Endocarditis infecciosa en un hospital de referencia: mortalidad y factores asociados

Abstract

L'endocarditis infecciosa és una malaltia poc freqüent amb una mortalitat elevada. L'epidemiologia ha canviat en els darrers anys, afectant cada vegada persones d'edat més avançada i amb més comorbiditat. L'objectiu és conèixer les característiques dels pacients afectes per endocarditis infecciosa a la nostra àrea de salut i estimar la incidència acumulada de mortalitat aguda i en el seguiment, a més del grau d'associació dels factors pronòstics relacionats amb la mortalitat. S'ha dissenyat un estudi observacional i retrospectiu. Pacients tractats per endocarditis infecciosa a un hospital de tercer nivell. Es van recollir 470 casos en 15 anys, 397 complien criteris d'inclusió (endocarditis infecciosa esquerra amb diagnòstic segur i més grans) i cap criteri d'exclusió (endocarditis infecciosa dreta i pacients amb recaiguda/recurrència). Es van recollir les característiques demogràfiques i basals del procés, dades microbiològiques, analítiques i ecocardiogràfiques i l'evolució. Es va fer una anàlisi descriptiva de les variables de l'estudi i subcohorts d'edat (menys de 65 anys, entre 65 i 74 anys i més grans de 74 anys). S'ha avaluat l'associació dels factors de l'estudi amb el desenllaç mortalitat intrahospitalària i en el seguiment. Es van incloure 163 amb menys de 65 anys, 123 pacients entre 65 i 74 anys i 111 més grans de 74 anys, la majoria homes (70,8%). El 76,3% tenia alguna comorbiditat, sent més prevalents en els grups de més de 65 anys. El 35% tenia antecedents de cirurgia cardíaca, sent més freqüent en el grup de més de 74 anys. L'adquisició comunitària va ser la més freqüent (63%), seguida de l'associada al medi hospitalari (34%). La febre va ser el símptoma pel qual els pacients van consultar més freqüentment a l'hospital (53,4%), seguit d'insuficiència cardíaca (15,9%). Es van recollir un total de 62 microorganismes diferents: 34,5% el grup Estreptococs, 32,2% Estafilococs (19,1% S.aureus i 13,1% SCN) i 14,9% Enterococs. El 77,1% presentaven indicació quirúrgica, sent rebutjats per a aquesta el 18,1%. En grup de més de 74 anys, van ser rebutjats per a cirurgia el 32,4%. El 82,9% van presentar complicacions clíniques sent les més freqüents la insuficiència cardíaca (48,1%). Hi va haver 208 morts (52,4%) durant tot l'estudi, d'aquests el 30,2% intrahospitalaris i un 31,8% durant el seguiment als cinc anys. El grup de més de 74 anys va presentar una mortalitat molt més elevada que els altres grups. Les variables que es van associar a una mortalitat intrahospitalària més gran van ser les endocarditis associades al medi hospitalari, S. aureus, presentar insuficiència cardíaca, xoc durant l'ingrés o insuficiència renal, ser tributari per a cirurgia, una elevada puntuació a l'euroSCORE i ser rebutjat per a cirurgia . Per contra, van presentar menor mortalitat aquells pacients amb una concentració elevada d'hemoglobina, ser operats i la cirurgia urgent o electiva. A l'estudi de mortalitat global relacionada amb l'episodi d'endocarditis, es van associar a una mortalitat més gran les mateixes variables que a l'estudi de mortalitat intrahospitalària, a més d'haver patit una endocarditis prèvia. L'anàlisi de tendència mostra un increment de 5 anys a l'edat mitjana dels pacients amb endocarditis infecciosa al nostre centre des del 2003. L'endocarditis infecciosa esquerra presenta una mortalitat elevada, afectant cada vegada pacients d'edat més avançada, per la qual cosa incloure un geriatre al grup de treball podria ajudar a prevenir les complicacions associades a l'edat i la mortalitat. S'han d'intensificar les tècniques d'asèpsia per intentar reduir el nombre de casos d'endocarditis associada al medi hospitalari i per S. aureus. Mantenir uns nivells d'hemoglobina òptims durant l'ingrés podria ajudar a disminuir la mortalitat a la nostra població.

La Endocarditis Infecciosa, es una enfermedad poco frecuente con una mortalidad elevada. La epidemiología ha cambiado en los últimos años, afectando cada vez a personas de edad más avanzada y con mayor comorbilidad. El objetivo es conocer las características de los pacientes afectos por endocarditis infecciosa en nuestra área de salud y estimar la incidencia acumulada de mortalidad aguda y en el seguimiento, además del grado de asociación de los factores pronósticos relacionados con la mortalidad. Se ha diseñado un estudio observacional, retrospectivo. Pacientes tratados por endocarditis infecciosa en un hospital de tercer nivel. Se recogieron 470 casos en 15 años, 397 cumplían criterios de inclusión (endocarditis infecciosa izquierda con diagnóstico seguro y mayores de edad) y ningún criterio de exclusión (endocarditis infecciosa derecha y pacientes con recaída/recurrencia). Se recogieron las características demográficas y basales del proceso, datos microbiológicos, analíticos y ecocardiográficos y la evolución. Se realizó un análisis descriptivo de las variables del estudio y subcohortes de edad (menos de 65 años, entre 65 y 74 años y mayores de 74 años). Se ha evaluado la asociación de los factores del estudio con el desenlace mortalidad intrahospitalaria y en el seguimiento. Se incluyeron 163 con menos de 65 años, 123 pacientes entre 65 y 74 años y 111 mayores de 74 años, la mayoría hombres (70,8%). El 76,3% tenía alguna comorbilidad, siendo más prevalentes en los grupos de más de 65 años. El 35% tenía antecedentes de cirugía cardíaca, siendo más frecuente entre el grupo de más de 74 años. La adquisición comunitaria fue la más frecuente (63%), seguido de la asociada al medio hospitalario (34%). La fiebre fue el síntoma por el que más frecuentemente consultaron los pacientes en el hospital (53,4%), seguido de insuficiencia cardíaca (15,9%). Se recogieron un total de 62 microorganismos diferentes: 34,5% el grupo Estreptococos, 32,2% Estafilococos (19,1% S.aureus y 13,1% SCN) y 14,9% Enterococos. El 77,1% presentaban indicación quirúrgica, siendo rechazados para esta el 18,1%. En grupo de más de 74 años, fueron rechazados para cirugía el 32,4%. El 82,9% presentaron complicaciones clínicas siendo las más frecuente la insuficiencia cardiaca (48,1%). Hubo 208 fallecimientos (52,4%) durante todo el estudio, siendo de estos el 30,2% intrahospitalarios y un 31,8% durante el seguimiento a los cinco años. El grupo de más de 74 años, presentó una mortalidad mucho más elevada que los otros grupos. Las variables que se asociaron a una mayor mortalidad intrahospitalaria fueron las endocarditis asociadas al medio hospitalario, S. aureus, presentar insuficiencia cardíaca, shock durante el ingreso o insuficiencia renal, ser tributario para cirugía, una elevada puntuación en el euroSCORE y ser rechazado para cirugía. Por el contrario, presentaron una menor mortalidad aquellos pacientes con una concentración elevada de hemoglobina, ser operados y la cirugía urgente o electiva. En el estudio de mortalidad global relacionada con el episodio de endocarditis, se asociaron a una mayor mortalidad las mismas variables que en el estudio de mortalidad intrahospitalaria, además de haber padecido una endocarditis previa. El análisis de tendencia, muestra un incremento de 5 años en la edad media de los pacientes con endocarditis infecciosa en nuestro centro desde 2003. La endocarditis infecciosa izquierda presenta una mortalidad elevada, afectando cada vez a pacientes de edad más avanzada, por lo que incluir un geriatra en el grupo de trabajo podría ayudar a prevenir las complicaciones asociadas a la edad y la mortalidad. Las técnicas de asepsia se han de intensificar para intentar reducir el número de casos de endocarditis asociada al medio hospitalario y por S. aureus. Mantener unos niveles de hemoglobina óptimos durante el ingreso, podría ayudar a disminuir la mortalidad en nuestra población.

Infective Endocarditis is a rare infectious disease with a high mortality. The average age of people affected by this entity has increased in recent years, affecting elderly people with comorbidities. Our aim is to estimate the cumulative incidence of acute mortality and follow-up of patients with infective endocarditis in our health area, in addition to estimating the degree of association of prognostic factors related to mortality. An observational, retrospective study has been designed. Patients treated for infective endocarditis in a tertiary hospital. 470 cases were collected, along 15 years, 397 met inclusion criteria: left infective endocarditis, definite diagnostic, over 18 years. Exclusion criteria: right infective endocarditis and patients with relapse/recurrence. Demographic characteristics, medical and cardiological history, type and mode of acquisition, microbiological, analytical and echocardiographic data, and evolution were collected. A descriptive analysis was carried out on the study variables and by age groups (less than 65 years, between 65 and 74 years and over 75 years). The association of the study factors with the outcome of in-hospital and follow-up mortality was evaluated. Were included 163patients under 65 years old, 123 between 65 and 74 years old, and 111 over 75 years old), most of them were men (70.8%). 76.3% had some comorbidity, these being more prevalent in the age groups of 65 years or older (63.8%, 82.9% and 87.4%, respectively), with a Charlson index greater than 2 points at 44.48%. 7.1% had a history of previous endocarditis and 35% had undergone cardiac surgery before the endocarditis episode, being more frequent among the age group over 75 years (22.1%, 35.6% and 52 .3% respectively). Community acquisition was the most frequent (63%), followed by healt-care infective endocarditis (34%), being nosocomial in 13.9% of cases and non-nosocomial in 20.2%. 32.8% of episodes involved a prosthetic valve, this type of endocarditis being more common among older age groups (22.1%, 34.2% and 46.9% respectively). 62 different microorganisms were collected: 34.5% the Streptococcus group, 32.2% Staphylococci (19.1% S.aureus and 13.2% MRSA) and 13.9% Enterococci. 77.1% had surgical indication, 18.1% being rejected for this. There were 208 deaths (52.4%) throughout the study, 30.2% of which were in-hospital and 31.8% during the five-year follow-up. The group over 74 years old had a much higher mortality than the other two groups.The variables that were associated with greater in-hospital mortality were health-care infective endocarditis, S. aureus, presenting shock during admission, heart failure or renal failure, being eligible for surgery, a high score on the euroSCORE, and rejected for surgery. On the contrary, patients with a high haemoglobin concentration, undergoing surgery, and urgent or elective surgery had lower mortality. In the follow-up mortality study related to endocarditis, the same variables that in-hospital mortality study were associated with higher mortality, in addition to having suffered from previous endocarditis. The trend analysis shows an increase of 5 years in the average age of patients with infective endocarditis in our center since 2003. Left infective endocarditis in our population has a high mortality rate, increasingly affecting older patients. Including a geriatrician in the infective endocarditis team would allow a comprehensive evaluation of these patients, who have high mortality. This evaluation would not only help prevent age-related complications during admission, but also help to better select patients who are candidates for surgery. Aseptic techniques must be intensified to try to reduce the number of cases of endocarditis associated with the hospital environment and due to S. aureus. Maintaining optimal haemoglobin levels during admission could help reduce mortality in our population.