Eficacia del abordaje manual fisioterapéutico de la enfermedad por reflujo gastroesofágico en pacientes con hernia de hiato tipo I

Abstract

Introducció: La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) és una alteració altament prevalent en el món occidental, generant simptomatologia en el pacient i afectant a la seva qualitat de vida. Existeix, a més, una forta relació entre l'hèrnia de hiat (HH) i la presència de clínica de la MRGE. Justificació científica: el tractament quirúrgic de la MRGE associada a hèrnia de hiat tipus I (HH I) motiu de l'estudi, es reserva per a pacients que no responen al tractament mèdic, pacients joves amb reflux gastroesofàgic (RGE) crònic que requereixen inhibidors de la bomba de protons (IBP) de permanència, o aquells amb complicacions severes de la MRGE. L'alternativa fisioterapèutica s'ha mostrat eficaç en els últims anys, millorant l'eficàcia de les barreres antireflux en els pacients amb aquesta malaltia, utilitzant per això, exercicis d'entrenament diafragmàtic. Amb aquest estudi, es pretén avaluar l'eficàcia d'un protocol d'abordatge manual fisioterapèutic de la MRGE associada específicament a la HH tipus I. Hipòtesi: amb el protocol d'intervenció terapèutica sotmès a estudi, el pacient amb MRGE i hèrnia de hiat tipus I, millorarà la seva simptomatologia general i la seva qualitat de vida. Objectius: avaluar els efectes del protocol d'intervenció sobre l'impacte i la qualitat de vida dels pacients, comparant valors d'inici i fi de tractament. Valorar amb mesures intermitges, l'evolució de l'impacte de la MRGE després de les diferents sessions de tractament. Valorar la persistència dels efectes del protocol d'intervenció 4 setmanes després de la seva finalització. Material i mètodes: assaig clínic a doble cec amb grup control (GC) i grup intervenció (GI). Els pacients del GI reben tres sessions de teràpia manual per millorar la clínica de la MRGE associada a la HH I. El GC rep un tractament placebo. S'avalua l'estat dels participants utilitzant l'escala d'impacte de la MRGE (GIS), una escala EVA i l'escala de qualitat de vida QOLRAD. Resultats: l'escala GIS mostra una millora clínica en els pacients del GI una setmana després de la finalització del tractament, augmentant una mitjana de 11,59 punts (SD:5,43) (IC95%: -14,003 - -9,179; valor-p=0,000). L'escala EVA utilitzada pel servei de Cirurgia Digestiva de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, també mostra una millora clínica en aquest grup, amb una disminució de mitjana de 18,86 punts (SD:9,40) (IC95%: 14,695 - 23,033; valor-p=0,000). L'escala de qualitat de vida mostra una millora amb un augment de mitjana de 63,50 punts (SD:21,66) (IC95%: -73,106 - -53,894; valor-p=0,000). La millora en relació amb l'impacte de la malaltia (escales GIS i EVA) i la qualitat de vida dels participants (QOLRAD) es manté a mig termini. No s'aprecia millora en el GC. Conclusions: l'abordatge manual de la MRGE per HH tipus I resulta efectiu en millorar l'impacte de la malaltia i la qualitat de vida dels pacients a curt i mig termini, constituint un complement als tractaments mèdics conservadors o una alternativa pels pacients amb contraindicació al tractament mèdic i quirúrgic. Paraules clau: reflux gastroesofàgic, hèrnia de hiat, fisioteràpia, osteopatia

Introducción: La enfermedad por reflujo gastroesofágico (ERGE) es una alteración altamente prevalente en el mundo occidental, generando sintomatología en el paciente y afectando a su calidad de vida. Existe, además, una fuerte relación entre la hernia de hiato (HH) y la presencia de clínica de la ERGE. Justificación científica: el tratamiento quirúrgico de la ERGE asociada a hernia de hiato tipo I (HH I) motivo del estudio, se reserva para pacientes que no responden al tratamiento médico, pacientes jóvenes con reflujo gastroesofágico (RGE) crónico que requieren inhibidores de la bomba de protones (IBP) de permanencia, o aquellos con complicaciones severas de la ERGE. La alternativa fisioterapéutica se ha mostrado eficaz en los últimos años, mejorando la eficacia de las barreras antirreflujo en los pacientes con esta enfermedad, utilizando para ello, ejercicios de entrenamiento diafragmático. Con este estudio, se pretende evaluar la eficacia de un protocolo de abordaje manual fisioterapéutico de la ERGE asociada específicamente a la HH tipo I. Hipótesis: con el protocolo de intervención terapéutica sometido a estudio, el paciente con ERGE y hernia de hiato tipo I, mejorará su sintomatología general y su calidad de vida. Objetivos: evaluar los efectos del protocolo de intervención sobre el impacto y la calidad de vida de los pacientes comparando valores de inicio y fin de tratamiento. Valorar con mediciones intermedias la evolución del impacto de la ERGE después de las distintas sesiones de tratamiento. Valorar la persistencia de los efectos del protocolo de intervención 4 semanas después de su finalización. Material y métodos: ensayo clínico a doble ciego con grupo control (GC) y grupo intervención (GI). Los pacientes del GI reciben tres sesiones de terapia manual para mejorar la clínica de la ERGE asociada a la HH I. El GC recibe un tratamiento placebo. Se evalúa el estado de los participantes utilizando la escala de impacto de la ERGE (GIS), una escala EVA y la escala de calidad de vida QOLRAD. Resultados: la escala GIS muestra una mejora clínica en los pacientes del GI una semana después de la finalización del tratamiento aumentando una media de 11,59 puntos (SD:5,43) (IC95%: -14,003 - -9,179; p-valor=0,000). La escala EVA utilizada por el servicio de Cirugía Digestiva del Hospital Universitario Parc Taulí de Sabadell, también muestra una mejora clínica en este grupo con una disminución de media de 18,86 puntos (SD:9,40) (IC95%: 14,695 - 23,033; p-valor=0,000). La escala de calidad de vida muestra una mejoría con un aumento de media de 63,50 puntos (SD:21,66) (IC95%: -73,106 - -53,894; p-valor=0,000). La mejoría en relación con el impacto de la enfermedad (escalas GIS y EVA) y la calidad de vida de los participantes (QOLRAD) se mantiene a medio plazo. No se aprecia mejoría en el GC. Conclusiones: el abordaje manual de la ERGE por HH tipo I resulta efectivo al mejorar el impacto de la enfermedad y la calidad de vida de los pacientes a corto y medio plazo, constituyendo un complemento a los tratamientos médicos conservadores o una alternativa para los pacientes con contraindicación al tratamiento médico y quirúrgico. Palabras clave: reflujo gastroesofágico, hernia de hiato, fisioterapia, osteopatía

Introduction: Gastroesophageal reflux disease (GERD) is a highly prevalent disorder in the Western world, causing symptoms in patients and affecting their quality of life. There is also a strong relationship between hiatal hernia (HH) and the presence of GERD symptoms. Scientific justification: Surgical treatment of GERD associated with Type I hiatal hernia (HH I), the focus of this study, is reserved for patients who do not respond to medical treatment, young patients with chronic gastroesophageal reflux (GER) requiring long-term proton pump inhibitors (PPIs), or those with severe GERD complications. Physiotherapy alternatives, which mainly use diaphragmatic training exercises, have shown effectiveness in recent years, improving the efficacy of anti-reflux barriers in patients with this disease,. This study aims to evaluate the effectiveness of a manual physiotherapy approach protocol for GERD specifically associated with Type I HH. Hypothesis: With the therapeutic intervention protocol under study, patients with GERD and Type I hiatal hernia will improve their overall symptoms and quality of life. Objectives: Evaluate the effects of the intervention protocol on the impact and quality of life of patients by comparing pre- and post-treatment values. Assess the evolution of GERD impact after different treatment sessions using interim measurements. Assess the persistence of intervention protocol effects 4 weeks after completion. Materials and methods: Double-blind clinical trial with a control group (CG) and an intervention group (IG). Patients in the IG receive three sessions of manual therapy to improve GERD symptoms associated with HH I. The CG receives placebo treatment. Participant status is evaluated using the GERD Impact Scale (GIS), a Visual Analog Scale (VAS), and the Quality of Life in Reflux and Dyspepsia questionnaire (QOLRAD). Results: The GIS scale shows clinical improvement in IG patients one week after treatment completion, with an average increase of 11.59 points (SD: 5.43) (95% CI: -14.003 to -9.179; p-value=0.000). The VAS scale used by the Digestive Surgery Service of Parc Taulí University Hospital in Sabadell also shows clinical improvement in this group, with an average decrease of 18.86 points (SD: 9.40) (95% CI: 14.695 to 23.033; p-value=0.000). The quality-of-life scale shows improvement with an average increase of 63.50 points (SD: 21.66) (95% CI: -73.106 to -53.894; p-value=0.000). Improvement in disease impact (GIS and VAS scales) and participant quality of life (QOLRAD) are maintained in the medium term. No improvement is observed in the CG. Conclusions: Manual approach to GERD due to Type I HH is effective in improving disease impact and patient quality of life in the short and medium term, serving as a complement to conservative medical treatments or an alternative for patients with contraindications to medical and surgical treatment. Keywords: gastroesophageal reflux, hiatal hernia, physiotherapy, osteopathy