Fèrula relative motion en el tractament de lesions del múscul lumbrical en l'escalada

Abstract

INTRODUCCIÓ. Malgrat que la lesió del múscul lumbrical és cada cop més prevalent en l'escalada, fins l'actualitat ha estat poc estudiada. La ruptura ocorre quan l'escalador adopta gestos asimètrics, com els bidits o tridits, provocant el mecanisme de la quadriga. Un cisallament actua entre els orígens bipenniformes en els tendons del flexor digitorum profundus (FDP). El test d'estrès confirma el diagnòstic quan apareix dolor al palmell. L'ús d'un embenatge en sindactília ha estat utilitzat en el tractament. Seguint els principis de la mobilització precoç i la curació guiada pel dolor, les fèrules relative motion podrien ser efectives, com han demostrat ser-ho en altres patologies similars de la mà. OBJECTIU. Aquest estudi va analitzar l'eficàcia de la fèrula relative motion en el tractament de la lesió del quart lumbrical i va aprofundir en l'estudi del patomecanisme. MATERIAL I MÈTODES. Es va realitzar un estudi prospectiu amb 50 escaladors amb una lesió del quart lumbrical. Van seguir un protocol amb una fèrula relative motion d'extensió del 5è dit. Es van avaluar els símptomes durant el test d'estrès, mitjançant dinamometria i goniometria. El grau de discapacitat va ser calculat mitjançant el qüestionari Quick DASH. Un segon estudi amb 20 espècimens va analitzar els efectes de la càrrega durant el mecanisme de lesió en un model cadavèric. Es van mesurar el lliscament proximal del tendó FDP i la flexió de l'articulació metacarpofalàngica del 5è dit. També es van estudiar els efectes de la fèrula durant el mecanisme i després de la ruptura. El valor de significança estadística (p-valor<0,05) va ser calculat mitjançant t test o U Mann Whitney test. RESULTATS. Amb la fèrula, el dolor va desaparèixer immediatament en tots els individus. Després de 6 setmanes, es van registrar millores en el test d'estrès i va disminuir el grau de discapacitat. Tots els subjectes, asimptomàtics, van deixar d'utilitzar la fèrula i se'ls va aconsellar utilitzar durant l'escalada un embenatge en relative motion, per prevenir recaigudes. En el model cadavèric, la ruptura es va produir en tots els espècimens. Es va observar la desinserció de l'origen lumbrical respecte el tendó del 4t FDP, així com canvis en el FDP al terç distal de l'avantbraç. Després de la ruptura, sota una càrrega de 200g, era possible un major lliscament aïllat del tendó del 5è FDP, mentre que amb la fèrula relative motion o un embenatge en sindactília el lliscament permès era menor. La significança estadística va mostrar diferències significatives entre grups (p valor= 0.0001) DISCUSSIÓ. Estudis previs havien mostrat resultats satisfactoris amb un embenatge en sindactília pel tractament d'aquestes lesions. La fèrula relative motion va mostrar ser efectiva també, provocant millores immediates en els símptomes i la funció de la mà en els pacients. En el model cadavèric, tant la fèrula com l'embenatge evitaven el mecanisme de lesió, però només la fèrula relative motion permetia cert efecte quadriga. La fèrula promouria el procés de curació, a la vegada que permetria una mobilització precoç i evitaria una formació excessiva de teixit fibrós. Comprendre la biomecànica del FDP és important en l'estudi de les lesions del lumbrical. El mecanisme de la quadriga pot comportar lesions dels lumbricals bipenniformes, però també del complex flexor profund a la mà i avantbraç. Altres síndromes dissociatives havien estat descrites, especialment en l'estudi de la mà dels músics. CONCLUSIÓ. La present proposta suposa un canvi de paradigma en l'estudi de les lesions del lumbrical, que haurien de ser considerades, en realitat, com una lesió del complex flexor profund. Les fèrules relative motion poden utilitzar-se en el tractament.

INTRODUCCIÓN. A pesar de que la lesión del músculo lumbrical es cada vez más común en la escalada, hasta ahora ha sido poco estudiada. La ruptura ocurre cuando el escalador adopta gestos asimétricos, como los bidedos o tridedos, provocando el mecanismo de la cuadriga. Un cizallamiento actúa entre los orígenes bipenniformes en los tendones del flexor digitorum profundus (FDP). El test de estrés confirma el diagnóstico cuando aparece dolor en la palma. El uso de un vendaje sindactilia ha sido utilizado en el tratamiento. Siguiendo los principios de la movilización precoz y la curación guiada por el dolor, las férulas relative motion podrían ser efectivas, como han demostrado serlo en otras patologías similares de la mano. OBJETIVO. Este estudio analizó la eficacia de la férula relative motion en el tratamiento de la lesión del cuarto lumbrical y profundizó en el estudio del patomecanismo. MATERIAL Y MÉTODOS. Se llevó a cabo un estudio prospectivo con 50 escaladores con una lesión del cuarto lumbrical. Siguiendo un protocolo con una férula relative motion de extensión del 5º dedo. Se evaluaron los síntomas durante el test de estrés, mediante dinamometría y goniometría. El grado de discapacidad fue calculado mediante el cuestionario Quick DASH. Un segundo estudio con 20 especímenes analizó los efectos de la carga durante el mecanismo de lesión en un modelo cadavérico. Se midió el deslizamiento proximal del tendón FDP y la flexión de la articulación metacarpofalángica del 5º dedo. También se estudiaron los efectos de la férula durante el mecanismo y después de la ruptura. El valor de significancia estadística (valor p <0.05) fue calculado mediante pruebas t o U Mann Whitney. RESULTADOS. Con la férula, el dolor desapareció inmediatamente en los individuos. Después de 6 semanas, se registraron mejoras en el test de estrés y disminuyó el grado de discapacidad. Los sujetos, asintomáticos, dejaron de usar la férula y se les recomendó usar durante la escalada un vendaje relative motion, para prevenir recaídas. En el modelo cadavérico, la ruptura ocurrió en todos los especímenes. Se observó la desinserción del origen lumbrical con respecto al tendón del 4º FDP, así como cambios en el FDP en el tercio distal del antebrazo. Después de la ruptura, bajo una carga de 200g, era posible un mayor deslizamiento aislado del tendón 5º FDP, mientras que con la férula relative motion o un vendaje sindactilia, el deslizamiento permitido era menor. La significancia estadística mostró diferencias significativas entre grupos (valor p = 0.0001). DISCUSIÓN. Estudios previos habían mostrado resultados satisfactorios con un vendaje sindactilia para el tratamiento de estas lesiones. La férula relative motion también demostró ser efectiva, provocando mejoras inmediatas en los síntomas y la función de la mano en los pacientes. En el modelo cadavérico, tanto la férula como el vendaje evitaban el mecanismo de lesión, pero solo la férula relative motion permitía cierto efecto cuadriga. La férula promovería el proceso de curación, al mismo tiempo que permitiría una movilización precoz y evitaría una formación excesiva de tejido fibroso. Comprender la biomecánica del FDP es importante en el estudio de las lesiones del lumbrical. El mecanismo de la cuadriga puede implicar lesiones de los lumbricales bipenniformes, pero también del complejo flexor profundo de la mano y el antebrazo. Otros síndromes disociativos habían sido descritos, especialmente en el estudio de la mano de los músicos. CONCLUSIÓN. La presente propuesta supone un cambio de paradigma en el estudio de las lesiones del lumbrical, que deberían considerarse, en realidad, como una lesión del complejo flexor profundo. Las férulas relative motion pueden utilizarse en el tratamiento.

INTRODUCTION. Although lumbrical muscle tears can often occur in sport climbing, this injury remains poorly studied. The rupture happens when a climber adopts asymmetric hand positions, like two or three-finger pockets. A shear force acts on the origins of the bipennate muscle in the flexor digitorum profundus (FDP) tendons, during the quadriga effect. Hand palm pain during the lumbrical stress test is used for the diagnosis. The test aims to reproduce the injury mechanism. The use of buddy-taping is been proposed in its management. Following the principles of early motion and pain-guided healing, relative motion orthoses could be effective in the treatment of lumbrical muscle injuries, as they have been widely used in similar hand conditions. OBJECTIVE. This study aimed to analyse the effectiveness of relative motion orthoses in the management of lumbrical muscle tears, and to better understand the injury mechanism during the quadriga effect. METHODS. A prospective study was performed on 50 adult climbers suffering from an injury of the 4th lumbrical muscle. They followed a protocol using a 5th finger extension relative motion orthosis. Symptoms in the lumbrical stress test were evaluated using sports-specific dynamometry and goniometry. Disability was assessed using the Quick DASH questionnaire. A cadaveric study was designed to analyse the effects of load during the injury mechanism, regarding the amount of FDP tendon gliding and metacarpophalangeal joint flexion. The effects of using a relative motion orthosis during the pathomechanism and after the rupture were also studied. 20 fresh-frozen cadaveric specimens were used in this study. Statistical significance (p-value<0,05) was assessed using t test or Mann Whitney U test. RESULTS. While using the orthosis, pain disappeared immediately in all the subjects. After 6 weeks, improvements in the lumbrical stress test measurements were recorded and disability decreased. All the subjects stopped using the splint successfully and were advised to only use a relative motion taping for climbing, to prevent re-injuries. In the cadaveric model, rupture occurred in all specimens. Detachment from the 4th FDP was observed, from distal to proximal, and changes in FDP tendons at the distal forearm level too. After the rupture and under a load of 200g, a large proximal tendon gliding of the 5th FDP was possible, while the relative motion and the buddy-taping allowed reduced excursions. The statistical analysis showed significant differences when comparing groups (p value= 0,0001). DISCUSSION. Previous studies had showed successful results while using buddy-taping in the conservative treatment. Relative motion orthoses were effective too, providing immediate improvements on symptoms and hand function in all patients. Both relative motion concept and buddy-taping prevented the injury mechanism in the specimens, but only relative motion allowed certain quadriga effect. This could permit healing process to happen, while promoting early motion and preventing excessive scar tissue formation. Understanding the biomechanics of FDP is important in the study of lumbrical injuries. The quadriga mechanism can lead to injury of the bipennate muscles, but also of the deep flexors complex in the hand and forearm. Other dissociative syndromes in the deep flexors complex had been described before, especially in the study of the musician's hand. CONCLUSION. The present proposal would represent a paradigm shift in the understanding of lumbrical injuries, which should be considered as an injury in the deep flexors complex. Relative motion orthoses should be considered in their treatment.