Geografías feministas del espacio público: seguridad urbana y gentrificación en las comunas de San Miguel y Pedro Aguirre Cerda, Chile

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar les pràctiques socioespacials de les dones en l'espai públic als municipis de San Miguel i Pedro Aguirre Cerda, a la Regió Metropolitana de Xile. Es busca identificar la relació entre la planificació urbana neoliberal i les experiències de violència de gènere, reconeixent les resistències col·lectives i individuals articulades territorialment per les dones. Per a això, es desenvolupen tres línies teòriques: la primera aborda la producció genderitzada de l'espai urbà, des d'una perspectiva feminista que explora les concepcions de lloc i espai. El segon eix, centrat en la vida quotidiana, seguretat i espai públic, es centra en conceptes que expliquen la inseguretat i la por sota discursos hegemònics i punitius de seguretat i ordre públic, considerant el benestar, el gaudi i la construcció d'espais segurs per part de les dones. El tercer eix defineix l'urbanisme neoliberal i les conseqüències dels processos de densificació residencial en alçada i gentrificació des d'una perspectiva de gènere. Per dur a terme aquesta recerca, s'ha dissenyat una proposta metodològica qualitativa que aborda teories feministes del coneixement i posicions decolonials en la geografia. S'utilitzen tècniques com la recopilació de dades i entrevistes a dones, professionals i tècnics dels governs locals, activistes feministes i defensores del dret a la ciutat, a més de l'observació participant, etnografies urbanes, mapes i tallers d'urbanisme feminista. L'anàlisi dels resultats s'organitza atenent a la discussió teòrica. Observant la dimensió emocional del benestar, s'analitza l'aprensió dels llocs i el coneixement espacial mitjançant el qual les dones negocien les seves pràctiques espacials de seguretat i prevenció de la violència de gènere a l'espai públic. Es considera l'experiència de solitud de les dones a la ciutat i les pràctiques relacionals de treballs de reproducció social. Finalment s'analitza la producció del lloc que realitza el mercat immobiliari, a través de l'anàlisi dels processos de destrucció creativa dels actius immobiliaris multifamiliars, mostrant com el capitalisme immobiliari sofistica i produeix dinàmiques de control corporal i sensitiva que profunditzen l'experiència d'inseguretat i desigualtat a l'espai públic.

El objetivo de esta tesis es analizar las prácticas socioespaciales de las mujeres en el espacio público en las comunas de San Miguel y Pedro Aguirre Cerda, en la Región Metropolitana de Chile. Se busca identificar la relación entre la planificación urbana neoliberal y las experiencias de violencia de género, reconociendo las resistencias colectivas e individuales articuladas territorialmente por las mujeres. Para ello, se desarrollan tres líneas teóricas: la primera aborda la producción generizada del espacio urbano, desde una perspectiva feminista que explora las concepciones de lugar y espacio. El segundo eje, centrado en la vida cotidiana, seguridad y espacio público, se enfoca en conceptos que explican la inseguridad y el miedo bajo discursos hegemónicos y punitivos de seguridad y orden público, considerando el bienestar, el disfrute y la construcción de espacios seguros por parte de las mujeres. El tercer eje define el urbanismo neoliberal y las consecuencias de los procesos de densificación residencial en altura y gentrificación desde una perspectiva de género. Para llevar a cabo esta investigación, se ha diseñado una propuesta metodológica cualitativa que aborda teorías feministas del conocimiento y posiciones decoloniales en la geografía. Se utilizan técnicas como la recolección de datos y entrevistas a mujeres, profesionales y técnicos de los gobiernos locales, activistas feministas y defensoras del derecho a la ciudad, además de observación participante, etnografías urbanas, mapeos y talleres de urbanismo feminista. El análisis de los resultados se organiza atendiendo a la discusión teórica, observando la dimensión emocional del bienestar, se analiza la aprehensión de los lugares y el conocimiento espacial mediante el cual las mujeres negocian sus prácticas espaciales de seguridad y prevención de la violencia de género en el espacio público. Se considera la experiencia de soledad de las mujeres en la ciudad y las prácticas relacionales de trabajos de reproducción social. Se analiza la producción del lugar que realiza el mercado inmobiliario, a través del análisis de los procesos de destrucción creativa de los activos inmobiliarios multifamily, mostrando como el capitalismo inmobiliario sofistica y produce dinámicas de control corporal y sensitivo que profundizan la experiencia de inseguridad y desigualdad en el espacio público. Finalmente se documentan las prácticas espaciales feministas de organización y activismo territorial.

The objetive of this thesis is to analyze the socio-spatial practices of women in the public space within the districts of San Miguel and Pedro Aguirre Cerda, in the Metropolitan Region of Chile. The goal is to identify the relationship between neoliberal urban planning and experiences of gender-based violence, recognizing collective and individual resistances territorially articulated by women. For this purpose, three theoretical lines are developed: the first addresses the gendered production of urban space, from a feminist perspective exploring conceptions of place and space. The second axis, focused on daily life, security, and public space, delves into concepts explaining insecurity and fear within hegemonic and punitive discourses of security and public order, considering the wellbeing, enjoyment, and construction of safe spaces by women. The third axis defines neoliberal urbanism and the consequences of high-rise residential densification and gentrification from a gender perspective. To conduct this research, a qualitative methodological proposal has been designed that encompasses feminist theories of knowledge and decolonial positions in geography. Techniques include data collection, interviews with women, professionals, local government technicians, feminist activists, advocates for the right to the city, as well as participant observation, urban ethnographies, mapping, and feminist urbanism workshops. The analysis of the results is structured based on theoretical discussion, observing the emotional dimension of well-being. It examines how women apprehend places and utilize spatial knowledge to negotiate their safety practices and prevent gender-based violence in public spaces. The experience of loneliness among women in the city and their relational practices in social reproduction work are considered. The production of space carried out by the real estate market is analyzed through the assessment of creative destruction processes involving multifamily real estate assets, illustrating how real estate capitalism sophisticates and generates dynamics of bodily and sensory control that deepen the experiences of insecurity and inequality in public spaces. Finally, feminist spatial practices of organization and territorial activism are documented.