La genealogía de la salud mental desde un punto de vista poscolonial: el caso del

Abstract

L'objectiu general d'aquesta tesi va ser comprendre la genealogia de la salut mental des d'un punt de vista postcolonial, amb especial atenció a la major subregió del nord-est de Brasil, anomenada Sertão. Per això, es va centrar en la història de la psiquiatria des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1940, període en què s'organitzava com a ciència i, alhora, es desenvolupava el pensament social brasiler tenint com a pautes centrals la identitat nacional, la civilització i el progrés. Inspirats en la racionalitat científica europea i en el seu model societari, els intel·lectuals van absorbir i reproduir una visió carregada de violència epistèmica contra els seus propis territoris colonitzats al sud global, amb reforçament contra aquells espais que es desviaven encara més dels paràmetres positivistes. Com a tal, va ser automàticament subalternitzat i es va convertir en un paradigma sociològic. Això no obstant, en l'àmbit de les teories racialistes i els estudis de salut mental, aquests aspectes no han estat prou correlacionats i els seus trets i estereotips encara persisteixen. Per això, aquesta tesi es proposa: 1. analitzar l'associació entre les teories racialistes de la degeneració i de l'eugenesia en la història dels sabers psis (psiquiatria, psicologia i psicoanàlisi) i el Sertão; 2. identificar pràctiques discursives operades per la ciència mental amb relació al territori; 3. comprendre la invisibilitat epistèmica del sertão dins de la salut mental. Com a mètode qualitatiu, l'elaboració de l'estudi documental i l'anàlisi es van basar en suposats genealògics inspirats en Michel Foucault i la psicologia social crítica, i en les metodologies col·laboratives i no extractivistes de les epistemologies del sud. Com a organització lògica, es basa en tres conceptes clau: Racisme epistèmic, Descolonització epistèmica i Justícia epistèmica. Es van realitzar revisions bibliogràfiques, amb recerques i anàlisis a partir de repositorios nacional de dues institucions d'excel·lència en el camp de la salut, la Fundação Oswaldo Cruz i la Universitat de Són Paulo, i internacionals; es van observar matèries jornalístiques recents; es van realitzar interlocucions amb actors acadèmics de diverses regions de Brasil, Espanya i Portugal. La tesi va destacar l'escassetat de produccions científiques sobre el nord-est i el Sertão i els resultats es van reflectir en tres treballs publicats, introduint conceptes com a "psicopatologització de la subalternidad" i "invisibilidad epistémica". Es va emfatitzar la necessitat de desmantellar l'estructura eurocèntrica en les cultures i formacions acadèmiques, evidenciant els impactes de les colonialitats del saber-poder-ser a les societats del sud global. El caràcter original de l'estudi rau en el mètode usat, a la llum de debats interseccionals, interdisciplinaris i anticolonials en la salut, posant en primer pla un territori més enllà de l'eix sud-est (Rio de Janeiro-São Paulo), centre epistèmic de produccions sobre la història de la salut mental, i fent èmfasi en el paper de la psiquiatria. Es recomana la realització d'estudis que revelin altres desdoblaments en perspectiva històrica, suggerint l'adopció del terme epistèmic per a racisme, en lloc de científic, ja que limita els epistemicidis colonials. Recomana la creació d'una nova onada a la salut mental a partir de fonaments de Frantz Fanon, i els estudis sobre la blanquitud; proposa la "reinvenció del sertão" com a nou territori epistèmic, buscant obrir espais per a abordar qüestions racials urgents en la societat brasilera; i l'ús de l'autoreflexivitat per apuntar l'eurocentrisme i l'etnocentrisme, contribuint a una ontologia del present a la salut. Se suggereix la psicologia intercultural com a part de l'abordatge institucional als processos migratoris dels estudiants estrangers, considerant l'aculturació i altres fenòmens. Crida a reimaginar les pràctiques i la producció de coneixement en salut mental, tot reconeixent la importància de l'enfocament epistèmic.

El objetivo general de esta tesis fue comprender la genealogía de la salud mental desde un punto de vista poscolonial, con especial atención a la mayor subregión del nordeste de Brasil, llamada Sertão. Para ello, se centró en la historia de la psiquiatría desde finales del siglo XIX hasta la década de 1940, período en el que se organizaba como ciencia y, al mismo tiempo, se desarrollaba el pensamiento social brasileño teniendo como pautas centrales la identidad nacional, la civilización y el progreso. Inspirados en la racionalidad científica europea y en su modelo societario, los intelectuales absorbieron y reprodujeron una visión cargada de violencia epistémica contra sus propios territorios colonizados en el sur global, con refuerzo contra aquellos espacios que se desviaban aún más de los parámetros positivistas. Como tal, fue automáticamente subalternizado y se convirtió en un paradigma sociológico. No obstante, en el ámbito de las teorías racialistas y los estudios de salud mental, estos aspectos no han sido suficientemente correlacionados y sus rasgos y estereotipos aún persisten. Por ello, esta tesis se propone: 1. analizar la asociación entre las teorías racialistas de la degeneración y de la eugenesia en la historia de los saberes psis (psiquiatría, psicología y psicoanálisis) y el Sertão; 2. identificar prácticas discursivas operadas por la ciencia mental con relación al territorio; 3. comprender la invisibilidad epistémica del sertão dentro de la salud mental. Como método cualitativo, la elaboración del estudio documental y el análisis se basaron en supuestos genealógicos inspirados en Michel Foucault y en la psicología social crítica, y en las metodologías colaborativas y no extractivistas de las Epistemologías del sur. Como organización lógica, se basa en tres conceptos clave: Racismo epistémico, Descolonización epistémica y Justicia epistémica. Se realizaron revisiones bibliográficas, con búsquedas y análisis a partir de repositorios nacional de dos instituciones de excelencia en el campo de la salud, la Fundação Oswaldo Cruz y la Universidad de São Paulo, e internacionales; se observaron matérias jornalísticas recentes; se realizaron interlocuciones con actores académicos de varias regiones de Brasil, España y Portugal. La tesis destacó la escasez de producciones científicas sobre el nordeste y el Sertão y los resultados se reflejaron en tres trabajos publicados, introduciendo conceptos como "psicopatologización de la subalternidad" e "invisibilidad epistémica". Se enfatizó la necesidad de desmantelar la estructura eurocéntrica en las culturas y formaciones académicas, evidenciando los impactos de las colonialidades del saber-poder-ser en las sociedades del sur global. El carácter original del estudio radica en el método usado, a la luz de debates interseccionales, interdisciplinarios y anticoloniales en la salud, poniendo en primer plano un territorio más allá del eje sureste (Río de Janeiro-São Paulo), centro epistémico de producciones sobre la historia de la salud mental, y haciendo énfasis en el papel de la psiquiatría. Se recomienda la realización de estudios que revelen otros desdoblamientos en perspectiva histórica, sugiriendo la adopción del término epistémico para racismo, en lugar de científico, pues este limita los epistemicidios coloniales. Recomienda la creación de una nueva ola en la salud mental a partir de fundamentos de Frantz Fanon, y los estudios sobre la blanquitud; propone la "reinvención del sertão" como nuevo territorio epistémico, buscando abrir espacios para abordar cuestiones raciales urgentes en la sociedad brasileña; y el uso de la autorreflexividad para apuntar el eurocentrismo y el etnocentrismo, contribuyendo a una ontología del presente en la salud. Se sugiere la psicología intercultural como parte del abordaje institucional en los procesos migratorios de los estudiantes extranjeros, considerando la aculturación y otros fenómenos. Llama a reimaginar las prácticas y la producción de conocimiento en salud mental, reconociendo la importancia del enfoque epistémico.

The general objective of this thesis was to comprehend the genealogy of mental health from a postcolonial point of view, with special attention to the largest sub-region of northeastern Brazil, called Sertão. To this end, it focused on the history of psychiatry from the end of the 19th century until the 1940s, a period in which it was organized as a science and, at the same time, Brazilian social thought was developing with national identity, civilization and progress as central guidelines. Inspired by European scientific rationality and its societal model, intellectuals absorbed and reproduced a vision loaded with epistemic violence against their own colonized territories in the global south, with reinforcement against those spaces that deviated even further from positivist parameters. As such, it was automatically subalternized and became a sociological paradigm. However, in the field of racialist theories and mental health studies, these aspects have not been sufficiently correlated and its traits and stereotypes still persist. Therefore, this thesis aims to: 1. analyze the association between racialist theories of degeneration and eugenics in the history of psis knowledge (psychiatry, psychology and psychoanalysis) and the Sertão; 2. identify discursive practices operated by mental science in relation to the territory; 3. comprehend the epistemic invisibility of the Sertão within mental health. As a qualitative method, the elaboration of the documental study and the analysis were based on genealogical assumptions inspired by Michel Foucault and critical social psychology, and on the collaborative and non-extractivist methodologies of the Epistemologies of the South. As a logical organization, it is based on three key concepts: Epistemic Racism, Epistemic Decolonization and Epistemic Justice. Bibliographic reviews were carried out, with searches and analysis from national repositories of two institutions of excellence in the field of health, the Fundação Oswaldo Cruz and the University of São Paulo, and international repositories; recent journalistic materials were observed; discussions were held with academic actors from various regions of Brazil, Spain and Portugal. The thesis highlighted the scarcity of scientific productions on the Northeast and the Sertão and the results were reflected in three published works, introducing concepts such as "psychopathologization of subalternity" and "epistemic invisibility". The need to dismantle the Eurocentric structure in academic cultures and formations was emphasized, evidencing the impacts of the colonialities of knowledge-power-being in the societies of the global south. The original character of the study lies in the method used, in the light of intersectional, interdisciplinary and anticolonial debates in health, foregrounding a territory beyond the southeastern axis (Rio de Janeiro-São Paulo), epistemic center of productions on the history of mental health, and emphasizing the role of psychiatry. It recommends the realization of studies that reveal other unfoldings in historical perspective, suggesting the adoption of the epistemic term for racism, instead of scientific, since the latter limits colonial epistemicides. Recommends the creation of a new phase in mental health from the foundations of Frantz Fanon, and studies on whiteness; proposes the "reinvention of sertão" as a new epistemic territory, seeking to open spaces to address urgent racial issues in Brazilian society; and the use of self-reflexivity to challenge Eurocentrism and ethnocentrism, contributing to an ontology of the present in health. Intercultural psychology is suggested as part of the institutional management of the migratory processes of foreign students, considering acculturation and other phenomenons. Invites to reimagine the practices and the production of knowledge in mental health, recognizing the importance of the epistemic focus.