Instruments per a la implementació i avaluació de la rehabilitació i la teràpia ocupacional des de l'atenció centrada en la persona en centres sociosanitaris i residencials: aportació d'evidències sobre la seva qualitat

Abstract

Introducció: Aplicar una pràctica centrada en la persona als serveis de rehabilitació i teràpia ocupacional implica disposar d'instruments amb evidències de qualitat que permetin l'avaluació, dirigeixin la implementació, i facin el seguiment i la mesura d'intervencions centrades en les necessitats de la persona i la seva família. Objectiu: Examinar la utilitat i les propietats psicomètriques de la Canadian Occupational Performance Measure (COPM), versió en espanyol, amb els professionals i usuaris de teràpia ocupacional de les unitats de rehabilitació dels Centres Sociosanitaris (CSS) i Centres Residencials de Catalunya, alhora que es pretén examinar si aquesta mesura és una eina que contribueix a realitzar una Atenció Centrada en la Persona (ACP). Per aquest motiu, prèviament es realitza la traducció, adaptació i estudi de les propietats psicomètriques de la Client-Centered Rehabilitation Questionnaire (CCRQ) per administrar de forma conjunta als participants. Mètode: 1- Per l'adaptació i la validació del CCRQ es va realitzar una primera fase de traducció i retrotraducció del qüestionari per un panel d'experts i un estudi pilot, i una segona fase en què es va administrar a 317 usuaris de rehabilitació per a recollir evidències de fiabilitat i validesa de l'instrument. 2- Per avaluar la utilitat de la COPM es va crear 4 grups focals amb 30 professionals per analitzar l'experiència en l'aplicació de la mesura. Per examinar les propietats psicomètriques de validesa, fiabilitat i sensibilitat al canvi de la COPM, es va administrar la COPM juntament amb l'Índex de Barthel (IB), l'escala de Lawton IADL, el qüestionari EuroQol (EQ-5D-3L) amb la EQ Visual Analogue Scale (EQ-VAS) i el CCRQ a l'alta, a 172 usuaris dels serveis de rehabilitació. Resultats: 1- L'anàlisi factorial exploratori i confirmatori realitzat amb la CCRQ-e (versió espanyola), va eliminar 4 ítems però va mantenir les 7 dimensions originals. El CCRQ-e presenta una bona consistència interna. La validesa de constructe va distingir diferències significatives en funció de l'edat, el nivell d'estudis i el tipus de diagnòstic. La validesa de criteri del CCRQ i EQ-5D va mostrar correlacions significatives entre la percepció d'atenció centrada en la persona i la percepció general de salut amb la EQ-VAS. 2- Dels resultats de la investigació qualitativa amb els professionals va concloure que la COPM aporta múltiples beneficis en la pràctica diària, tant per als clients, professionals com per a les institucions, quan els serveis estan alineats amb l'ACP. Els resultats d'aplicació de la COPM amb els usuaris dels serveis, prioritzaren un total de 637 problemes d'acompliment ocupacional majoritàriament de les àrees de cura personal (29.5%) i mobilitat funcional (39.2%). Les puntuacions de la COPM varen correlacionar significativament amb IB, IADL, EQ-5D-3L (excepte la dimensió dolor) i el CCRQ (excepte les dimensions implicación de la família i continuidad/coordinación). La COPM no va mostrar diferències significatives en relació a l'edat i el nivell educatiu. En fiabilitat es va obtenir una alta correlació test-retest (>.80). En els centres sociosanitaris es va observar una major sensibilitat al canvi, tant pel que fa a l'acompliment com pel que fa a la satisfacció (mitjana de canvi per ambdós valors: 3,7), que als centres residencials (mitjana de canvi: 0,8 i 1, respectivament). Conclusió: Les evidències donen suport a l'ús de la COPM en persones grans dels serveis de rehabilitació i teràpia ocupacional centrats en la persona, així com el CCRQ-e es considera adequat per avaluar la rehabilitació centrada en la persona des de la perspectiva del propi usuari.

Introducción: Aplicar una práctica centrada en la persona en los servicios de rehabilitación y terapia ocupacional implica disponer de instrumentos con evidencias de calidad que permitan la evaluación, dirijan la implementación, y hagan un seguimiento y medida de intervenciones centradas en las necesidades de la persona y sus familias. Objetivo: Examinar la utilidad y las propiedades psicométricas de la Canadian Occupational Performance Measure (COPM), en su versión en español, con los profesionales y usuarios de terapia ocupacional de las unidades de rehabilitación, de los Centros Sociosanitarios (CSS) y Centros Residenciales de Cataluña. Con el objetivo de examinar la capacidad de la COPM para asegurar un proceso de evaluación centrado en la persona, se llevó a cabo previamente la traducción, la adaptación al contexto español y el estudio de las propiedades psicométricas de un instrumento para valorar la percepción subjetiva de la aplicación de prácticas centradas en la persona como lo es el Client Centred Rehabilitation Questionnaire (CCRQ). Método: 1- Para la adaptación y validación de la CCRQ se realizó una primera fase de traducción y retrotraducción del cuestionario por un panel de expertos y estudio piloto, y una segunda fase en que se administró a 317 usuarios de rehabilitación para recoger evidencias de fiabilidad y validez del instrumento. 2- Para evaluar la utilidad de la COPM, se realizó 4 grupos focales con 30 profesionales para analizar la experiencia en la aplicación de la medida. Con el objetivo de examinar las propiedades psicométricas de validez, fiabilidad y sensibilidad al cambio de la COPM, se administró la COPM junto con el Índice de Barthel (IB), la escala de Lawton IADL, el cuestionario EuroQol (EQ-5D-L3) con la EQ Visual Analogue Scale (EQ-VAS) y el CCRQ al alta, a 172 usuarios de los servicios de rehabilitación. Resultados: 1- El análisis factorial exploratorio y confirmatorio llevado a cabo con la CCRQ-e (versión española) eliminó 4 ítems, pero mantuvo las 7 dimensiones originales. El CCRQ-e presentó una buena consistencia interna. La validez de constructo distinguió diferencias significativas en función de la edad, nivel de estudios y tipos de diagnóstico. La validez de criterio de la CCRQ mostró correlaciones significativas entre la percepción de atención centrada en la persona y la percepción general de salud con la EQ-VAS. 2- De los resultados de la investigación cualitativa con los profesionales se concluye que la COPM aporta múltiples beneficios a la práctica diaria, tanto en los clientes, profesionales como en las instituciones, cuando los servicios están alineados con el ACP. Los usuarios de los servicios priorizaron con la COPM un total de 637 problemas de desempeño ocupacional, mayoritariamente centrado en las áreas de cuidado personal (29.5%) y movilidad funcional (39.2%). Las puntuaciones de la COPM correlacionaron significativamente con IB, IADL, EQ-5D-3L (excepto la dimensión dolor) y el CCRQ (excepto las dimensiones implicación de la familia y continuidad/coordinación). La COPM no mostró diferencias significativas en relación a la edad y el nivel educativo. En relación con la fiabilidad, se obtuvo una alta correlación test-retest (>.80). En los centros sociosanitarios se observó una mayor sensibilidad al cambio, tanto en el desempeño como para la satisfacción (media de cambio por ambos valores: 3,7), que en los centros residenciales (media de cambio: 0,8 y 1, respectivamente). Conclusión: Las evidencias apoyan el uso de la COPM en adultos mayores de los servicios de rehabilitación y terapia ocupacional centrados en la persona, así como el CCRQ-e se considera adecuado para evaluar la rehabilitación centrada en la persona, desde la perspectiva del propio usuario.

Introduction: Applying person-centred practice to rehabilitation and occupational therapy services requires having quality evidence-based instruments that enable assessment, guide implementation, and track and measure interventions focused on the needs of the person and their families. Objective: The main objective of this study is to examine the usefulness and psychometric properties of the Spanish version of the Canadian Occupational Performance Measure (COPM) among occupational therapy professionals and users of rehabilitation units in socio-health centres (CSS) and Nursing homes of Catalonia. Additionally, the study aims to investigate whether this measure contributes to the implementation of Person-Centred Care (PCC). To achieve this, we first conducted the translation, adaptation and study of the psychometric properties of the Client-Centred Rehabilitation Questionnaire (CCRQ) to be administered alongside the COPM. Method: 1- For the adaptation and validation of the CCRQ, a panel of experts conducted a translation and back-translation process followed by a pilot study in the first phase. Subsequently, the questionnaire was administered to 317 rehabilitation users to gather evidence of its reliability and validity in the second phase. 2- To assess the utility of the COPM, we formed 4 focus groups consisting of 30 professionals to analyze their experiences with the measure's application. To examine the psychometric properties of the COPM, including validity, reliability, and responsiveness, we administered the COPM along with the Barthel Index (IB), the Lawton IADL scale, the EuroQol questionnaire (EQ-5D-3L) with the EQ Visual Analogue Scale (EQ-VAS), and the CCRQ at discharge, to 172 rehabilitation service users. Results: 1- The exploratory and confirmatory factor analysis resulted in the elimination of 4 items while retaining the original 7 dimensions of the CCRQ. The adapted Spanish version of the CCRQ (CCRQ-e) demonstrated good internal consistency. Construct validity revealed significant differences based on age, level of education, and type of diagnosis. The criterion validity of the CCRQ and EQ-5D showed significant correlations between the perception of person-centred care and the general perception of health with the EQ-VAS. 2- The qualitative research with professionals indicated that the COPM offers multiple benefits in daily practice for clients, professionals, and institutions when services are aligned with PCC principles. The application of the COPM with service users identified a total of 637 occupational performance problems, primarily in the areas of personal care (29.5%) and functional mobility (39.2%). COPM scores showed significant correlations with IB, IADL, EQ-5D-3L (except for the pain dimension), and the CCRQ (except for the family involvement and continuity/coordination dimensions). The COPM did not demonstrate significant differences related to age and educational level. Additionally, in terms of reliability, the COPM exhibited a high test-retest correlation (> 0.80), and higher responsiveness to rehabilitation was observed in social-health centres (mean change: both values 3.7) than in nursing homes (mean change: 0.8 and 1, respectively). Conclusion: The findings support the use of the COPM in older adults receiving person-centred rehabilitation and occupational therapy services, and the CCRQ-e is deemed suitable for assessing person-centred rehabilitation from the user's perspective.