The effect of motor relearning on balance, mobility and performance of activities of daily living among post-stroke patients

Abstract

Antecedents: l'ictus és un trastorn neurològic prevalent a tot el món i és una de les principals causes de discapacitat a llarg termini. El deteriorament de l'equilibri i la mobilitat són conseqüències habituals de l'ictus, que afecten significativament les activitats diàries dels pacients i la qualitat de vida general. El programa d'aprenentatge motor (MRP) s'ha mostrat prometedor per abordar aquestes deficiències. No obstant això, hi ha una manca d'estudis que explorin l'impacte de l'entrenament específic de la tasca basat en MRP mitjançant l'equilibri biomecànic i les variables de la marxa (és a dir, paràmetres cinètics i cinemàtics), així com la posturografia després de l'ictus. Objectius: L'objectiu principal d'aquest estudi és avaluar l'eficàcia i els resultats a llarg termini de l'entrenament específic de la tasca basat en la MRP sobre l'equilibri, la mobilitat i el rendiment de les activitats de la vida diària (AVD) entre pacients després d'un ictus. Mètodes: en aquest assaig clínic controlat aleatoritzat de dos braços, un total de 63 pacients amb ictus subagut van ser assignats aleatòriament a entrenament específic per a una tasca basat en MRP (grup MRP, n = 32) o teràpia física convencional (grup CPT, n = 31). Tots dos grups van rebre 24 sessions d'1 hora cadascuna, tres cops per setmana durant 8 setmanes, seguides d'una anàlisi dels canvis en l'equilibri, la marxa i el rendiment de l'AVD del pacient en tres moments: basal, postintervenció i seguiment. després de 3 mesos, utilitzant mesures de resultats clínics i avaluació instrumental de l'equilibri i la marxa. Resultats: Tant les intervencions MRP com CPT van mostrar millores significatives en les mesures de resultats clínics i l'avaluació instrumental de l'equilibri funcional i la marxa des de la moment inicial fins a la postintervenció. Tanmateix, el grup MRP va mostrar constantment canvis mitjans més substancials i tamany de l'efecte més grans en comparació amb el grup CPT en totes les mesures. Les diferències entre grups eren significatives i la diferència en la mida de l'efecte entre els dos grups també va ser substancial, afavorint la intervenció MRP, que va significar una diferència significativa entre els grups i va destacar l'impacte significatiu de la intervenció MRP. Ambdós grups van mantenir eficaçment les millores aconseguides en el seguiment de 3 mesos. No obstant això, es van observar algunes diferències notables entre els dos grups, afavorint la intervenció de MRP, destacant els beneficis potencials de la MRP per als pacients amb ictus en termes de rendiment funcional a llarg termini. Conclusions: La MRP destaca com una estratègia de rehabilitació eficaç i a llarg termini, amb un potencial substancial per millorar la recuperació funcional en pacients amb ictus. L'entrenament específic de la tasca basat en MRP supera la teràpia convencional per millorar l'equilibri, la mobilitat (és a dir, la marxa) i el rendiment de l'AVD després de l'ictus. Això destaca el seu potencial com a complement valuós a la pràctica clínica i als protocols de rehabilitació d'ictus.

Antecedentes: El ictus es un trastorno neurológico prevalente en todo el mundo representa una de las principales causas de discapacidad a largo plazo. El equilibrio y la movilidad deteriorados son consecuencias comunes del ictus, que afectan significativamente las actividades diarias de los pacientes y la calidad de vida en general. El programa de reaprendizaje motor (MRP) ha demostrado ser prometedor para abordar estas deficiencias. Sin embargo, hay una escasez de estudios que exploren el impacto del entrenamiento específico de la tarea basado en MRP utilizando variables biomecánicas de equilibrio y marcha (es decir, parámetros cinéticos y cinemáticos), así como la posturografía después del ictus. Objetivos: El objetivo principal de este estudio es evaluar la eficacia y los resultados a largo plazo del entrenamiento específico para tareas basado en MRP sobre el equilibrio, la movilidad y el desempeño de las actividades de la vida diaria (AVD) entre los pacientes después del ictus. Métodos: En este ensayo clínico controlado aleatorio de dos brazos, un total de 63 pacientes con accidente cerebrovascular subagudo fueron asignados aleatoriamente a entrenamiento específico de tareas basado en MRP (grupo MRP, n = 32) o fisioterapia convencional (grupo CPT, n = 31). Ambos grupos recibieron 24 sesiones de 1 hora cada una, tres veces a la semana durante 8 semanas, seguidas de un análisis de los cambios en el equilibrio, la marcha y el rendimiento de la AVD del paciente en tres puntos temporales: línea de base, postintervención y seguimiento después de 3 meses, utilizando medidas de resultado clínico y evaluación instrumental del equilibrio y la marcha. Resultados: Las intervenciones de MRP y CPT mostraron mejoras significativas en las medidas de resultado clínico y la evaluación instrumental del equilibrio funcional y la marcha desde el inicio hasta la posintervención. Sin embargo, el grupo MRP mostró consistentemente cambios medios más sustanciales y tamaños de efecto más grandes en comparación con el grupo CPT en todas las medidas. Las diferencias entre los grupos fueron significativas, y la diferencia en el tamaño del efecto entre los dos grupos también fue sustancial, favoreciendo la intervención de MRP, lo que significó una diferencia significativa entre los grupos y destacó el impacto significativo de la intervención de MRP. Ambos grupos mantuvieron efectivamente las mejoras logradas en el seguimiento de 3 meses. Sin embargo, se observaron algunas diferencias notables entre los dos grupos, favoreciendo la intervención de MRP, destacando los beneficios potenciales de MRP para pacientes con ictus en términos de rendimiento funcional a largo plazo. Conclusiones: El MRP se destaca como una estrategia de rehabilitación efectiva y a largo plazo, con un potencial sustancial para mejorar la recuperación funcional en pacientes con ictus. El entrenamiento específico para tareas basado en MRP supera la terapia convencional en la mejora del equilibrio, la movilidad (es decir, la marcha) y el rendimiento de las AVD después del ictus. Esto destaca su potencial como una valiosa estrategia a añadir a la práctica clínica y los protocolos de rehabilitación de ictus.

Background: Stroke is a prevalent neurological disorder worldwide and stands as a leading cause of long-term disability. Impaired balance and mobility are common consequences of stroke, significantly affecting patients' daily activities and overall quality of life. The motor relearning program (MRP) has shown promise in addressing these impairments. However, there is a scarcity of studies exploring the impact of task-specific training based on MRP using biomechanical balance and gait variables (i.e., kinetic and kinematic parameters), as well as posturography after stroke. Objectives: The primary aim of this study is to assess the efficacy and long-term outcomes of task-specific training based on MRP on balance, mobility, and performance of activities of daily living (ADL) among post-stroke patients. Methods: In this two-armed randomized controlled clinical trial, a total of 63 sub-acute stroke patients were randomly assigned to either task-specific training based on MRP (MRP group, n = 32) or conventional physical therapy (CPT group, n = 31). Both groups received 24 sessions of 1 hour each, three times a week for 8 weeks, followed by an analysis of changes in the patient's balance, gait, and performance of ADL at three time points: baseline, post-intervention, and follow-up after 3-months, using clinical outcome measures and instrumental evaluation of balance and gait. Results: Both the MRP and CPT interventions showed significant improvements in clinical outcome measures and instrumental evaluation of functional balance and gait from baseline to post-intervention. However, the MRP group consistently displayed more substantial mean changes and larger effect sizes compared to the CPT group across all the measures. The between-group differences were significant, and the difference in effect size between the two groups was also substantial, favoring the MRP intervention, which further signified a meaningful difference between the groups and highlighted the significant impact of the MRP intervention. Both groups effectively maintained the achieved improvements at the 3-month follow-up. However, some notable differences between the two groups were observed, favoring the MRP intervention, highlighting the potential benefits of MRP for stroke patients in terms of long-term functional performance. Conclusions: The MRP stands out as an effective and long-term rehabilitation strategy, with substantial potential to enhance functional recovery in stroke patients. Task-specific training based on MRP surpasses conventional therapy in improving balance, mobility (i.e., gait), and the performance of ADL post-stroke. This highlights its potential as a valuable addition to clinical practice and stroke rehabilitation protocols.