Itinerarium Symonis Semeonis: edició, traducció i estudi

Abstract

Entre els anys 1323 i 1324, els frares franciscans irlandesos Symon Semeonis i Hugo Illuminator van realitzar la peregrinació d'Irlanda fins a Terra Santa. El "Itinerarium Symonis Semeonis", conservat en un sol manuscrit (Cambridge, Corpus Christi College, 407), va ser escrit un cop Symon Semeonis va tornar de la seva peregrinació. En el seu relat, el frare franciscà detalla la ruta recorreguda i tot allò que li va interessar: relíquies, edificis eclesiàstics, apunts etnogràfics, econòmics, flora, fauna i les religions orientals. Mentre Symon Semeonis narra les experiències viscudes a Egipte, utilitza dues obres del "Corpus Islamolatinum" per tal de polemitzar contra l'islam: la primera traducció al llatí de l'Alcorà (de Robert de Ketton) i l'obra "De doctrina Machumeti" (traduïda per Hermann de Carinthia). Aquesta tesi té com a objectiu presentar la primera edició crítica del text llatí, completament traduida (per primer cop) al català i a l'anglès. A més a més, l'edició i les traduccions són acompanyades d'un estudi que analitza diverses temàtiques de l'Itinerarium: el context literari i franciscà de l'obra; la peregrinació realitzada; l'ús del "Corpus Islamolatinum" enfocat des d'un estudi discursiu i filològic que rastreja i identifica la família de manuscrits del corpus consultada per Symon Semeonis; les fonts utilitzades en la redacció de l'Itinerarium i un estudi filològic del llatí emprat per l'autor.

Entre los años 1323 y 1324, los franciscanos irlandeses Symon Semeonis y Hugo Illuminator realizaron la peregrinación desde Irlanda hasta Tierra Santa. El "Itinerarium Symonis Semeonis", conservado en un único manuscrito (Cambridge, Corpus Christi College, 407), es la narración de esta peregrinación redactada una vez Symon Semeonis hizo el viaje de vuelta. En su relato, el fraile franciscano narra la ruta que siguió y anota todo aquello que le interesó: reliquias, edificios eclesiásticos, apuntes etnográficos y económicos, flora, fauna y las religiones orientales. Mientras Symon Semeonis narra su paso por Egipto, el fraile utiliza dos obras del "Corpus Islamolatinum": la primera traducción del Alcorán al latín (traducida por Robert de Ketton) y una obra titulada "De doctrina Machumeti" (traducida por Hermann de Carinthia). Esta tesis tiene como objetivo presentar la primera edición crítica del texto latino, traducido completamente (por primera vez) al catalán y al inglés. Además, la edición y la traducción son precedidas por un estudio que analiza múltiples temáticas del Itinerarium: el contexto literario y franciscano de la obra; la peregrinación realizada; el uso del "Corpus Islamolatinum" enfocado desde un análisis discursivo y filológico que rastrea e identifica la familia de manuscritos del Corpus utilizada por Symon Semeonis; las fuentes consultadas y utilizadas en el Itinerarium y un estudio filológico del latín del autor.

Between 1323 and 1324, the Irish Franciscans Symon Semeonis and Hugo Illuminator undertook their pilgrimage from Ireland to Jerusalem. The Itinerarium Symonis Semeonis, preserved in a sole manuscript (Cambridge, Corpus Christi College, 407), was written once Symon Semeonis returned from his pilgrimage. In its pages, the Franciscan friar narrated the route and everything that interested him: relics, ecclesiastical buildings, ethnography, economics, monetary value, flora, fauna, and Eastern religions. Once the Itinerarium reached Egypt, Symon Semeonis used two works of the Corpus Islamolatinum to polemicise against Islam: the first Latin translation of the Quran and the Liber de doctrina Machumeti, translated respectively by Robert of Ketton and Hermann de Carinthia. This thesis aims to present the first critical edition of the Itinerarium Symonis Semeonis and translate it entirely into Catalan and English. Moreover, the edition and translations are preceded by a study analysing various topics: the Franciscan and literary context of the author and the text; the pilgrimage undertaken; the uses of the Corpus Islamolatinum in the Itinerarium, along with a philological study that offers an identification of which family of the Corpus Islamolatinum's manuscripts was used; the sources utilised by the Irish Franciscan; and a philological study of the Latin employed by the author.