Aplicación clínica de la ecografía pulmonar en el estudio de la neumonía por SARS-CoV-2 y sus secuelas

Abstract

La pandèmia de la malaltia per coronavirus 2019 (COVID-19) ha suposat un dels majors reptes mèdics de la història moderna. La manifestació principal de la infecció és una pneumònia vírica que pot evolucionar en un percentatge significatiu dels individus no immunitzats a un síndrome de distrés respiratori agut amb una elevada mortalitat associada. A més, els supervivents d'aquesta pneumònia presenten ocasionalment seqüeles respiratòries de diversa índole, en alguns casos en forma d'afectació pulmonar intersticial.

La present tesi està composta per 2 estudis prospectius. L'objectiu principal dels mateixos és avaluar la precisió diagnòstica de l'ecografia pulmonar (EP) en la predicció de formes greus de COVID-19 en pacients hospitalitzats, així com en la detecció de seqüeles pulmonars intersticials en els supervivents d'aquesta malaltia.

El primer estudi analitza una sèrie de 200 pacients hospitalitzats per COVID-19 sotmesos a un protocol d'EP seriat els dies 1, 3 i 5 d'ingrés. El principal resultat indica que l'afectació ecogràfica és un predictor independent de deteriorament respiratori amb necessitat de trasllat a UCI. Concretament, es demostra que una lleu afectació ecogràfica en el moment de l'ingrés és capaç de descartar una posterior evolució a formes greus amb un valor predictiu negatiu del 99%. A més, la monitorització de l'afectació ecogràfica al tercer dia d'ingrés, permet millorar la precisió diagnòstica en la predicció d'aquesta evolució clínica desfavorable.

El segon estudi avalua la utilitat de l'EP per identificar seqüeles pulmonars intersticials en 352 pacients després de 2 a 5 mesos d'una hospitalització per COVID-19. Els resultats determinen que el grau d'afectació ecogràfica en forma de línies B mostra una forta correlació amb els troballes de la tomografia axial computeritzada (TAC) i una moderada correlació inversa amb les proves de funció respiratòria. En analitzar la precisió diagnòstica de l'EP respecte a la TAC en la detecció d'aquestes seqüeles, s'evidencia una sensibilitat del 94% i una especificitat del 82%.

En definitiva, l'EP emergeix com una eina valuosa en l'abordatge integral de la COVID-19, ja que permet predir el risc de deteriorament clínic durant la malaltia aguda i al seu torn, identificar les possibles seqüeles pulmonars en la fase de recuperació.

La pandemia de enfermedad por coronavirus 2019 (COVID-19) ha supuesto uno de los mayores desafíos médicos de la historia moderna. La manifestación principal de la infección es una neumonía vírica que puede evolucionar en un porcentaje significativo de los individuos no inmunizados a un síndrome de distrés respiratorio agudo con una elevada mortalidad asociada. Además, los supervivientes de esta neumonía presentan ocasionalmente secuelas respiratorias de diversa índole, en algunos casos en forma de afectación pulmonar intersticial.

La presente tesis está compuesta por 2 estudios prospectivos. El objetivo principal de los mismos es evaluar la precisión diagnóstica de la ecografía pulmonar (EP) en la predicción de formas graves de COVID-19 en pacientes hospitalizados, así como en la detección de secuelas pulmonares intersticiales en los supervivientes de esta enfermedad.

El primer estudio analiza una serie de 200 pacientes hospitalizados por COVID-19 sometidos a un protocolo de EP seriada los días 1, 3 y 5 de ingreso. El principal resultado arroja que la afectación ecográfica es un predictor independiente de deterioro respiratorio con necesidad de traslado a UCI. En concreto, se demuestra que una leve afectación ecográfica en el momento del ingreso es capaz de descartar una posterior evolución a formas graves con un valor predictivo negativo del 99%. Además, la monitorización de la afectación ecográfica al tercer día de ingreso, permite mejorar la precisión diagnóstica en la predicción de esta evolución clínica desfavorable.

El segundo estudio evalúa la utilidad de la EP para identificar secuelas pulmonares intersticiales en 352 pacientes tras 2 a 5 meses de una hospitalización por COVID-19. Los resultados determinan que el grado de afectación ecográfica en forma de líneas B muestra una fuerte correlación con los hallazgos de la tomografía axial computerizada (TAC) y una moderada correlación inversa con las pruebas de función respiratoria. Al analizar la precisión diagnóstica de la EP respecto a la TAC en la detección de estas secuelas, se evidencia una sensibilidad del 94% y una especificidad del 82%.

En definitiva, la EP emerge como una herramienta valiosa en el abordaje integral de la COVID-19, ya que permite predecir el riesgo de deterioro clínico durante la enfermedad aguda y a su vez, identificar las posibles secuelas pulmonares en la fase de recuperación.

The coronavirus disease 2019 (COVID-19) pandemic represents one of the greatest medical challenges in modern history. This disease can manifest as a viral pneumonia that in a high percentage of non-immunized individuals progresses to an acute respiratory distress syndrome. Survivors of this pneumonia often present various types of respiratory sequelae, occasionally in the form of interstitial lung involvement.

The present thesis consists of two prospective studies. Their primary objective is to evaluate the diagnostic accuracy of lung ultrasound (LUS) for both predicting severe forms of COVID-19 and detecting interstitial lung sequelae in survivors of this disease.

The first study examines a series of 200 hospitalized COVID-19 patients subjected to a protocol of serial LUS on days 1, 3, and 5 of admission. The primary outcome reveals that LUS findings are an independent predictor of respiratory deterioration requiring ICU transfer. Specifically, it is shown that a mild LUS involvement at the time of admission can effectively rule out subsequent progression to severe forms with a negative predictive value of 99%. Furthermore, monitoring LUS involvement on the third day of admission improves diagnostic accuracy in predicting this unfavorable clinical course.

The second study evaluates the ability of LUS in identifying interstitial lung sequelae in 352 patients 2 to 5 months after a hospitalization for COVID-19. The degree of LUS involvement, visualized as a B-line pattern, shows a strong correlation with computed tomography (CT) findings and a moderate inverse correlation with pulmonary function tests. When analyzing the diagnostic accuracy of LUS compared to CT in detecting these sequelae, a sensitivity of 94% and a specificity of 82% is exhibited.

In conclusion, LUS emerges as a valuable tool in the comprehensive management of COVID-19, both in the prediction of clinical deterioration during the acute phase of the disease and in the identification of potential lung sequelae during the recovery phase.