Persuasión musical en spots electorales: Análisis multimodal de musicología, lingüística, comunicación audiovisual y marketing político aplicado a dos campañas presidenciales estadounidenses (2016/2020).

Abstract

Quines composicions musicals fan servir els espots electorals? Quin ús se'n fa en relació amb el discurs polític? Com assenyala la música determinades paraules i frases d'un anunci? Quins recursos musicals serveixen per emocionar-nos i interpel·lar-nos com a potencials votants? Aquesta tesi connecta la musicologia amb la lingüística per emplaçar ambdues disciplines al servei de la comunicació i el màrqueting polític. Els estudis més recents de cognició musical completen un marc teòric a partir del qual desenvolupar metodologies d'anàlisi del discurs útils per a investigadors, creatius, professors i divulgadors que vulguin aprofundir com la música es conjuga amb els altres modes semiòtics presents en la narrativa audiovisual per aportar significats al missatge publicitari i electoral. Amb l'objectiu de descobrir nous usos en videopolítica, s'observen 160 anuncis aprovats i finançats pels candidats del Partit Demòcrata i Republicà a les campanyes presidencials de 2016 i 2020 dels Estats Units d’Amèrica. S'analitzen 25 espots de contrast amb recursos de juxtaposició musical. Es discuteixen les relacions entre la sintaxi musical i el contingut verbal dels espots, l’autoria dels anuncis i la seva tipologia. Els resultats mostren que els candidats intenten definir un valor afegit en l'ús d'alguns recursos musicals, però no en la selecció del tipus de composicions emprades. Destaca un ús hàbil dels silencis expressius per part de l'equip de Donald Trump (2016/2020) per assenyalar idees estratègiques del text; l'atenció de Hillary Clinton (2016) pels matisos a la publicitat comparativa per contraposar les polítiques de cada candidat a partir de variacions exclusivament harmòniques; i l'aposta de Joe Biden (2020) per allunyar-se d'una tàcita dramatització del candidat republicà, evitant emprar tècniques de juxtaposició musical.

¿Qué composiciones musicales emplean los spots electorales? ¿Qué uso se hace de ellas en relación con el discurso político? ¿Cómo señala la música determinadas palabras y frases de un spot? ¿Qué recursos musicales sirven para emocionarnos e interpelarnos como potenciales votantes? Esta tesis conecta la musicología con la lingüística para emplazar ambas disciplinas al servicio de la comunicación y el marketing político. Los estudios más recientes de cognición musical completan un marco teórico a partir del cual desarrollar metodologías de análisis del discurso útiles para investigadores, creativos, profesores y divulgadores que quieran profundizar en cómo la música se conjuga con los demás modos semióticos presentes en la narrativa audiovisual para aportar significados al mensaje publicitario y electoral. Con el objetivo de descubrir nuevos usos en videopolítica, se observan 160 anuncios aprobados y financiados por los candidatos del Partido Demócrata y Republicano en las campañas presidenciales estadounidenses de 2016 y 2020. Se analizan 25 spots de contraste con recursos de yuxtaposición musical. Se discuten las relaciones entre la sintaxis musical y el contenido verbal de los spots, la autoría de los anuncios y su tipología. Los resultados muestran que los candidatos tratan de definir un valor añadido en el uso de algunos recursos musicales, pero no en la selección del tipo de composiciones empleadas. Destaca un hábil uso de los silencios expresivos por parte del equipo de Donald Trump (2016/2020) para señalar ideas estratégicas del texto; la atención de Hillary Clinton (2016) por los matices en la publicidad comparativa para contraponer las políticas de cada candidato a partir de variaciones exclusivamente armónicas; y la apuesta de Joe Biden (2020) por alejarse de una tácita dramatización del candidato republicano, evitando emplear técnicas de yuxtaposición musical.