Dinámicas productivas de los conjuntos líticos tallados y modelización crono-cultural de palimpsestos de la cuenca inferior del río Ebro en la Prehistoria Reciente (12.000-1200 cal. BC)

Abstract

La Prehistòria Recent a la conca del riu Ebre ha proporcionat informació valuosa sobre les diferents dinàmiques poblacionals des dels inicis de l'Holocè (c. 10.000 cal. aC) fins a la implantació dels grups neolítics i la seva consolidació (5600-2200 cal. aC). En aquest ampli marc temporal s'observa la introducció de noves formes tecnològiques, alhora manifestades per la pressió exercida pels canvis climàtics i l'accessibilitat dels recursos explotables. Això obliga els grups humans a prendre mesures per a la seva supervivència mitjançant canvis en les seves estratègies d'abastiment, de gestió de les matèries i dels patrons de mobilitat, així com la selecció dels llocs més òptims per al desenvolupament d'activitats tant productives com d'explotació. És en aquest marc i sobre el desenvolupament d'aquesta complexitat social on encaixa el següent treball. La conca inferior de l'Ebre està subjecta a diferents problemàtiques de diversa índole: discontinuïtat de la investigació sobre la Prehistòria Recent, que no permet poder lligar crono-culturalment les dinàmiques dels canvis exercits; registres desiguals pel que fa al tipus d'ocupacions que es presenten segons quines fases crono-culturals, contrastant principalment les ocupacions en cavitat amb les de la vall fluvial; problemàtiques sotmeses a la funcionalitat dels llocs actualment registrats que impossibiliten una visió equilibrada entre els espais de vida i els de mort; i els buits crono-culturals que se'ns presenten al territori creant, així, una desigualtat de registre i de coneixement. Un problema clau i una de les línies principals de les quals s'articula aquesta Tesi Doctoral és la gran quantitat d'evidències d'artefactes en superfície a tota la vall fluvial inferior. Aquestes evidències definides com a "palimpsests", per norma general, es manté al marge per part de la comunitat arqueològica a causa dels problemes de registre i de rigorositat dels estudis especialitzats, així com la dificultat a l'hora de combinar-los amb els resultats procedents de contextos estratificats. Sota aquesta línia, tractem d'abordar aquestes qüestions mitjançant l'anàlisi dels artefactes lítics tallats, aquells que perduren i canvien a través de les diferents dinàmiques productives compreses entre l'Epipaleolític i l'Edat del Bronze, juntament amb l'aplicació de nous mètodes automàtics d'estadística bayesiana. La Tesi, doncs, s'enfoca com a objectiu principal en aplicar l'anàlisi lític als palimpsests, identificar els objectes de major sensibilitat als canvis productius i aplicar els Procediments Automàtics Bayesians per poder datar en base a contextos datats de l'arc mediterrani per obtenir distribucions de probabilitat en cada rang temporal establert. Per això, els estudis dels palimpsests s'han establert en dues petites regions amb nombrosa concentració d'artefactes: les terrasses fluvials al voltant dels actuals municipis d'Aldover-Xerta (Baix Ebre), tractat com a Zona Sud de les concentracions; i aquelles procedents del voltant dels actuals municipis de Vinebre, Flix i la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), cobrint la Zona Nord de la conca inferior de l'Ebre. A la vegada, s'ha afegit l'estudi integral de la indústria lítica contextualitzada de la Cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebre), juntament amb una nova anàlisi seqüencial cronològica que vincula totes les fases crono-culturals de la seva estratigrafia amb la caracterització lítica obtinguda. Això ha permès poder reforçar la qualitat de les dades disponibles a la regió d'estudi, així com integrar la Cova del Vidre en les dinàmiques productives lítiques del Mediterrani peninsular en les seves diferents fases d'ocupació i incloure'l en una futura base empírica en la modelització bayesiana.

La Prehistoria Reciente en la cuenca del río Ebro ha proporcionado valiosa información respecto a las diferentes dinámicas poblacionales desde inicios del Holoceno (c. 10.000 cal. BC) hasta la implantación de los grupos neolíticos y su consolidación (5600-2200 cal. BC). En este amplio marco temporal se vislumbra la introducción de nuevas formas tecnológicas, a su vez manifestadas por la presión ejercida de cambios climatológicos y de accesibilidad de los recursos explotables. Esto obliga a los grupos humanos a tomar las riendas para su supervivencia mediante cambios en sus estrategias de abastecimiento, de gestión de las materias y de los patrones de movilidad, así como la selección de los sitios más óptimos para el desarrollo de actividades tanto productivas como de explotación. Es en este marco y sobre el desarrollo de esta complejidad social donde encaja el siguiente trabajo. La cuenca inferior del Ebro está sujeta a diferentes problemáticas de distinta índole: discontinuidad de la investigación sobre la prehistoria reciente, que no permite poder ligar crono-culturalmente las dinámicas de los cambios ejercidos; registros desiguales en cuanto al tipo de ocupaciones que se presentan según qué fases crono-culturales, contrastando principalmente las ocupaciones en cavidad con las del valle fluvial; problemáticas sujetas a la funcionalidad de los sitios actualmente registrados que imposibilitan una visión equilibrada entre los espacios de vida y los de muerte; y los vacíos crono-culturales que se nos presentan en el territorio creando así una desigualdad de registro y de conocimiento. Un problema clave y una de las líneas principales de las cuales se articula esta Tesis Doctoral es la gran cantidad de evidencias de artefactos en superficie en todo el valle fluvial inferior. Estas evidencias definidas como "palimpsestos", por lo general, es mantenida al margen por parte de la comunidad arqueológica debido a los problemas de registro y de rigurosidad de los estudios especializados, así como la dificultad a la hora de combinarlos con los resultados procedentes de contextos estratificados. Bajo esta línea, tratamos de abordar estas cuestiones mediante el análisis de los artefactos líticos tallados, aquellos que perduran y cambian a través de las distintas dinámicas productivas comprendidas entre el Epipaleolítico y la Edad del Bronce, junto con la aplicación de nuevos métodos automáticos de estadística bayesiana. La Tesis, pues, aborda como objetivo principal aplicar el análisis lítico a los palimpsestos, identificar los objetos de mayor sensibilidad a los cambios productivos y aplicar los procedimientos automáticos bayesianos para poder fechar en base a contextos fechados del arco Mediterráneo para obtener distribuciones de probabilidad en cada rango temporal establecido. Por ello, los estudios de los palimpsestos se han establecido en dos pequeñas regiones con numerosa concentración de artefactos: las terrazas fluviales alrededor de los actuales municipios de Aldover-Xerta (Baix Ebre), tratado como Zona Sur de las concentraciones; y aquellas procedentes de alrededor de los actuales municipios de Vinebre, Flix y la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), cubriendo la Zona Norte de la cuenca inferior del Ebro. A su vez, se ha añadido el estudio integral de la industria lítica contextualizada de Cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebre), junto con un nuevo análisis secuencial cronológico que vincula todas las fases crono-culturales de su estratigrafía con la caracterización lítica obtenida. Esto ha permitido poder reforzar la calidad de los datos disponibles en la región de estudio, así como integrar Cova del Vidre en las dinámicas productivas líticas del Mediterráneo peninsular en sus distintas fases de ocupación e incluirlo en una futura base empírica en la modelización bayesiana.

The study of Recent Prehistory in the Ebro River basin has provided valuable information about different population dynamics from the early Holocene (c. 10,000 cal. BC) to the establishment of Neolithic groups and their consolidation (5600-2200 cal. BC). Within this broad temporal framework, the introduction of new technological forms is evident, influenced by climate change and the accessibility of exploitable resources. These factors compelled human groups to adapt survival strategies, manage materials differently, alter mobility patterns, and select optimal sites for both productive and exploitative activities. It is within this context and the development of social complexity that the following work is framed. The lower Ebro basin faces various challenges of different kinds, including discontinuity in research on Recent Prehistory, preventing the chrono-cultural linkage of dynamic changes. The records of the occupation types present in different chrono-cultural phases are unequal, notably contrasting cave occupations with those in the river valley. Other challenges include issues related to the functionality of currently known sites, hindering a balanced view between living and mortuary spaces, and chrono-cultural gaps creating disparities in recording and understanding. A key problem and one of the main threads of this PhD thesis is the abundance of artefact evidence on the surface throughout the lower river valley. These surface artefacts, generally referred to as "palimpsests", are often marginalized by the archaeological community due to recording issues and lack of rigor in their study, as well as challenges in integrating them with results from stratified contexts. Within this framework, we seek to address these issues through the analysis of lithic artifacts, which endure and change through different productive dynamics between the Epipaleolithic and the Bronze Age, together with the application of new automatic Bayesian statistical methods. The main objective of the thesis is to apply lithic analysis to palimpsests, identify objects most sensitive to productive changes, and utilize Automatic Bayesian Procedures with dated contexts in the Mediterranean region, obtaining probability distributions in each established temporal range. Thus, the studies of palimpsests have been conducted in two small regions with a high concentration of artifacts: the river terraces around the current municipalities of Aldover-Xerta (Baix Ebre), treated as the Southern Zone of concentrations; and those from around the current villages of Vinebre, Flix, and la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), covering the Northern Zone of the lower Ebro basin. Additionally, a comprehensive study of the contextualized lithic industry from Cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebre) has been included, as well as a new chronological sequential analysis linking all chrono-cultural phases of its stratigraphy with the obtained lithic characterization. This has succeeded in reinforcing the quality of available data in the study region, integrating the different occupation phases in Cova del Vidre into lithic productive dynamics in the Iberian Peninsula, and incorporating it into a future empirical base in Bayesian modeling.