On the links between electric micromobility and health in Barcelona. A focus on physical activity

Abstract

En els últims anys, els sistemes de transport urbà han experimentat transformacions notables, impulsades pels avenços tecnològics i el canvi de les preferències socials. Un canvi notable és l'augment de la micromobilitat elèctrica, que comprèn patinets elèctrics, bicicletes i vehicles similars. Ofereixen alternatives convenients als modes de transport tradicionals, especialment per a viatges urbans curts. No obstant això, la seva adopció té profundes implicacions per al transport urbà i la salut pública. Entendre el vincle entre la micromobilitat elèctrica i la salut és vital per als responsables polítics i urbanistes. Així, aquesta tesi investiga aquesta relació, centrant-se en els patrons d'activitat física a Barcelona. La investigació combina la revisió bibliogràfica i els estudis empírics per examinar com la micromobilitat elèctrica influeix en la salut i el benestar individuals. La revisió de la literatura proporciona una visió general dels factors que influeixen en l'adopció de la micromobilitat, emfatitzant el valor que els individus posen en l'activitat física i els beneficis potencials per a la salut. Les anàlisis empíriques aprofundeixen en els patrons d'activitat física associats a l'ús de la micromobilitat a Barcelona, utilitzant dades GPS i acceleròmetres. Els resultats recolzen fermament la hipòtesi, demostrant que l'activitat física i la salut són consideracions significatives en l'adopció de la micromobilitat. La recerca revela diferents associacions entre els modes de micromobilitat i els nivells d'activitat física, destacant els seus possibles beneficis per a la salut pública. Es discuteix com la micromobilitat pot facilitar els estils de vida actius i mitigar els efectes adversos de la salut del comportament sedentari. Aquesta tesi contribueix a entendre la relació entre la micromobilitat elèctrica i els resultats de salut, especialment en entorns urbans com Barcelona. En examinar els patrons d'activitat física associats a la micromobilitat, ofereix informació sobre els possibles beneficis i riscos per a la salut, informant els responsables polítics, urbanistes i professionals de la salut pública. La investigació subratlla la importància de promoure el ciclisme i l'e-ciclisme per millorar els nivells d'activitat física i mitigar el comportament sedentari. Proporciona recomanacions basades en l'evidència per orientar les polítiques i iniciatives de mobilitat urbana, en última instància fomentant entorns urbans més saludables i sostenibles. En resum, aquesta dissertació dilucida la complexa relació entre els modes de transport, l'activitat física i la salut. En destacar els beneficis potencials i els reptes de la micromobilitat elèctrica per millorar l'activitat física i mitigar el comportament sedentari, ofereix informació valuosa per als grups d'interès que tenen com a objectiu promoure estils de vida urbans més saludables.

En los últimos años, los sistemas de transporte urbano han experimentado transformaciones notables, impulsadas por los adelantos tecnológicos y el cambio de las preferencias sociales. Un cambio notable es el aumento de la micromovilidad eléctrica, que comprende patinetes eléctricos, bicicletas y vehículos similares. Ofrecen alternativas convenientes a los modos de transporte tradicionales, especialmente para viajes urbanos cortos. Sin embargo, su adopción tiene profundas implicaciones para el transporte urbano y la salud pública. Entender el vínculo entre la micromovilidad eléctrica y la salud es vital para los responsables políticos y urbanistas. Así, esta tesis investiga esta relación, centrándose en los patrones de actividad física en Barcelona. La investigación combina la revisión bibliográfica y los estudios empíricos para examinar como la micromovilidad eléctrica influye en la salud y el bienestar individuales. La revisión de la literatura proporciona una visión general de los factores que influyen en la adopción de la micromovilidad, enfatizando el valor que los individuos ponen en la actividad física y los beneficios potenciales para la salud. Los análisis empíricos profundizan en los patrones de actividad física asociados al uso de la micromovilidad en Barcelona, utilizando datos GPS y acelerómetros. Los resultados apoyan firmemente la hipótesis, demostrando que la actividad física y la salud son consideraciones significativas en la adopción de la micromovilidad. La investigación revela diferentes asociaciones entre los modos de micromovilidad y los niveles de actividad física, destacando sus posibles beneficios para la salud pública. Se discute cómo la micromovilidad puede facilitar los estilos de vida activos y mitigar los efectos adversos de la salud del comportamiento sedentario. Esta tesis contribuye a entender la relación entre la micromovilidad eléctrica y los resultados de salud, especialmente en entornos urbanos como Barcelona. Al examinar los patrones de actividad física asociados a la micromovilidad, ofrece información sobre los posibles beneficios y riesgos para la salud, informando los responsables políticos, urbanistas y profesionales de la salud pública. La investigación subraya la importancia de promover el ciclismo y la e-ciclismo para mejorar los niveles de actividad física y mitigar el comportamiento sedentario. Proporciona recomendaciones basadas en la evidencia para orientar las políticas e iniciativas de movilidad urbana, en última instancia fomentando entornos urbanos más saludables y sostenibles. En resumen, esta disertación dilucida la compleja relación entre los modos de transporte, la actividad física y la salud. Al destacar los beneficios potenciales y los retos de la micromovilidad eléctrica para mejorar la actividad física y mitigar el comportamiento sedentario, ofrece información valiosa para los grupos de interés que tienen como objetivo promover estilos de vida urbanos más saludables.

In recent years, urban transportation systems have undergone remarkable transformations, driven by technological advancements and changing societal preferences. One notable change is the rise of electric micromobility, comprising electric scooters, bikes, and similar vehicles. These offer convenient alternatives to traditional transport modes, particularly for short urban trips. However, their adoption holds profound implications for urban transportation and public health. Understanding the link between electric micromobility and health is vital for policymakers and urban planners. Thus, this dissertation investigates this relationship, focusing on physical activity patterns in Barcelona. The research combines literature review and empirical studies to examine how electric micromobility influences individual health and well-being. The literature review provides an overview of factors influencing micromobility adoption, emphasizing the value individuals place on physical activity and potential health benefits. Empirical analyses then delve into physical activity patterns associated with micromobility usage in Barcelona, using GPS and accelerometer data. Findings strongly support the hypothesis, showing that physical activity and health are significant considerations in micromobility adoption. The research reveals distinct associations between micromobility modes and physical activity levels, highlighting their potential benefits for public health. It discusses how micromobility can facilitate active lifestyles and mitigate sedentary behavior's adverse health effects. This dissertation contributes to understanding the relationship between electric micromobility and health outcomes, particularly in urban settings like Barcelona. By examining physical activity patterns associated with micromobility, it offers insights into potential health benefits and risks, informing policymakers, urban planners, and public health professionals. The research underscores the importance of promoting cycling and e-cycling to enhance physical activity levels and mitigate sedentary behavior. It provides evidence-based recommendations for guiding urban mobility policies and initiatives, ultimately fostering healthier and more sustainable urban environments. In summary, this dissertation elucidates the complex relationship between transport modes, physical activity, and health. By highlighting the potential benefits and challenges of electric micromobility in enhancing physical activity and mitigating sedentary behavior, it offers valuable insights for stakeholders aiming to promote healthier urban lifestyles.