Apego y sexualidad: regulación del malestar en la disfunción eréctil

Abstract

A la consulta clínica, els homes amb disfunció erèctil (DE) no sempre expressen el malestar sexual, personal i interpersonal que seria esperable. Aquest impacte atenuat pot explicar-se per les estratègies de regulació emocional associades a l'aferrament. La població d'estudi ha estat composta per 600 homes diagnosticats amb DE (edat mitjana de 57,01 anys, DT = 12,39). S'ha estudiat la relació entre la gravetat de la DE (avaluada mitjançant l'IIEF), les dimensions d’ansietat i evitació d’aferrament (ECR), els símptomes psicopatològics (SCL-90R), l'ajust diàdic (DAS) i la satisfacció sexual i relacional (GMSEX i GMREL). La majoria dels pacients pateixen una DE moderada (54,3%) o greu (31,9%). Pel que fa a les dimensions de l'afecte, predomina l'alta evitació (84,7%) i la baixa ansietat (92,7%). Tot i que el malestar psicopatològic dels pacients és superior al de la mostra normativa, només el 34,7% presenta un malestar superior a la població amb problemes psicosomàtics. En general, els pacients estudiats indiquen que la seva satisfacció sexual (GMSEX) i relacional (GMREL) està per sota de la mitjana de la població general. Tanmateix, malgrat la DE, el 53,7% valora la seva sexualitat com a satisfactòria i l'81,3% considera satisfactòria la seva relació de parella. Només el 22,46% dels pacients amb DE presenta un ajust diàdic (DAS) inferior al de la mostra normativa. L'ansietat de l'aferrament correlaciona positivament amb la simptomatologia psicopatològica i un pitjor funcionament sexual. Tant l'ansietat com l'evitació de l'aferrament correlacionen negativament amb l'ajust diàdic i la satisfacció relacional i sexual. Els anàlisis de regressió mostren que la major satisfacció relacional (GMSEX) era el resultat d'una DE menys greu, una menor ansietat d’aferrament i una major satisfacció relacional, mentre que la satisfacció relacional (GMREL) era el resultat d'un major ajust diàdic (DAS), una menor ansietat d’aferrament i una major satisfacció sexual (GMSEX). No s'ha trobat un ajust estadístic significatiu dels tres models d'equacions estructurals que s'han examinat. En conclusió, els resultats de l'estudi plantegen la rellevància de l'aferrament, la satisfacció sexual i la satisfacció relacional i/o l'ajust diàdic com a variables psico(pato)lògiques amb valor etiològic en la sexualitat problematitzada que atenem en els contextos clínics. Avaluem i tractem el context relacional com a fonamental en la intervenció amb homes que pateixen DE.

En la consulta clínica, los hombres con disfunción eréctil (DE) no siempre expresan el malestar sexual, personal e interpersonal que sería esperable. Este impacto atenuado puede explicarse por las estrategias de regulación emocional asociadas al apego. La población de estudio ha estado compuesta por 600 hombres diagnosticados con DE (edad promedio de 57.01 años, DT = 12.39). Se ha estudiado la relación entre gravedad de la DE (evaluada mediante el IIEF), las dimensiones de la ansiedad y evitación de apego (ECR), los síntomas psicopatológicos (SCL-90R), el ajuste diádico (DAS) y la satisfacción sexual y relacional (GMSEX y GMREL). La mayoría de los pacientes sufren una DE moderada (54.3%) o grave (31.9%). Respecto a las dimensiones del apego, prevalece la alta evitación (84.7%) y la baja ansiedad (92.7%). Aunque el malestar psicopatológico de los pacientes es superior al de la muestra normativa, solo el 34.7% presenta un malestar superior a la población con problemas psicosomáticos. En general, los pacientes estudiados indican que su satisfacción sexual (GMSEX) y relacional (GMREL) está por debajo de la media de la población general. Sin embargo, a pesar de la DE, el 53,7% valora su sexualidad como satisfactoria y el 81,3% considera satisfactoria su relación de pareja. Solo el 22.46% de los pacientes con DE presentan un ajuste diádico (DAS) inferior al de la muestra normativa. La ansiedad de apego correlaciona positivamente con la sintomatología psicopatológica y un peor funcionamiento sexual. Tanto la ansiedad como la evitación del apego correlacionan negativamente con el ajuste diádico y la satisfacción relacional y sexual. Los análisis de regresión muestran que la mayor satisfacción relacional (GMSEX) era el resultado de una DE menos grave, una menor ansiedad de apego y una mayor satisfacción relacional, mientras que la satisfacción relacional (GMREL) era el resultado de un mayor ajuste diádico (DAS), una menor ansiedad de apego y una mayor satisfacción sexual (GMSEX). No se ha encontrado un ajuste estadístico significativo de los tres modelos de ecuaciones estructurales que se han examinado. En conclusión, los resultados del estudio plantean la relevancia del apego, la satisfacción sexual y la satisfacción relacional y/o ajuste diádico como variables psico(pato)lógicas con valor etiológico en la sexualidad problematizada que atendemos en los contextos clínicos. Evaluar y tratar el contexto relacional resulta fundamental en la intervención con hombres que sufren DE.

In the clinical setting, men with Erectile Dysfunction (ED) do not always express the sexual, personal, and interpersonal distress that would be expected. This diminished impact may be explained by emotional regulation strategies associated with attachment. The study population consisted of 600 men diagnosed with ED (average age of 57.01 years, SD = 12.39). The relationship between the severity of ED (assessed by IIEF), attachment dimensions anxiety and avoidance (ECR), psychopathological symptoms (SCL-90R), dyadic adjustment (DAS), and sexual and relational satisfaction (GMSEX and GMREL) has been examined. Most patients suffer from moderate (54.3%) or severe (31.9%) ED. Concerning attachment dimensions, high avoidance (84.7%) and low anxiety (92.7%) prevail. Although the psychopathological distress of patients exceeds that of the normative sample, only 34.7% present distress higher than the population with psychosomatic problems. Overall, the studied patients indicate that their sexual (GMSEX) and relational (GMREL) satisfaction is below the general population's average. However, despite the ED, 53.7% rate their sexuality as satisfactory, and 81.3% consider their relationship as satisfactory. Only 22.46% of ED patients show dyadic adjustment (DAS) lower than the normative sample. Attachment anxiety correlates positively with psychopathological symptoms and poorer sexual functioning. Both attachment anxiety and avoidance negatively correlate with dyadic adjustment and relational and sexual satisfaction. Regression analyses show that higher relational satisfaction (GMSEX) resulted from less severe ED, lower attachment anxiety, and greater relational satisfaction, while relational satisfaction (GMREL) was the outcome of higher dyadic adjustment (DAS), lower attachment anxiety, and greater sexual satisfaction (GMSEX). No statistically significant adjustment has been found in the three examined structural equation models. In conclusion, the study's results highlight the relevance of attachment, sexual satisfaction, and relational satisfaction and/or dyadic adjustment as psycho(patho) logical variables with etiological value in problematic sexuality addressed in clinical contexts. Evaluating and treating the relational context is fundamental in the intervention with men suffering from ED.