Valoración de los factores de riesgo de desnutrición, validez de cuatro test de cribado sobre la prevalencia de desnutrición al ingreso hospitalario y el pronóstico a largo plazo

Author

Olivares Alcolea, Josefina

Director

Masmiquel Comas, Lluís

Sanchis Cortés, Mª del Pilar

Tutor

Sanchis Cortés, Mª del Pilar

Date of defense

2024-06-07

Pages

284 p.



Department/Institute

Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença

Abstract

[eng] Hypothesis. DRM can be present at 20-60% of patients upon hospital admission depending on disease severity, complexity of the care, screening tool used for diagnosis and age. Furthermore, it may increase morbidity and mortality. Methodology. We studied 521 adults within 24-48 hours admitted at Hospital Son Llatzer using 4 tests and basic ESPEN criteria (EC) to determine the prevalence of DRM and analyze the impact on the hospital stay, readmissions and mortality up to 9 anys. Results. Overall prevalence was 47.3%. Specific rates with MNA-SF, MUST, SGA, NRS-2002 were 29.8%, 18.8%, 19.5% and 21.3%, respectively, and 3.84% with EC. Risk factors for DRM were age (>65yo), liver disease and admitted at medical ward for SGA; lung disease and age for NRS-2002; heart disease for MNA-SF. Weight loss was a common risc factor. All of them showed high specificity and NPV, moderate sensitivity and PPV, and acceptable agreement compared to SGA. Validity was variable using EC. COR curves analysis showed that NRS-2002 and MUST were the most accurate. Prospective study showed that only malnourished patients (MN) by SGA increased significantly hospital length of stay (MN 8.2±8.8 days vs. wellnourished (WN) 5.5±6.3 days, p<0.001). Only MN by “any test” were more often readmitted than WN. Furthermore, adjusted regression analysis showed that MN by “any test”, by SGA, NRS-2002 or MUST were associated with 2-3 times increased risk of readmission at 30 days, 90 days and 1y; MN by WLBMIage up to 30 times at 30 days, up to 11 times at 90 days, and up to 18 time at 1y. On the other hand, overall 3y mortality was 16.12%, and 30.71% at 9 years. Only the MN by “any test" showed a greater mortality than the BN at 3 years (WN 29.8% vs. MN 70.2%; p<0.001) and at 9 years (WN 40.6% vs. MN 59.0 %; p<0.001). Furthermore, adjusted regression analysis showed that, at 3 years, mortality risk increased by 84% in MN by “any test”, by 91% by SGA, and up to 4 times by the parameter weight loss and age-adjusted BMI (WLageBMI). At 9 years, an increase of 46-69% in MN was shown by SGA, NRS-2002, MUST and “any test” after adjusting for age, sex and comorbidities, however, when readmissions and type of ward was included in the model, this association disappeared. WLageBMI kept an increased risk by 3.5 times in full adjusted analysis. EC showed and increased risk of 2.6 times at 3 years and 2 times at 9 years, in the unadjusted analysis. Kaplan-meier analyisis showed an DRM mortality risk with all tests used (except for MNA-SF) and EC. Whereas this risk increases progressively over last 9 years, low weight and CE effect was more pronounced in the first 2 years. Conclusions. Nutritional risk at 24-48 hours of admission to Son Llàtzer University Hospital was frequent (47.3%) but only 3.4% were malnourished by EC. Weight loss was a common risk factor for DRM. The most valid and accurate tests were NRS-2002 and MUST. Overall, DRM carried a higher risk of readmission and higher 3-year mortality but only WLageBMI up to 9 years, after controlling for confounding factors.


[spa] Hipótesis. La DRE fluctua entre 20-60% dependiendo de la severidad de la enfermedad que motiva el ingreso, la complejidad asistencial, el tipo de herramienta nutricional utilizada para el diagnóstico, y la edad. Además, puede aumentar la morbi-mortalidad. Metodología. Estudiamos 521 adultos a las 24-48h del ingreso en Hospital Son Llàtzer mediante 4 test y los criterios ESPEN básicos (CE) para determinar la prevalancia de DRE y analizar el impacto sobre la estancia hospitalaria, los reingresos y la mortalidad hasta 9 años. Resultados. La prevalencia global fue del 47,3%. La específica por MNA-SF, MUST, VSG, NRS-2002 del 29,8%, 18,8%, 19,5% y 21,3%, respectivamente, y por CE del 3,84%. Los factores de riesgo para DRE con la VSG fueron la edad, la hepatopatía e ingresar en el área médica; para el NRS-2002, la neumopatía, la edad y por último, para MNA-SF, la cardiopatía. La pérdida de peso fue común para todos los test. Además, mostraron una alta especificidad y VPN, moderada sensibilidad y VPP, y una concordancia aceptable comparando con la VSG. La validez de los CE fue muy variable. Las curvas COR mostraron que el NRS-2002 y el MUST fueron los más exactos. El estudio prospectivo objetivó que sólo la VSG detectaba un aumento significativo en la estancia hospitalaria en desnutridos (DN) (DN 8,2±8,8d vs. bien nutridos (BN) 5,5±6,3d, p<0,001). Sólo los DN por “algún test” reingresaban más frecuentemente. Además, éstos y los DN por VSG, NRS-2002 o MUST presentaban un riesgo de reingreso de 2-3 veces a los 30d, 90d y un año; y, los DN con pérdida de peso combinado con IMC ajustado por edad (pp+IMCedad) de hasta 30 veces a los 30d, hasta 11 veces a los 90d, y hasta 18 veces al año en el análisis de regresión ajustado. Por otro lado, la mortalidad global a 3 años fue del 16,12% a los 3 años, y del 30,71% a los 9 años. Sólo los DN “por algún test” mostraban una mayor mortalidad que los BN a los 3 años (BN 29,8% vs. DN 70,2%; p<0,001) y a los 9 años (BN 40,6% vs. DN 59,0%; p<0,001). En el análisis de regresión ajustado, el riesgo de mortalidad aumentaba, a los 3 años, un 84% en DN por “algún test”, un 91% por VSG y hasta 4 veces por pp+IMCedad. A los 9 años, se observó un aumento del 46-69% en DN por VSG, NRS-2002, MUST y por “algún test” tras controlar por edad, sexo y comorbilidades, si bien, se perdía cuando se incluían los reingresos y las áreas de hospitalización en el modelo predictivo. En el análisis ajustado completo, el pp+IMCedad matenía el aumento del riesgo en 3,5 veces. En el análisis crudo, los CE objetivaron un aumento de 2,6 veces a los 3 años y de 2 veces a los 9 años. Las curvas de Kaplan-meier mostraron que la mortalidad asociada a la DN por todos los test (excepto por MNA-SF) y los CE aumentaba de manera progresiva hasta los 9 años, si bien, el efecto del bajo peso y los CE era más acusado en los primeros 2 años. Conclusiones. El RN a las 24-48h del ingreso en el Hospital Son Llàtzer era frecuente (47,3%); si bien, sólo un 3,4% presentaba DRE por los CE. La pérdida de peso fue un factor de riesgo común para RN. El NRS-2002 y el MUST fueron los test más válidos y precisos. En general, la DRE conllevaba un mayor riesgo de reingreso y una mayor mortalidad a los 3 años; en cambio, sólo la pp+IMCedad mantenía su efecto hasta los 9 años tras controlar por factores de confusión.


[cat] Introducció. La DRM hospitalària fluctua entre 20-60% depenent de la severitat de la malaltia que motiva l'ingrés, la complexitat assistencial, el tipus d'eina nutricional utilitzada per al diagnòstic, i l'edat. A més, pot augmentar la morbi-mortalitat. Metodologia. Estudiàrem 521 adults a les 24-48h de l’ingrès a l’Hospital Son Llatzer mitjançant 4 test i els criteris ESPEN bàsics (CE) per a determinar la prevalança de DRE i analitzar l'impacte en l'estada hospitalària, els reingressos i la mortalitat fins a 9 anys. Resultats. La prevalença global va ser del 47,3%. L'específica per MNA-SF, MUST, VSG, NRS-2002 era del 29,8%, 18,8%, 19,5% i 21,3%, respectivament, i per CE del 3,84%. Els factors de risc per a DRM varen ser l'edat (>65anys), l'hepatopatia i ingressar en l'àrea mèdica per a VSG; la neumopatía, i l'edat per a NRS-2002 i la cardiopatia per a MNA-SF. La pèrdua de pes va ser comuna per a tots els test. Aquests varen mostrar una alta especificitat i VPN, moderada sensibilitat i VPP, i una concordança acceptable comparant amb la VSG. La validesa va ser molt variable utilitzant els CE. Les corbes COR van mostrar que el NRS-2002 i el MUST eren els més exactes. L'estudi prospectiu va objectivar que només la VSG detectava un augment significatiu en l'estada hospitalària en desnodrits (DN) (DN 8,2±8,8d vs. ben nodrits (BN) 5,5± 6,3d, p<0,001). Només els DN “algun test” reingressaven més sovint que els BN. A més, aquests i els DN per VSG, NRS-2002 o MUST presentaven un risc de reingrés de 2-3 vegades als 30d, 90d i un any; els DN amb el paràmetre pèrdua de pes combinat amb IMC ajustat per edat (pp+IMCedat) de gairebé 30 vegades als 30d, fins a 11 vegades als 90d, i fins a 18 vegades a l'any en l'anàlisi de regressió ajustat. D'altra banda, la mortalitat global va ser del 16,12% als 3 anys, i del 30,71% als 9 anys. Només els DN “per algun test” mostraven una major mortalitat que els BN als 3 anys (BN 29,8% vs. DN 70,2%; p<0,001) i als 9 anys (BN 40,6% vs. DN 59,0%; p<0,001). A més, als 3 anys, el risc de mortalitat augmentava un 84% en DN “algun test”, un 91% per VSG, fins a 4 vegades per ppIMC+edat, en l'anàlisi de regressió ajustat. Als 9 anys, s’observava un augment del 46-69% en DN per VSG, NRS-2002, MUST i “algun test” després de controlar per edat, sexe i comorbiditats, si bé, es perdia quan s'incloïen els reingressos i les àrees d'hospitalització al model predictiu. El pp+IMCedat matenia l'augment del risc en 3,5 vegades a l'anàlisi ajustada completa. Els CE només van objectivar un augment de 2,6 vegades als 3 anys i de 2 vegades als 9 anys, en l'anàlisi crua. Les corbes de Kaplan-meier van mostrar que la mortalitat associada a la DN per tots els test (excepte per MNA-SF) i els CE augmentava de manera progressiva fins als 9 anys, si bé, l'efecte del baix pes i els CE era més acusat en els primers 2 anys. Conclusions. El RN a les 24-48h de l'ingrés a l'Hospital Universitari Són Llàtzer era freqüent (47,3%); si be, només un 3,4% presentava DRE pels CE. La pèrdua de pes va ser un factor de risc comú per a la DRM. El NRS-2002 i el MUST van ser el tests més vàlids i precisos. En general, la DRM comportava un major risc de reingrés i una major mortalitat als 3 anys; en canvi, només la ppIMCedat mantenia l’efecte fins als 9 anys després de controlar pels factors de confusió.

Keywords

Desnutrició relacionada amb la malatia; Mortalitat; Morbilitat; Reingressos; Validesa; Estada hospitalaria; Desnutrición relacionada con la enfermedad; Mortalidad; Morbilidad; Reingresos; Validez; Estancia hospitalaria; Disease related malnutrition; Mortality; Morbidity; Readmission; Validity; Length of stay

Subjects

61 - Medical sciences; 614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Medicina i Salut Pública

Documents

Olivares_Alcolea_Josefina.pdf

5.361Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.