La alimentación racional. Ideología de la carne y discursos sobre alimentación, nutrición y salud en España (1893-1939)

Author

Redin Zabalegui, Ander

Director

Tabernero Holgado, Carlos

Tutor

Tabernero Holgado, Carlos

Date of defense

2024-03-19

Pages

408 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència

Abstract

La ideologia de la carn refereix a aquell sistema de creences que sosté la idea que els productes carnis són essencials per al manteniment de la salut. La seva caracterització en termes culturals, econòmics i sociològics ha estat tractada per múltiples autores. No obstant això, la seva construcció i difusió, així com la seva exportació i imposició en termes colonials, sustentades pels discursos referents al coneixement científic nutricional hegemònic, constitueixen un camp a explorar. Aquesta recerca pretén aportar una genealogia de les ciències nutricionals a Espanya a través de l'anàlisi i la comprensió de la construcció del model hegemònic de la ciència de la nutrició en les esferes científica i pública internacionals des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX. Al mateix temps, ens hem centrat en les formes en las quales aquest model hegemònic es va obrir pas a Espanya des de les últimes dècades del segle XIX fins a la Guerra Civil, analitzant les relacions d'aquestes ciències de nutrició i els discursos d'oposició i resistència, principalment representats pels diferents col·lectius vegetarià-naturistes del període. Al llarg de la tesi s'han analitzat textos de metges, sociòlegs i higienistes, que, basant-se en el coneixement generat a Europa sobre els requeriments nutricionals, van construir un discurs que associava el consum de carn a uns efectes concrets sobre els cossos d'una classe treballadora i un exèrcit que s'entenien com a incapacitats per a habilitar a Espanya per a entrar en la Modernitat. Trobarem que, malgrat partir d'aproximacions diferents a quin era l'alimentació més adequada per a la majoria de la població, tant des de postures higienistes oficials com "vegetarianes" es perseguia una intervenció en la dieta de la població, en vistes a una normalització dietètica que donés lloc a una nació més competitiva econòmicament. No obstant això, van aparèixer veus, principalment dins del anarconaturisme, que associaven irremeiablement la reforma dietètica i de les costums a un canvi en el model econòmic i productiu, en el que sembla un intent d'articular un model alternatiu de modernitat.


La ideología de la carne refiere a aquel sistema de creencias que sostiene la idea de que los productos cárnicos son esenciales para el mantenimiento de la salud. Su caracterización en términos culturales, económicos y sociológicos ha sido tratada por múltiples autoras. No obstante, su construcción y difusión, así como su exportación e imposición en términos coloniales, sustentadas por los discursos referentes al conocimiento científico nutricional hegemónico, constituyen un campo a explorar. Esta investigación pretende aportar una genealogía de las ciencias nutricionales en España a través del análisis y la comprensión de la construcción del modelo hegemónico de la ciencia de la nutrición en las esferas científica y pública internacionales desde mediados del siglo XIX hasta mediados del siglo XX. Al mismo tiempo, nos hemos centrado en las formas en la que este modelo hegemónico se abrió paso en España desde las últimas décadas del siglo XIX hasta la Guerra Civil, analizando las relaciones de estas ciencias de nutrición y los discursos de oposición y resistencia, principalmente representados por los diferentes colectivos vegetariano-naturistas del periodo. A lo largo de la tesis se han analizado textos de médicos, sociólogos e higienistas, que, basándose en el conocimiento generado en Europa sobre los requerimientos nutricionales, construyeron un discurso que asociaba el consumo de carne a unos efectos concretos sobre los cuerpos de una clase trabajadora y un ejército que se entendían como incapacitados para habilitar a España para entrar en la Modernidad. Encontraremos que, a pesar de partir de aproximaciones distintas a cuál era la alimentación más adecuada para la mayoría de la población, tanto desde posturas higienistas oficiales como "vegetarianas" se perseguía una intervención en la dieta de la población, en vistas a una normalización dietética que diera lugar a una nación más competitiva económicamente. No obstante, aparecieron voces, principalmente dentro del anarconaturismo, que asociaban irremediablemente la reforma dietética y de las costumbres a un cambio en el modelo económico y productivo, en lo que parece un intento de articular un modelo alternativo de modernidad.


Meat ideology refers to the belief system that supports the idea of meat products being essential for maintaining health. Its characterization in cultural, economic and sociological terms has been discussed by multiple authors. However, its construction and dissemination, as well as its export and imposition in colonial terms, supported by discourses referring to hegemonic nutritional scientific knowledge, constitutes a field to explore. This research aims to provide a genealogy of nutritional sciences in Spain through the analysis and understanding of the construction of the hegemonic model of nutrition science in the international scientific and public spheres from the mid-19th century to the mid-20th century. At the same time, we have focused on the way in which this hegemonic model made its way in Spain from the last decades of the 19th century until the Civil War, analyzing the relationships of these nutrition sciences and the discourses of opposition and resistance, mainly represented by the different vegetarian-naturist groups of the period. We have analyzed texts by doctors, sociologists and hygienists who, based on the nutritional knowledge generated in Europe, built a discourse that associated meat consumption with specific effects on the nation's working bodies, who were understood as incapable of enabling Spain to enter Modernity. We will find that, despite different approaches to which was the most appropriate diet for the majority of the population, from both official hygienist and "vegetarian" positions, an intervention in the population's diet was pursued, with a view to dietary normalization that would give rise to a more economically competitive nation. However, voices appeared, mainly within anarchonaturism, that irremediably associated dietary reform and customs with a change in the economic and productive model, in what seems an attempt to articulate an alternative model of modernity.

Keywords

Alimentació; Feeding; Alimentación; Vegetarianisme; Vegetarianism; Vegetarianismo; Carn; Meat; Carne

Subjects

93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

arz1de1.pdf

2.870Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)