Artisans and Pirates: Cosmography and Nautical Science in Early Modern Ottoman Mediterranean (1453-1595)

Abstract

Resum Els aspectes nàutics de l'imperi otomà han estat estudiats diverses vegades. No obstant això, mai no han estat analitzats a la llum de les idees i mètodes procedents de l'epistemologia artesanal contemporània. Seguint aquesta hipòtesi de treball, aquesta tesi analitza la dimensió pràctica del coneixement nàutic i cosmogràfic desenvolupat per l'imperi otomà entre l'anomenada Caiguda de Constantinoble (1453) i el sultanat de Murad III (1574-1595) a finals del segle XVI prenent la Mediterrània com a epicentre de l'activitat cientificotècnica del món turc en aquest àmbit. Dit d'una altra manera, el tema central d'aquesta tesi és les pràctiques artesanals al món marítim mediterrani de l'imperi otomà. L'anàlisi de les pràctiques científiques orientades a la navegació ia la representació cartogràfica de la conca mediterrània, així com a les institucions de ciència aplicada, artefactes i comunitats epistèmiques que ho van fer possible constitueixen un magnífic estudi de cas per a la història de la ciència moderna a general i per als estudis recents sobre epistemologia artesanal en particular. L'estudi del cas turc - d'acord amb el cas portuguès i espanyol i, fins i tot, venecià - revela la presència de noves comunitats de coneixement artesanal - com són els pirates - en la producció de tècniques nàutiques i cartogràfics, en la construcció de cartes i mapes i en la fabricació d'embarcacions promogudes i sufragades pel sultanat. Un dels punts centrals de la investigació és ubicar l'arsenal imperial (Tersâne-i Âmire), situat a l'estratègic Banya d'Or de l'actual Istanbul, al centre d'una complexa maquinària tècnica de producció de coneixement. En aquest sentit, l'aspecte més original d'aquesta investigació és avaluar aquesta maquinària a la llum de la historiografia més recent sobre la ciència moderna. La meva tesi comença abordant categories historiogràfiques relacionades amb l'epistemologia artesanal des del marc otomà. De forma més específica, faig una lectura artesanal del procés d'institucionalització de la cosmografia i la ciència nàutica otomana a partir de Tersâne-i Âmire. Després d'analitzar les principals línies d'acció dels artesans turcs que treballen en aquesta institució, examino una nova comunitat epistèmica que anomenaré "pirates-artesans", així com les principals realitzacions nàutiques i cartogràfics La categoria de pirata, fins i tot de pirata-artesà és una de les nocions més importants d'aquesta tesi, ja que des de l'imperi otomà adquireix una nova dimensió. Aquests pirates seran considerats artesans capaços de dur a terme importants aportacions a l'àmbit del coneixement nàutic i cosmogràfic. Entre ells destacaré els noms de Hayreddin Barbarossa, Piri Reis i Seydi Ali Reis. Des del treball d'aquests individus que ha arribat fins a nosaltres, el meu objectiu és revelar tant la seva contribució a la ciència i tecnologia otomana com introduir una categoria d'homes pràctics en la historiografia de la primerenca ciència moderna.

Resumen Los aspectos náuticos del imperio otomano han sido estudiados en varias ocasiones. Sin embargo, éstos nunca han sido analizados a la luz de las ideas y métodos procedentes de la epistemología artesanal contemporánea. Siguiendo esta hipótesis de trabajo, esta tesis analiza la dimensión práctica del conocimiento náutico y cosmográfico desarrollado por el imperio otomano entre la llamada Caída de Constantinopla (1453) y el sultanato de Murad III (1574-1595) a finales del siglo XVI tomando el Mediterráneo como epicentro de la actividad científico-técnica del mundo turco en este ámbito. Dicho de otra manera, el tema central de esta tesis es las prácticas artesanales en el mundo marítimo mediterráneo del imperio otomano. El análisis de las prácticas científicas orientadas a la navegación y a la representación cartográfica de la cuenca mediterránea, así como a las instituciones de ciencia aplicada, artefactos y comunidades epistémicas que lo hicieron posible constituyen un magnífico estudio de caso para la historia de la ciencia moderna en general y para los estudios recientes sobre epistemología artesanal en particular. El estudio del caso turco - en consonancia con el caso portugués y español e, incluso, veneciano - revela la presencia de nuevas comunidades de conocimiento artesanal - como son los piratas - en la producción de técnicas náuticas y cartográficas, en la construcción de cartas y mapas y en la fabricación de embarcaciones promovidas y sufragadas por el sultanato. Uno de los puntos centrales de la investigación reside en ubicar el arsenal imperial (Tersâne-i Âmire), situado en el estratégico Cuerno de Oro de la actual Estambul, en el centro de una compleja maquinaria técnica de producción de conocimiento. En este sentido, el aspecto más original de esta investigación reside en evaluar dicha maquinaria a la luz de la historiografía más reciente sobre la ciencia moderna. Mi tesis comienza abordando categorías historiográficas relacionadas con la epistemología artesanal desde el marco otomano. De forma más específica, hago una lectura artesanal del proceso de institucionalización de la cosmografía y la ciencia náutica otomana partir de Tersâne-i Âmire. Después de analizar las principales líneas de acción de los artesanos turcos que trabajan en esta institución, examino a una nueva comunidad epistémica que llamaré "piratas-artesanos", así como sus principales realizaciones náuticas y cartográficas La categoría de pirata, incluso de pirata-artesano es una de las nociones más importantes de esta tesis, ya que desde el imperio otomano adquiere una nueva dimensión. Estos piratas serán considerados artesanos capaces de llevar a cabo importantes aportes al ámbito del conocimiento náutico y cosmográfico. Entre ellos destacaré los nombres de Hayreddin Barbarossa, Piri Reis y Seydi Ali Reis. Desde el trabajo de estos individuos que ha llegado hasta nosotros, mi objetivo es tanto revelar su contribución a la ciencia y tecnología otomana como introducir una categoría de hombres prácticos en la historiografía de la temprana ciencia moderna.

Abstract The nautical aspects of the Ottoman empire have been studied on several occasions. However, they have never been analysed in the light of the ideas and methods of contemporary craft epistemology. Following this working hypothesis, this thesis analyses the practical dimension of nautical and cosmographical knowledge developed by the Ottoman empire between the Conquest of Constantinople (1453) and the sultanate of Murad III (1574-1595) at the end of the 16th century, taking the Mediterranean as the epicentre of the scientific-technical activity of the Turkish world in this field. Furthermore, the central theme of this thesis is craft practices in the Mediterranean maritime world of the Ottoman empire. The analysis of scientific practices oriented towards navigation and cartographic representation of the Mediterranean basin, as well as the institutions of applied science, artefacts and epistemic communities that made this possible, constitute a superb case study for the history of early modern science in general and for recent studies on artisanal epistemology in particular. The study of the Turkish case- in line with the Portuguese and Spanish and even the Venetian case - reveals the presence of new communities of craft knowledge - such as pirates - in the production of nautical and cartographic techniques, in the construction of charts and maps and in the manufacture of vessels promoted and paid for by the sultanate. One of the central points of the research lies in placing the imperial arsenal (Tersâne-i Âmire), located in the strategic Golden Horn of present-day Istanbul, at the centre of a complex technical machinery of knowledge production. In this sense, the most original aspect of this research lies in evaluating this machinery in the light of the most recent historiography on modern science. My thesis begins by addressing historiographical categories related to artisanal epistemology from the Ottoman framework. More specifically, I make a craft reading of the process of institutionalisation of Ottoman cosmography and nautical science starting from Tersâne-i Âmire. After analysing the main lines of action of Turkish artisans working in this institution, I examine a new epistemic community that I will call "pirate-artisan", as well as their main nautical and cartographic achievements. The category of pirate, or even pirate-artisan, is one of the most important notions in this thesis, since it takes on a new dimension since the Ottoman empire. These pirates will be considered artisans capable of making important contributions to the field of nautical and cosmographic knowledge. Among them I will highlight the names of Hayreddin Barbarossa, Piri Reis, and Seydi Ali Reis, among others. From the work of these individuals that has come down to us, my aim is both to reveal their contribution to Ottoman science and technology and to introduce a category of practical men into the historiography of early modern science.