Information Communication Technologies as Alternative Spatial Organizational Tools of the Disempowered in Authoritative Contexts

Abstract

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part dels grups marginats i oprimits han anat adquirint una rellevància cada vegada més gran durant la darrera dècada. El doble benefici de tractar-se d'una plataforma oberta que és autònoma al control dels que tenen el poder les converteix en eines organitzacionals alternatives favorables per als desposseïts. Els espais virtuals en línia s'entenen tradicionalment com a lloc de refugi per als oprimits i marginats. No obstant això, la mateixa accessibilitat oberta de tals espais en línia que atrau membres de grups oprimits també els fa identificables per als qui tenen el poder. Tot i així, i malgrat la contínua exposició a la repressió, els membres dels grups oprimits continuen expressant diferents formes de resistència i dissidència en línia. Aquesta tesi porta a terme un estudi extens que analitza en profunditat com els agents aconsegueixen persistir en la utilització de l'espai virtual per oposar-se a l'autoritat i, en última instància, organitzar-se per a l'acció col·lectiva i mobilitzar la resistència en contextos d'extrema repressió política. Per això, es van emprar mètodes etnogràfics tant virtualment com físicament, i a més es van recol·lectar i analitzar materials qualitatius a través d'entrevistes. Això permet construir sobre i contribuir a la literatura sobre estudis d'organització relacionats amb l'espai, la resistència i la digitalització. Aquesta tesi contribueix a aquestes literatures introduint el concepte de cibercultura infrapolítica, conceptualitzant-la com la política quotidiana ha transcendit els espais virtuals com un mecanisme de resistència prefiguratiu, i argumentant com l'espai virtual és una eina essencial perquè els desempoderats puguin espacialment- organitzar el sorgiment de la resistència. En última instància, el coneixement es genera a través d'una comprensió més gran sobre l'ús precís de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines alternatives d'organització espacial per als desempoderats.

El uso de las tecnologías de la información y la comunicación por parte de los grupos marginados y oprimidos han ido adquiriendo una relevancia cada vez mayor durante la última década. El doble beneficio de tratarse de una plataforma abierta que es autónoma al control de quienes detentan el poder las convierte en herramientas organizacionales alternativas favorables para los desposeídos. Los espacios virtuales en línea se entienden tradicionalmente como un lugar de refugio para los oprimidos y marginados. Sin embargo, la misma accesibilidad abierta de tales espacios en línea que atrae a miembros de grupos oprimidos también los hace identificables para los que tienen el poder. Aún así, y a pesar de la continua exposición a la represión, los miembros de los grupos oprimidos continúan expresando diferentes formas de resistencia y disidencia en línea. Esta tesis lleva a cabo un extenso estudio que analiza en profundidad cómo los agentes logran persistir en la utilización del espacio virtual para oponerse a la autoridad y, en última instancia, organizarse para la acción colectiva y movilizar la resistencia en contextos de extrema represión política. Para ello, se emplearon métodos etnográficos tanto virtual como físicamente, y además se recolectaron y analizaron materiales cualitativos a través de entrevistas. Ello permite tanto construir sobre como contribuir a la literatura sobre estudios de organización relacionados con el espacio, la resistencia y la digitalización. Esta tesis contribuye a estas literaturas introduciendo el concepto de cibercultura infrapolítica, conceptualizando cómo la política cotidiana ha trascendido a los espacios virtuales como un mecanismo de resistencia prefigurativo, y argumentando cómo el espacio virtual es una herramienta esencial para que los desempoderados puedan espacialmente- organizar el surgimiento de la resistencia. En última instancia, el conocimiento se genera a través de una mayor comprensión sobre el uso preciso de las tecnologías de la información y la comunicación como herramientas alternativas de organización espacial para los desempoderados.

The use of information communication technologies by marginalized and oppressed groups has been gaining increasing relevance over the past decade. The dual benefit of being an open platform that is autonomous from the grip of powerholders makes them favorable alternative organizational tools for the disempowered. Virtual spaces online are traditionally understood to be a place of refuge for the oppressed and marginalized. However, the same open accessibility of such online spaces that attracts members of oppressed groups additionally makes them identifiable to powerholders. Yet, despite the continuous exposure to repression, dissent continues to be expressed online by members of oppressed groups. This thesis conducts an extensive study that analyzes in-depth how agents manage to persist in utilizing virtual space in order to contest authority, and ultimately organize for collective action and mobilize resistance in contexts of extreme political repression. Ethnographic methods were employed both virtually and physically, and were additionally supported with qualitative materials through interviews. Theoretical concepts from the literatures on organization studies concerning space, resistance, and digitalization are both drawn from and contributed to. This thesis contributes to these literatures by introducing the concept of infrapolitical cyberculture, conceptualizing how everyday politics have transcended to virtual spaces as a prefigurative resistance mechanism, and making the case on how virtual space is an essential tool for the disempowered to be able to spatially-organize the emergence of resistance. Ultimately, knowledge is generated through a greater understanding on the precise use of information communication technologies as alternative spatial-organizational tools to the disempowered.