edat i el gènere) en aquesta relació. Els resultats van donar suport ferm a les hipòtesis demostrant una relació significativa entre les activitats a l'aire lliure dels adults majors i les característiques de l'entorn. Les diferències individuals també van exercir un paper crucial en la configuració d' aquesta relació. Els resultats dels estudis empírics van revelar que la vitalitat urbana i la presència de determinats espais públics oberts i microelements tenen un impacte considerable en l'activitat física a l'aire lliure de la gent gran, el temps total que hi passen i el seu descans a l'aire lliure a escala de barri i de ciutat. Per altra banda, la revisió bibliogràfica sistemàtica sobre caminabilitat va aportar proves d'aquesta relació en el context de caminar com a activitat física a l'aire lliure. No obstant això, es van observar similituds sorprenents quant a com s'ha operacionalitzat la caminabilitat per la gent gran i la població en general. Ara bé, tots els estudis inclosos en aquesta tesi van donar suport de forma consistent a la hipòtesi principal i van demostrar com els comportaments a l'aire lliure de les persones grans es veuen influïts per les característiques dels entorns urbans i les característiques dels individus. Els resultats d'aquests estudis ofereixen valuoses perspectives per a futures investigacions sobre l'envelliment urbà, així com per informar els planificadors i dissenyadors urbans en els processos de presa de decisions i formulació de polítiques. Tenint en compte les diferències individuals i les característiques dels entorns a l' aire lliure, els planificadors i dissenyadors urbans poden desenvolupar estratègies més adaptades que promoguin les activitats a l'aire lliure i millorin la salut i el benestar de les persones grans en els entorns urbans. En general, aquesta recerca contribueix a una millor comprensió de la complexa relació entre els entorns urbans i el comportament a l'aire lliure de les persones grans, abocant llum sobre les possibles vies per millorar la planificació urbana i les estratègies de disseny que atenen les diverses necessitats i preferències de les poblacions envellides.

Comprender la relación entre el comportamiento humano al aire libre y las características del entorno es crucial, especialmente entre los adultos mayores (≥ 65 años). Estos pueden experimentar una mejora de la salud y el bienestar general a través de actividades al aire libre. La principal hipótesis de esta tesis doctoral es que las características de los entornos urbanos tienen un impacto significativo en las actividades al aire libre de los adultos mayores, y esto juega un papel esencial en su salud física y mental. Por lo tanto, esta disertación tiene como objetivo explorar la relación entre las características de los entornos urbanos y las actividades al aire libre de los adultos mayores, teniendo en cuenta las diferencias individuales. La investigación consta de tres estudios, una revisión sistemática de la literatura y dos estudios empíricos realizados en Barcelona. El primer estudio establece una base para la investigación posterior mediante la realización de una revisión exhaustiva de la literatura sobre las medidas de caminabilidad. Esta revisión sistemática sirve de base a la tesis y proporciona el contexto para otros estudios. Los dos estudios empíricos se basan en datos de GPS-'tracking' recogidos de una muestra de adultos mayores residentes en Barcelona. Estos estudios investigan la relación entre las actividades al aire libre de los adultos mayores y las características específicas de los entornos urbanos (por ejemplo, la vitalidad urbana, la provisión de espacios públicos abiertos y los microelementos urbanos) a diferentes escalas, así como los impactos de las características individuales (como la edad y el género) en esta relación. Los resultados respaldaron firmemente las hipótesis al demostrar una relación significativa entre las actividades al aire libre de los adultos mayores y las características del entorno. Las diferencias individuales también desempeñaron un papel crucial en la configuración de esta relación. Los resultados de los estudios empíricos revelaron que la vitalidad urbana y la presencia de determinados espacios públicos abiertos y microelementos tienen un impacto considerable en el tiempo de actividad física al aire libre de los adultos mayores, el tiempo total pasado al aire libre y el descanso al aire libre, a escala de barrio y de ciudad. Además, la revisión bibliográfica sistemática sobre la caminabilidad aportó pruebas de esta relación en el contexto de caminar como actividad física al aire libre. Por otro lado, se observaron similitudes sorprendentes en cuanto a la forma en que se ha operacionalizado la caminabilidad en los adultos mayores y la población en general. No obstante, todos los estudios incluidos en esta tesis apoyaron de forma consistente la hipótesis principal y demostraron cómo los comportamientos al aire libre de los adultos mayores se ven influidos por las características de los entornos urbanos y las características de los individuos. Los resultados de estos estudios ofrecen valiosas perspectivas para futuras investigaciones sobre el envejecimiento urbano, así como para informar a los planificadores y diseñadores urbanos en los procesos de toma de decisiones y formulación de políticas. Al tener en cuenta las diferencias individuales y las características de los entornos al aire libre, los planificadores y diseñadores urbanos pueden desarrollar estrategias más adaptadas que promuevan las actividades al aire libre y mejoren la salud y el bienestar de los adultos mayores en los entornos urbanos. En general, esta investigación contribuye a una mejor comprensión de la compleja relación entre los entornos urbanos y el comportamiento al aire libre de los adultos mayores, arrojando luz sobre las posibles vías para mejorar la planificación urbana y las estrategias de diseño que atienden a las diversas necesidades y preferencias de las poblaciones envejecidas.

Understanding the relationship between human outdoor behavior and environmental characteristics is crucial, especially among older adults (≥ 65 years old) who can experience improved health and overall wellbeing through outdoor activities. The main hypothesis of this doctoral thesis is that the characteristics of urban environments have a significant impact on older adults' outdoor activities, and this plays an essential role on their physical and mental health. Therefore, this dissertation aims to explore the relationship between the characteristics of urban environments and outdoor activities of older adults, while considering individual differences. The research consists of three studies, one systematic literature review, and two empirical studies conducted in Barcelona. The first study establishes a foundation for subsequent research by conducting a comprehensive literature review on walkability measures. This systematic review informs the background of the thesis and provides the context for other studies. The two empirical studies are based on GPS-tracking data gathered from a sample of older adults residing in Barcelona. These studies investigate the relationship between older adults' outdoor activities and specific characteristics of urban environments (e.g., urban vitality, the provision of public open spaces and urban microelements) at different scales, as well as the impacts of individual characteristics (e.g., age and gender) on this relationship. The findings strongly supported the hypotheses by demonstrating a significant relationship between outdoor activities of older adults and characteristics of the environment. Individual differences also played a crucial role in shaping this relationship. The results of the empirical studies revealed that urban vitality and the presence of certain public open spaces and microelements have a considerable impact on older adults' outdoor physical activity time, overall time spent outdoors, and outdoor resting, at the neighborhood and city scales. Additionally, the systematic literature review on walkability provided evidence of this relationship in the context of walking as an outdoor physical activity. However, striking similarities were observed in terms of how walkability has been operationalized for older adults and the general population. Nevertheless, all the studies included in this thesis consistently supported the main hypothesis and demonstrated how outdoor behaviors of older adults are influenced by the features of urban environments and the characteristics of individuals. The outcomes of these studies offer valuable insights for future research on urban aging, as well as informing urban planners and designers in decision-making and policy formulation processes. By considering individual differences and the characteristics of outdoor environments, urban planners and designers can develop more tailored strategies that promote outdoor activities and enhance the health and wellbeing of older adults in urban environments. Overall, this research contributes to a better understanding of the complex relationship between urban environments and older adults' outdoor behavior, shedding light on potential avenues for enhancing urban planning and design strategies that cater to the diverse needs and preferences of aging populations.