Populism and Populist Attitudes: A Longitudinal Perspective

Abstract

Aquesta tesi se centra en l'estudi del populisme des d'una perspectiva longitudinal, enfocant-se principalment en les actituds populistes. Així, la tesi s'emmarca en l'enfocament ideacional del populisme, i intenta aportar coneixement a cinc grans temes entorn de l'estudi del populisme i de les actituds populistes. Així, el primer capítol intenta aportar una primera aproximació a l'evolució mateixa de les actituds populistes. Després d'una descripció del context espanyol al llarg dels deu últims anys, aquesta secció explora la volatilitat de les actituds populistes segons uns certs encreuaments de variables. Aquest primer capítol es basa en la presentació de descriptius, ja que la seva intenció no és una altra que permetre al lector o la lectora ja no sols posar la tesi en el seu context, sinó entendre com han variat en termes agregats les actituds populistes. El segon capítol aborda la relació entre populisme i participació política, integrant aquest debat en les reconegudes teories de participació basades en recursos. Així doncs, aquest capítol explora la capacitat dels augments en actituds populistes per a pal·liar l'efecte negatiu dels augments de la deprivació en la participació política. Les anàlisis apunten parcialment en la direcció de les expectatives. D'una banda, els increments en actituds populistes no pal·lien l'efecte negatiu que la deprivació exerceix sobre les probabilitats de signar peticions o de contactar un càrrec públic. No obstant això, l'increment en els nivells de populisme si semblen pal·liar l'efecte negatiu de la deprivació en la probabilitat de participar en manifestacions. El tercer capítol explora els efectes actitudinals de la dreta radical populista. Així, beneficiant-nos de l'aparició de l'ultradretà Vox a Espanya, s'introdueix un nou tema que podria formar part de la literatura en la coneguda com a teoria de la reacció cultural: la (in)correcció política. Els resultats presentats en aquest capítol apunten que convertir-se en simpatitzant de Vox té efectes negatius sobre els nivells de correcció política dels individus. El quart capítol continua explorant els efectes del populisme. Així, s'exploren els efectes sobre la polarització afectiva de (1) convertir-se en simpatitzant de partits populistes i (2) de l'augment en les actituds populistes. Els resultats reflecteixen la importància de distingir entre les dues mesures, ja que solament l'increment en actituds populistes incrementa la distància afectiva entre el grup propi i els grups externs. Finalment, el cinquè capítol explota la coincidència de la moció de censura favorable contra Mariano Rajoy després d'un cas de corrupció i la recollida de dades de l'enquesta POLAT per a testar els efectes dels canvis de govern després de situacions de crisis en les actituds populistes. Els resultats apunten a la reducció d'actituds populistes després dels canvis de govern, però aquesta només es produeix per als guanyadors d'aquesta alternança, i l'efecte està mediat a través de l'increment en la confiança en les institucions. En resum, enfocant-se principalment en l'evolució temporal de les actituds populistes, la present tesi intenta aportar coneixement sobre cinc temes clau entorn de l'estudi del populisme. Així, es presenta evidència sobre la pròpia volatilitat de les actituds populistes al llarg dels deu últims anys. També es mostra que el populisme té un potencial mobilitzador, però que també pot ser polarizant i portar a la reducció dels nivells de correcció política (en aquest últim cas, el populisme de dreta radical). Finalment, per a aquells que consideren que el populisme pot ser perniciós per a la democràcia, aquesta tesi mostra una troballa optimista: els sistemes democràtics tenen eines al seu abast per a reduir la demanda de populisme.

Esta tesis se centra en el estudio del populismo desde una perspectiva longitudinal, enfocándose principalmente en las actitudes populistas. Así, la tesis se enmarca en el enfoque ideacional del populismo, e intenta aportar conocimiento a cinco grandes temas en torno al estudio del populismo y de las actitudes populistas. Así, el primer capítulo intenta aportar una primera aproximación a la evolución misma de las actitudes populistas. Tras una descripción del contexto español a lo largo de los diez últimos años, esta sección explora la volatilidad de las actitudes populistas según ciertos cruces de variables. Este primer capítulo se basa en la presentación de descriptivos, ya que su intención no es otra que permitir al lector o la lectora ya no solo poner la tesis en su contexto, sino entender como han variado en términos agregados las actitudes populistas. El segundo capítulo aborda la relación entre populismo y participación política, integrando este debate en las reconocidas teorías de participación basadas en recursos. Así pues, este capítulo explora la capacidad de los aumentos en actitudes populistas para paliar el efecto negativo de los aumentos de la deprivación en la participación política. Los análisis apuntan parcialmente en la dirección de las expectativas. Por una parte, los incrementos en actitudes populistas no palian el efecto negativo que la deprivación ejerce sobre las probabilidades de firmar peticiones o de contactar un cargo público. Sin embargo, el incremento en los niveles de populismo si parecen paliar el efecto negativo de la deprivación en la probabilidad de participar en manifestaciones. El tercer capítulo explora los efectos actitudinales de la derecha radical populista. Así, beneficiándonos de la aparición del ultraderechista Vox en España, se introduce un nuevo tema que podría formar parte de la literatura en la conocida como teoría de la reacción cultural: la (in)corrección política. Los resultados presentados en este capítulo apuntan que convertirse en simpatizante de Vox tiene efectos negativos sobre los niveles de corrección política de los individuos. El cuarto capítulo continúa explorando los efectos del populismo. Así, se exploran los efectos sobre la polarización afectiva de (1) convertirse en simpatizante de partidos populistas y (2) del aumento en las actitudes populistas. Los resultados reflejan la importancia de distinguir entre las dos medidas, ya que solamente el incremento en actitudes populistas incrementa la distancia afectiva entre el grupo propio y los grupos externos. Por último, el quinto capítulo explota la coincidencia de la moción de censura favorable contra Mariano Rajoy tras un caso de corrupción y la recogida de datos de la encuesta POLAT para testar los efectos de los cambios de gobierno tras situaciones de crisis en las actitudes populistas. Los resultados apuntan a la reducción de actitudes populistas tras los cambios de gobierno, pero ésta solo se produce para los ganadores de dicha alternancia, y el efecto está mediado a través del incremento en la confianza en las instituciones. En resumen, enfocándose principalmente en la evolución temporal de las actitudes populistas, la presente tesis intenta aportar conocimiento sobre cinco temas clave en torno al estudio del populismo. Así, se presenta evidencia sobre la propia volatilidad de las actitudes populistas a lo largo de los diez últimos años. También se muestra que el populismo tiene un potencial movilizador, pero que también puede ser polarizante y llevar a la reducción de los niveles de corrección política (en este último caso, el populismo de derecha radical). Por último, para aquellos que consideran que el populismo puede ser pernicioso para la democracia, esta tesis muestra un hallazgo optimista: los sistemas democráticos tienen herramientas a su alcance para reducir la demanda de populismo.

This dissertation focuses on the study of populism at the individual level from a longitudinal perspective, concentrating mainly on populist attitudes. Positioned within the ideational approach to populism, it aims to contribute to five major topics within the realm of studying populism and populist attitudes. The first chapter provides an initial insight into the evolution of populist attitudes. After describing the evolution of the Spanish political context over the last ten years, this section focuses on the volatility of populist attitudes according to certain variables. This first chapter is based on the presentation of descriptives, as its intention is not only to allow the reader to put the thesis in context but also to understand how populist attitudes have fluctuated in Spain. The second chapter addresses the relationship between populism and political participation, integrating this debate into the recognized resource-based theories of political participation. Thus, this chapter explores the ability of increases in populist attitudes to mitigate the negative effect of increases in deprivation on political participation. The analyses point partly in the direction of expectations. On the one hand, increases in populist attitudes do not alleviate the negative effect that deprivation has on the likelihood of signing petitions or contacting public officials and politicians. However, increases in levels of populist attitudes appear to palliate the negative effect of deprivation on the likelihood of participating in demonstrations. The third chapter explores the attitudinal effects of the populist radical right. Thus, benefiting from the emergence of Vox in Spain, a new topic -that could form part of the literature on what is known as cultural backlash theory- is considered: political (in)correctness. The results presented in this chapter suggest that becoming a Vox supporter has negative effects on individuals' levels of political correctness. The fourth chapter continues to explore the effects of populism. Hence, the effects on affective polarization of (1) becoming a supporter of populist parties and (2) of the increase in populist attitudes are explored. The results reflect the importance of distinguishing between the two measures, as only the increase in populist attitudes enlarges the affective distance between the in-group and out-groups. Finally, the fifth chapter exploits the coincidence of the favorable no-confidence vote against Mariano Rajoy after a corruption scandal and the POLAT survey data collection to test the effects of changes of government after crises on populist attitudes. The results point to a reduction in populist attitudes after government alternation, but this only occurs for the winners of the change in government, and the effect is mediated through the increase in institutional trust. In summary, focusing mainly on the temporal evolution of populist attitudes, this thesis attempts to contribute to five key issues surrounding the study of populism. First, evidence is presented on the volatility of populist attitudes over the last ten years. This dissertation also shows that populism has a mobilizing potential, but that it can also be polarizing and lead to a reduction in levels of political correctness (in the latter case, considering only the PRR). Finally, for those who believe that populism can be pernicious for democracy, this thesis offers an optimistic finding: democratic systems have tools at their disposal to reduce the demand for populism.