Ayuda humanitaria, género y comunicación digital: la imagen de las mujeres en las ONG. El caso del Chocó, Colombia (2000-2020)

Abstract

El treball de recerca té per objecte analitzar les transformacions de les representacions de les dones receptores de l'ajuda humanitària a través de l'estudi de cas de l'ONG MSF. En l'encreuament de la història de la regió sud del continent americà, els estudis descoloniales, els estudis culturals i els estudis de comunicació amb perspectiva de gènere, es construeix un marc teòric que permet l'anàlisi de la fotografia humanitària. Aquestes imatges, que troben el seu gènesi en les fotografies missioneres estretament relacionades amb la fotografia colonial, han viscut transformacions derivades de l'arribada de la Web 2.0 alterant les lògiques comunicatives. S'estudiaran les fotografies preses per les organitzacions locals de la regió chocoana com a contraexemples de les fotografies sinfronteristas. Les categories analítiques es construeixen sobre la base de l'articulació dels marcs teòrics, és a dir, des de la sociologia de la imatge s'atén els estudis culturals i les teories descoloniales per a la inferència de les exhibicions i des d'una part tècnica de la fotografia, s'empra l'estudi dels elements semiòtics. Partint d'aquesta primera anàlisi, les interpretacions s'acaren amb les transcripcions orals de les converses col·lectives realitzades amb les dones chocoanas. Així, a partir del concepte de mirada com a instrument de poder, s'estipula la presència d'una mirada colonial que es desdoblega en les mirades cristiana, imperial i postfeminista, enfront d'una mirada d'oposició com a acte de resistència.

Esta investigación tiene por objeto analizar las transformaciones de las representaciones de las mujeres receptoras de la ayuda humanitaria a través del estudio de caso de la ONG MSF. En el cruce de la historia de la región sur del continente americano, los estudios descoloniales, los estudios culturales y los estudios de comunicación con perspectiva de género, se construye un marco teórico que permite el análisis de la fotografía humanitaria. Estas imágenes, que encuentran su génesis en las fotografías misioneras estrechamente relacionadas con la fotografía colonial, han vivido transformaciones derivadas de la llegada de la Web 2.0 alterando las lógicas comunicativas. Se estudiarán las fotografías tomadas por las organizaciones locales de la región chocoana como contraejemplos de las fotografías sinfronteristas. Las categorías analíticas se construyen en base a la articulación epistémica de los marcos teóricos, es decir, desde la sociología de la imagen se atiende a los estudios culturales y las teorías descoloniales para la inferencia de las exhibiciones y desde una parte técnica de la fotografía, se emplea el estudio de los elementos semióticos. Partiendo de este primer análisis, las interpretaciones se cotejan con las transcripciones orales de las conversaciones colectivas realizadas con las mujeres chocoanas. A partir del concepto de mirada como instrumento de poder, se estipula la presencia de una mirada colonial que se desdobla en las miradas cristiana, imperial y posfeminista, frente a una mirada de oposición como acto de resistencia.

The present research aims to analyze the transformations in representations of women who receive humanitarian aid, using the case study of the NGO MSF. Constructing a theoretical framework at the intersection of the history of the southern region of the American continent, decolonial studies, cultural studies, and communication studies with a gender perspective, we examine the contemporary genre of humanitarian photography. These images, rooted in missionary and colonial photography, have evolved due to the impact of Web 2.0, altering communicative logics. This study contrasts photographs taken by local organizations in the Choco region with the professional MSF images. Analytical categories are built based on the epistemic articulation of the theoretical frameworks, that is to say, from the sociology of the image, we delve into cultural studies and decolonial theories, allowing us to infer the exhibitions. Finally, semiotics will be used for the technical image analysis. Initial interpretations are compared with oral transcriptions of collective conversations with Chocoan women during fieldwork. Based on the concept of gaze as an instrument of power, we posit the presence of a colonial gaze in these photographs. This macro-gaze gives rise to three micro-gazes: the Christian, the Imperial, and the Post-feminist, contrasting with the oppositional gaze rooted in the active recognition of resistance.