Validation study of a three-dimensional model of female pelvic anatomy

Abstract

El coneixement de l'anatomia del sòl pèlvic és essencial pels professionals relacionats amb l'obstetrícia. Els models físics han mostrat un gran potencial per ensenyar anatomia i millorar les habilitats quirúrgiques. En aquest sentit hem dissenyat i creat un model de simulació innovador de pelvis femenina tridimensional, que anomenem "Pelvic Plus", el qual ha estat validat tant en format presencial com en format en línia mitjançant tres estudis. El format presencial es va avaluar comparant l'efectivitat del model amb una classe tradicional a 61 residents de primer curs de llevadora assignats aleatòriament al grup Pelvic Plus (n=30) o al grup control (n=31). Per mesurar-ne els resultats es van crear 16 permutacions de qüestionaris, amb 15 preguntes d'opció múltiple cadascun sobre anatomia pèlvica. Els participants van ser avaluats a l'inici (Pre-Test), en finalitzar la intervenció (Post-Test1) i quatre mesos després (Post-Test2). La satisfacció sobre la intervenció es va avaluar en el moment del Post-Test1 mitjançant un qüestionari de satisfacció validat Per avaluar el format en línia es van elaborar una sèrie de vídeos sobre la construcció d'una pelvis femenina basada en el model Pelvic Plus i es va comparar el format digital amb una classe tradicional en línia al segon estudi. Tots els participants de primer any del curs 2020-2021 van rebre la classe tradicional en línia. Tots els participants de primer any del curs 2021-2022 van rebre la classe online. En total es van reclutar 110 estudiants distribuïts entre el grup Pelvic Plus (n=48) i el grup control (n=62). En ambdós grups es va realitzar un qüestionari anatòmic Pre-Test, Post-Test1 i Post-Test2. El qüestionari de satisfacció va ser realitzat en finalitzar la intervenció. Per concloure, vam fer un tercer estudi on es va comparar la capacitat d'aprenentatge i la satisfacció que oferia el format presencial vs el format en línia per a l'estudi de l'anatomia pèlvica femenina amb les dades recollides, tant per a l'ensenyament tradicional (n= 94 ) com per a l'ensenyament mitjançant Pelvic Plus (n= 78). Resultats: L'augment en el coneixement anatòmic va ser més gran entre els residents de primer any de llevadora quan es va utilitzar Pelvic Plus en lloc de la classe tradicional en format presencial, essent aquesta millora mantinguda en el temps, i la metodologia més acceptada. En el format en línia no hi va haver diferències entre l'ús del simulador Pelvic Plus o la classe tradicional, ni en efectivitat ni en satisfacció, augmentant el coneixement postintervenció en ambdós grups sense aconseguir que aquesta millora es mantingués en el temps en cap. La classe tradicional va millorar el coneixement anatòmic immediatament després de la intervenció només en el format en línia, d'una manera més satisfactòria que en el format presencial, encara que no es van retenir aquests coneixements amb el temps. Mentre que en el cas del grup Pelvic Plus va ser el format presencial el que va presentar millores en els coneixements adquirits, tant a la postintervenció immediata com a llarg termini, sent el format més satisfactori. Conclusions: El simulador Pelvic Plus és més efectiu que l'aprenentatge clàssic per a l'ensenyament de l'anatomia pèlvica entre els residents de matrona de primer any, tant a curt com a llarg termini, i ofereix un nivell més alt de satisfacció en el format presencial. En el cas de l'ensenyament clàssic, els mateixos estudiants prefereixen el format en línia encara que només és efectiu per a l'aprenentatge de l'anatomia pèlvica a curt termini. Per la seva versatilitat creiem que qualsevol professional que s'especialitzi en el sòl pèlvic femení, o en obstetrícia, independentment dels seus coneixements anatòmics previs, es pot beneficiar de l'incorporació de model Pelvic Plus al seu programa de formació

El conocimiento de la anatomía del suelo pélvico es esencial para los profesionales relacionados con la obstetricia. Los modelos físicos han demostrado un gran potencial para enseñar anatomía y mejorar las habilidades quirúrgicas. En este sentido hemos diseñado y creado un modelo de simulación innovador de pelvis femenina tridimensional, que denominamos "Pelvic Plus", el cuál ha sido validado tanto en formato presencial como en formato online mediante tres estudios. El formato presencial se evaluó comparando la efectividad del modelo con una clase tradicional en 61 residentes de primer curso de matrona asignados aleatoriamente al grupo Pelvic Plus (n= 30) o al grupo control (n= 31). Para medir los resultados se crearon 16 permutaciones de cuestionarios, con 15 preguntas de opción múltiple cada uno sobre anatomía pélvica. Los participantes fueron evaluados al inicio (Pre-Test), al finalizar la intervención (Post-Test1) y cuatro meses después (Post-Test2). La satisfacción sobre la intervención se evaluó en el momento del Post-Test1 mediante un cuestionario de satisfacción validado Para evaluar el formato online se elaboraron una serie de videos sobre la construcción de una pelvis femenina basada en el modelo Pelvic Plus y se comparó el formato digital con una clase tradicional online en el segundo estudio. Todos los estudiantes de matrona de primer año del curso 2020-2021 recibieron la clase tradicional online. Todos los estudiantes de primer año del curso 2021-2022 recibieron la clase online. En total se reclutaron 110 estudiantes distribuidos entre el grupo Pelvic Plus (n= 48) y el grupo control (n= 62). En ambos grupos se realizó un cuestionario anatómico Pre-Test, Post- Test1 y Post- Test2. El cuestionario de satisfacción fue realizado al finalizar la intervención. Para concluir, realizamos un tercer estudio en el que se comparó la capacidad de aprendizaje y la satisfacción que ofrecía el formato presencial vs el formato online para el estudio de la anatomía pélvica femenina con los datos recogidos, tanto para la enseñanza tradicional (n= 94) como para la enseñanza mediante Pelvic Plus (n= 78). Resultados: El aumento en el conocimiento anatómico fue mayor entre los residentes de primer año de matrona cuando se utilizó Pelvic Plus en lugar de la clase tradicional en formato presencial, siendo dicha mejora mantenida en el tiempo, y la metodología más aceptada. En el formato online no hubo diferencias entre el uso del simulador Pelvic Plus o la clase tradicional, ni en efectividad ni en satisfacción, aumentando el conocimiento postintervención en ambos grupos sin conseguir que dicha mejora se mantuviera en el tiempo en ninguno de ellos. La clase tradicional mejoró el conocimiento anatómico inmediatamente después de la intervención sólo en el formato online, de una forma más satisfactoria que en el formato presencial, aunque no se retuvieron estos conocimientos con el tiempo. Mientras que en el caso del grupo Pelvic Plus fue el formato presencial el que presentó mejoras en los conocimientos adquiridos, tanto en la postintervención inmediata como a largo plazo, siendo el formato más satisfactorio. Conclusiones: El simulador Pelvic Plus es más efectivo que el aprendizaje clásico para la enseñanza de la anatomía pélvica entre los residentes de matrona de primer año, tanto a corto como a largo plazo, y ofrece un mayor nivel de satisfacción en su formato presencial. En el caso de la enseñanza clásica, los mismos estudiantes prefieren el formato online aunque sólo es efectivo para el aprendizaje de la anatomía pélvica a corto plazo. Por su versatilidad creemos que cualquier profesional que se especialice en el suelo pélvico femenino, o en obstetricia, independientemente de sus conocimientos anatómicos previos, puede beneficiarse de la incorporación del modelo Pelvic Plus en su programa de formación

Detailed knowledge of the pelvic floor anatomy is essential for obstetrics-related professionals. Physical models have shown great potential for teaching anatomy and improving surgical skills. In this sense, we have designed and created an innovative simulation model of the three-dimensional female pelvis, which we call "Pelvic Plus", which has been validated both in face-to-face and online formats through three studies. The face-to-face format was evaluated by comparing the effectiveness of the model with a traditional class of 61 midwifery first-year residents randomly assigned to the Pelvic Plus group (n= 30) or the control group (n= 31). To measure the results, 16 permutations of questionnaires were created, with 15 multiple-choice questions each on pelvic anatomy. The participants were evaluated at the beginning (Pre-Test), at the end of the intervention (Post-Test1), and four months later (Post-Test2). Satisfaction regarding the intervention was assessed at the time of the Post-Test1 using a validated satisfaction questionnaire. To evaluate the online format, a series of videos on the construction of a female pelvis based on the Pelvic Plus model was produced and the digital format was compared with a traditional online class in the second study. All first-year participants of the 2020-2021 academic year received the traditional online class. All first-year participants of the 2021-2022 academic year received the Pelvic Plus online class. A total of 110 students were recruited, distributed between the Pelvic Plus group (n= 48) and the control group (n= 62). An anatomical questionnaire was completed in both groups before the intervention (Pre-Test), another at the end of the intervention (Post-Test1), and the last one four months after the intervention (Post-Test2). The satisfaction questionnaire was completed at the end of the intervention. To conclude, we carried out a third study in which the learning capacity and satisfaction proposed by the face-to-face format vs. the online format for the study of the female pelvic anatomy were compared with the data collected, both for traditional teaching (n= 94) and for teaching through Pelvic Plus (n= 78). Results: The increase in anatomical knowledge was greater among first-year midwife residents when Pelvic Plus was utilized instead of the traditional class in face-to-face format, this improvement being maintained over time, and the most accepted methodology. In the online format, there were no differences between the use of the Pelvic Plus simulator and the traditional class, neither in effectiveness nor in satisfaction, increasing post-intervention knowledge in both groups without achieving; that said improvement was maintained over time in any of them. The traditional class improved anatomical knowledge immediately after the intervention only in the online format, in a more satisfactory way than in the face-to-face format, although this knowledge was not retained over time. While in the case of the Pelvic Plus group, it was the face-to-face format that presented improvements in the knowledge acquired, both in the immediate post-intervention and in the long term, being the most satisfactory format. Conclusions: Pelvic Plus simulator is more effective than classical learning for teaching pelvic anatomy among first-year midwifery residents, both in the short and long term, and offers a higher level of satisfaction in its face-to-face format. In the case of classical teaching, the same students prefer the online format, although it is only effective for learning pelvic anatomy in the short term. Due to its versatility, we believe that any professional who specializes in the female pelvic floor or in obstetrics, regardless of their previous anatomical knowledge, can benefit from incorporating the Pelvic Plus model into their training program