La comunicación institucional del Congreso de los Diputados y el Senado durante el período 1977-2023

Abstract

Aquesta tesi doctoral constitueix una anàlisi crítica del procés evolutiu de la comunicació institucional del Congrés dels Diputats i del Senat, les Corts Generals d'Espanya, basada en una investigació acadèmica que comença el 13 de juliol del 1977, amb l'establiment oficial de les dues Cambres Legislatives que en constituents es convertirien, i que finalitza el 29 de maig de 2023, en publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat el preceptiu decret de dissolució de les mateixes i de convocatòria d'eleccions generals, i es dóna per acabada la XIV Legislatura Constitucional. Conseqüentment, abasta gairebé quaranta-sis anys i quinze legislatures. És a dir, tot el període democràtic viscut a partir de les eleccions del 15 de juny de 1977.

Precisant que per comunicació institucional del Parlament s'entén aquella produïda pels serveis ad hoc del mateix, inserits a l'Administració Parlamentària, es plantegen set hipòtesis a verificar a partir de l'entorn teòric, la reconstrucció de la seva història per primera vegada, l'examen dels canvis que hi ha hagut, el paper desenvolupat per les tecnologies en la seva evolució, l'anàlisi quantitativa i valorativa de les opinions dels diputats, els senadors, antics portaveus de grups parlamentaris i de periodistes que han cobert o cobreixen la informació sobre l'activitat de les dues Cambres Legislatives i de control del Govern, i dels resultats oferts per cinc casos d'estudi que desgranen els continguts de la comunicació institucional parlamentària que s'ha donat en el període temporal abans esmentat.

Tot plegat dóna peu a un conjunt de conclusions que posen en relleu les suficiències i les insuficiències trobades al llarg de la investigació realitzada juntament amb suggeriments de futur i noves línies d'indagació acadèmica.

Esta tesis doctoral constituye un análisis crítico del proceso evolutivo de la comunicación institucional del Congreso de los Diputados y del Senado, las Cortes Generales de España, basado en una investigación académica que empieza el 13 de julio de 1977, con el establecimiento oficial de ambas Cámaras Legislativas que en constituyentes se convertirían, y que finaliza el 29 de mayo de 2023, al publicarse en el Boletín Oficial del Estado el preceptivo decreto de disolución de las mismas y de convocatoria de elecciones generales, dándose por terminada la XIV Legislatura Constitucional. Consecuentemente, abarca casi cuarenta y seis años y quince legislaturas. Es decir, todo el periodo democrático vivido a partir de las elecciones de 15 de junio de 1977.

Precisando que por comunicación institucional del Parlamento se entiende aquella producida por los servicios ad hoc del mismo, insertos en la Administración Parlamentaria, se plantean siete hipótesis a verificar a partir del entorno teórico, la reconstrucción de su historia por vez primera, el examen de los cambios habidos, el papel desempeñado por las tecnologías en su evolución, el análisis cuantitativo y valorativo de las opiniones de los diputados, los senadores, antiguos portavoces de grupos parlamentarios y de periodistas que han cubierto o cubren la información sobre la actividad de ambas Cámaras Legislativas y de control del Gobierno, y de los resultados ofrecidos por cinco casos de estudio que desgranan los contenidos de la comunicación institucional parlamentaria que se ha dado en el periodo temporal antes citado.

Todo ello da pie a un conjunto de conclusiones que ponen de relieve las suficiencias y las insuficiencias encontradas a lo largo de la investigación realizada junto a sugerencias de futuro y nuevas líneas de indagación académica.

This doctoral thesis constitutes a critical analysis of the evolutionary process of the institutional communication of the Congress of Deputies and the Senate, the Spanish Parliament. It is based on academic research that began on 13 July 1977, with the official establishment of both Legislative Chambers which would go on to become constituents, and which ended on 29 May 2023 when the mandatory decree dissolving them and the call for general elections was published in the Official State Gazette, thus terminating the 14th Constitutional Legislature. Consequently, it covers almost forty-six years and fifteen legislatures. In other words, the entire democratic period experienced since the elections held on 15 June 1977 onwards.

Specifying that the Parliament’s institutional communication is understood to be that produced by its ad hoc services, inserted in the Parliamentary Administration; seven hypotheses are put forward to be verified based on the theoretical environment. These are: the reconstruction of its history for the first time; the examination of the changes that have occurred; the role played by technologies as they have evolved; the quantitative and evaluative analysis of the opinions of congress deputies, senators, former spokespersons of the parliamentary groups and of journalists who have covered or continue to cover information on the activity of the two Legislative Chambers and on Government control; and of the results offered by five case studies which reveal the contents of the parliamentary institutional communication that has been published in the aforementioned time period.

All of this leads to a series of conclusions that highlight the shortcomings and inadequacies found throughout the research carried out, together with suggestions for the future and new lines of academic research.