Role of environmental pollution in asthma

Abstract

La contaminació ambiental suposa un greu risc per a la salut dels pacients amb malalties cròniques com l'asma. S'ha demostrat que les partícules en suspensió (PM), les partícules dièsel (a. c. s.), l'ozó i altres contaminants tenen un efecte nociu en els pacients asmàtics. A més, l'asma també pot ser induïda o agreujada per l'exposició a sensibilitzants ocupacionals. En aquest sentit, molts contaminants que causen o agreugen l'asma poden estar en el lloc de treball. Cal tenir en compte, a més, que aquests efectes nocius de la contaminació ambiental també s'observen en la població sana i existeixen evidències que demostren que una exposició crònica a contaminants pot produir asma fins i tot en persones sense patologies prèvies. Aquesta tesi doctoral va tenir com a objectiu avaluar els efectes de l'exposició a contaminants ambientals i ocupacionals en una població asmàtica i comparar aquests efectes amb els observats en una població sana exposada a aquests contaminants. El primer estudi (Capítol 1) es va centrar en establir si existeixen diferències en la prevalença de l'asma entre pacients habitants en zones rurals i urbanes i analitzar les diferències en la presentació clínica de la malaltia en aquests dos entorns. El segon estudi (Capítol 2) va tenir com a objectiu avaluar la influència de les exposicions ocupacionals sobre l'asma i analitzar les diferències en la gravetat de l'asma depenent de si els pacients romanen o no exposats a l'agent causal. L'últim estudi (Capítol 3) té com a objectiu determinar i comparar biomarcadores d'estrès oxidatiu, citocines de resposta Th1/*Th2 i citocines relacionades amb la inflamació en individus sans amb l'objectiu de conèixer com l'exposició a contaminants pot afavorir l'aparició d'asma. L'estudi es va realitzar durant el confinament per la pandèmia COVID-19 (període en el qual es va produir una reducció dràstica de la contaminació ambiental) i els resultats obtinguts es van comparar amb els obtinguts sis mesos després de la flexibilització de les restriccions de mobilitat. Cal tenir en compte que la pandèmia COVID-19 va suposar l'experiment més significatiu mai realitzat per a avaluar l'impacte de la reducció massiva de contaminants atmosfèrics i va representar una oportunitat única per a estudiar els efectes de la reducció de la contaminació en persones sanes.

La contaminación ambiental supone un grave riesgo para la salud de los pacientes con enfermedades crónicas como el asma. Se ha demostrado que las partículas en suspensión (PM), las partículas diésel (DEP), el ozono y otros contaminantes tienen un efecto nocivo en los pacientes asmáticos. Además, el asma también puede ser inducida o agravada por la exposición a sensibilizantes ocupacionales. En este sentido, muchos contaminantes que causan o agravan el asma pueden estar en el lugar de trabajo. Hay que tener en cuenta, además, que estos efectos nocivos de la contaminación ambiental también se observan en la población sana y existen evidencias que demuestran que una exposición crónica a contaminantes puede producir asma incluso en personas sin patologías previas. Esta tesis doctoral tuvo como objetivo evaluar los efectos de la exposición a contaminantes ambientales y ocupacionales en una población asmática y comparar estos efectos con los observados en una población sana expuesta a estos contaminantes. El primer estudio (Capítulo 1) se centró en establecer si existen diferencias en la prevalencia del asma entre pacientes habitantes en zonas rurales y urbanas y analizar las diferencias en la presentación clínica de la enfermedad en estos dos entornos. El segundo estudio (Capítulo 2) tuvo como objetivo evaluar la influencia de las exposiciones ocupacionales sobre el asma y analizar las diferencias en la gravedad del asma dependiendo de si los pacientes permanecen o no expuestos al agente causal. El último estudio (Capítulo 3) tiene como objetivo determinar y comparar biomarcadores de estrés oxidativo, citoquinas de respuesta Th1/Th2 y citoquinas relacionadas con la inflamación en individuos sanos con el objetivo de conocer como la exposición a contaminantes puede favorecer la aparición de asma. El estudio se realizó durante el confinamiento por la pandemia COVID-19 (periodo en el que se produjo una reducción drástica de la contaminación ambiental) y los resultados obtenidos se compararon con los obtenidos seis meses después de la flexibilización de las restricciones de movilidad. Hay que tener en cuenta que la pandemia COVID-19 supuso el experimento más significativo jamás realizado para evaluar el impacto de la reducción masiva de contaminantes atmosféricos y representó una oportunidad única para estudiar los efectos de la reducción de la contaminación en personas sanas.

Air pollution is becoming a serious health risk for patients with chronic diseases such as asthma. Particulate matter (PM), diesel exhaust particulates (DEP), ozone, and other pollutants have been shown to have a deleterious effect on asthma patients. Moreover, asthma can also be induced or aggravated by exposure to occupational sensitizers; indeed, many asthma triggers are found in the workplace. However, these harmful effects of environmental pollution are also observed in the healthy population and there is evidence that chronic exposure to pollutants can cause asthma even in people without previous pathologies. This PhD thesis aims to assess the effects of exposure to environmental and occupational pollutants in an asthmatic population and to compare these effects with those observed in a healthy population also exposed to pollutants. The first study (Article 1) aims to establish whether there are differences in the prevalence of asthma between rural and urban areas and analyses the differences in the clinical presentation of the disease in these two settings. The second study (Article 2) assesses the influence of occupational exposure on asthma and analyses the differences in asthma severity according to whether or not patients remain exposed to the causative agent. The last study (Article 3) compares the oxidative stress biomarkers Th1/Th2 and inflammatory-related cytokines in healthy individuals in order to determine how exposure to pollutants can favor the appearance of asthma. The study was performed during the COVID-19 lockdown (a period in which there was a drastic reduction in environmental pollution), and the results obtained were compared with those recorded six months after the easing of the restrictions on mobility. The COVID-19 pandemic provided a context for the most significant experiment ever conducted to assess the impact of massive reductions in air pollutants and represented a unique opportunity to study the effects of reducing pollution on healthy people.