Caracterización clínica y genética de una serie de pacientes con distrofia miotónica tipo 1

Author

Almendrote Muñoz, Miriam

Director

Nogales Gadea, Gisela

Ramos Fransi, Alba

Tutor

Querol Gutiérrez, Luis Antonio

Date of defense

2023-11-17

Pages

219 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

La distrofia miotònica tipus 1 (DM1) és una malaltia d'origen genètic causada per l'expansió de triplets CTG en el gen DMPK. Es caracteritza per una afectació multisistémica i una gran heterogeneïtat clínica. El tamany, la inestabilitat i la presència d'interrupcions dins de l'expansió s'han relacionat amb l'edat d'inici i altres aspectes clínics. El nostre objectiu ha d'analitzar les dades clínics i moleculars de pacients amb DM1 a través d'un registre, per a descriure les seves característiques i analitzar l'efecte dels factors genètics sobre l'expressió clínica de la malaltia. Estudiem una sèrie de 195 pacients amb DM1, dels quals 15 eren presintomáticos, 7 d'inici congénito, 15 infantil, 53 juvenil, 68 adults i 34 tardà i de 3 no obtuvim informació clínica. Las formas de inicio congénito se caracterizaban por debutar con hipotonía y presentar debilidad muscular con afectación proximal y afectación de SNC, y raramente miotonía. En el resto de formas clínicas, el síntoma característico fue la miotonía, y el resto de síntomas tenían diferente peso según el grupo: en los de inicio infantil destacaba una alta tasa de compromiso cardíaco, respiratorio, de SNC y de la musculatura axial; los de inicio juvenil i adult presentaven un patró d'afectació muscular similar (debilitat axial inhabitual a diferencia del grup infantil), però les formes juveniles presentaven afectació del SNC amb freqüència i les formes adultes no; les formes d'inici tardà presentaven alta proporció de cardiopatia i cataratas, però la debilitat facial, a diferència del resto de formes clínicas, era molt infrecuente. L'ePAL es va relacionar amb una menor edat de debut clínic, amb major grau d'afectació neuromuscular i amb major probabilitat de dependència funcional. La inestabilitat de l'expansió genètica també va impactar sobre l'edat d'inici, l'estat funcional i algunes característiques clíniques dels pacients, però de forma menys significativa. En la nostra sèrie havia una alta tasca de pacients amb interrupcions. Entre els 31 pacients amb interrupcions que analitzem, destacava una forma d'inici infantil i un alt percentatge de presintomàtics (29%). Objectivamos que l'edat d'inici no era major, i la afectació muscular era similar als pacients sense interrupcions; sense embargo, va presentar major tasa d'afectació cardiològica i de SNC. Els pacients amb interrupcions tenien major ePAL i en la transmissió es van generar expansions de les repeticions CTG. En conclusió, a pesar de l'heterogeneïtat de la malaltia, la seva classificació en formes clíniques segons l'edat d'inici permet identificar grups més homogenis i diferenciats entre sí. El ePAL, la inestabilitat i la presència d'interrupcions de l'expansió actuen com a moduladors fenotípics. Particularment, la presencia d'interrupcions condiciona la major afectació de SNC, encara que no hi hagi major edat d'inici ni fenotips més nivells com s'havia descrit fins ara.


La distrofia miotónica tipo 1 (DM1) es una enfermedad de origen genético causada por la expansión de tripletes CTG en el gen DMPK. Se caracteriza por una afectación multisistémica y una gran heterogeneidad clínica. El tamaño, la inestabilidad y la presencia de interrupciones dentro de la expansión se han relacionado con la edad de inicio y otros aspectos clínicos. Nuestro objetivo fue analizar los datos clínicos y moleculares de pacientes con DM1 a través de un registro, para describir sus características y analizar el efecto de los factores genéticos sobre la expresión clínica de la enfermedad. Estudiamos una serie de 195 pacientes con DM1, de los cuales 15 eran presintomáticos, 7 de inicio congénito, 15 infantil, 53 juvenil, 68 adulto y 34 tardío y de 3 no obtuvimos información clínica. Las formas de inicio congénito se caracterizaban por debutar con hipotonía y presentar debilidad muscular con afectación proxi- mal y afectación de SNC, y raramente miotonía. En el resto de formas clínicas, el síntoma característico fue la miotonía, y el resto de síntomas tenían diferente peso según el grupo: en los de inicio infantil destacaba una alta tasa de compromiso cardíaco, respiratorio, de SNC y de la musculatura axial; los de inicio juvenil y adulto presentaban un patrón de afectación muscular similar (debilidad axial inhabitual a diferencia del grupo infantil), pero las formas juveniles presentaban afectación del SNC con frecuencia y las formas adultas no; las formas de inicio tardío presentaban alta proporción de cardiopatía y cataratas, pero la debilidad facial, a diferencia del resto de formas clínicas, fue muy infrecuente. El ePAL se relacionó con una menor edad de debut clínico, con mayor grado de afectación neuromuscular y con mayor probabilidad de dependencia funcional. La inestabilidad de la expansión genética también impactó sobre la edad de inicio, el estado funcional y algunas características clínicas de los pacientes, pero de forma menos significativa. En nuestra serie había una alta tasa de pacientes con interrupciones. Entre los 31 pacientes con interrupcio- nes que analizamos, destacaba una forma de inicio infantil y un alto porcentaje de presintomáticos (29%). Objetivamos que la edad de inicio no era mayor, y la afectación muscular era similar a los pacientes sin interrupciones; sin embargo, presentaban mayor tasa de afectación cardiológica y de SNC. Los pacientes con interrupciones tenían mayor ePAL y en la transmisión se generaban expansiones de las repeticiones CTG. En conclusión, a pesar de la heterogeneidad de la enfermedad, su clasificación en formas clínicas según la edad de inicio permite identificar grupos más homogéneos y diferenciados entre sí. El ePAL, la inestabilidad y la presencia de interrupciones de la expansión actúan como moduladores fenotípicos. Particularmente, la presencia de interrupciones condiciona mayor afectación de SNC, aunque no mayor edad de inicio ni fenotipos más leves como se había descrito hasta ahora.


Myotonic dystrophy type 1 (DM1) is a disease of genetic origin caused by the expansion of CTG triplets in the DMPK gene. It is characterized by a multisystemic affectation and great clinical heterogeneity. The size, the instability and the presence of interruptions within the expansion have been related to the age of onset and other clinical aspects. Our objective was to analyze the clinical and molecular data of patients with DM1 through a registry, to describe their characteristics and analyze the effect of genetic factors on the clinical expression of the disease. We studied a series of 195 patients with DM1, of which 15 were presymptomatic, 7 of congenital onset, 15 infantile, 53 juvenile, 68 adult and 34 late and of 3 we did not obtain clinical information. Congenital onset forms were characterized by starting with hypotonia and presenting muscle weakness with proximal involvement and CNS involvement, and rarely myotonia. In the rest of the clinical forms, the characteristic symptom was myotonia, and the rest of the symptoms had different weight according to the group: in those of infantile onset, a high rate of cardiac, respiratory, CNS and axial musculature involvement stood out; those with juvenile and adult onset presented a similar pattern of muscle involvement (unusual axial weakness unlike the infant group), but the juvenile forms frequently presented CNS involvement and the adult forms did not; the late-onset forms presented a high proportion of heart disease and cataracts, but facial weakness, unlike the rest of the clinical forms, was very rare. The ePAL was related to a younger age of clinical onset, a greater degree of neuromuscular involvement and a greater probability of functional dependence. The instability of the genetic expansion also had an impact on the age of onset, the functional status and some clinical characteristics of the patients, but in a less significant way. In our series there was a high rate of patients with interruptions. Among the 31 patients with interruptions that we analyzed, a form of childhood onset and a high percentage of presymptomatics (29%) stood out. We objected that the onset age was not older, and the muscle involvement was similar to the patients without interruptions; however, they had a higher rate of cardiac and CNS involvement. The patients with interruptions had greater ePAL and during the transmission, expansions of the CTG repetitions were generated. In conclusion, despite the heterogeneity of the disease, its classification into clinical forms according to the age of onset makes it possible to identify groups that are more homogeneous and differentiated from each other. The ePAL, the instability and the presence of expansion interruptions act as phenotypic modulators. In particular, the presence of interruptions leads to greater CNS involvement, although not older age of onset or milder phenotypes as has been described so far.

Keywords

Distròfia miotònica; Myotonic dystrophy; Distrofia miotónica

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

mqm1de1.pdf

30.47Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)