Bridging the gap in understanding sick leave duration after workplace injuries

Abstract

Aquesta tesi sintetitza un marc conceptual per explicar la naturalesa multifacètica de la durada de la baixa laboral després d'accidents laborals i les seves principals fonts i conductors. En particular, la tesi aprofundeix en els factors que podrien motivar i facilitar el comportament oportunista dels treballadors lesionats, que podria portar a una extensió injustificada del període d'incapacitat. A més, ofereix un anàlisi empíric exhaustiu basat en una base de dades excepcionalment gran de tots els accidents laborals no mortals que van tenir lloc a Espanya des del 2015 fins al 2021 en diferents contextos i sectors: manufactura, serveis i construcció.

A més, s'apliquen una varietat de metodologies, com ara anàlisi economètrica, anàlisi de frontera estocàstica, anàlisi de supervivència, anàlisi de clústers i altres tècniques, per generar resultats fiables i robustos. L'ús innovador de tècniques d'estimació de frontera estocàstica és notable ja que permeten estimar l'excedent de dies de baixa i els costos associats, així com la propensió al presentisme de certes grups d'empleats.

La principal metodologia emprada en aquesta tesi és l'anàlisi de frontera estocàstica, una eina potent que no només permet la identificació dels determinants que influeixen en el temps estàndard de recuperació després d'un accident laboral, sinó que també ajuda a descobrir factors que poden encoratjar els treballadors lesionats a ampliar el seu període d'incapacitat sense raons de salut vàlides. Aquest enfocament també ens permet calcular taxes de sobre-duració, indicant el percentatge de dies que els empleats allarguen la seva absència a causa de comportaments oportunistes.

Finalment, aquest estudi deriva diverses implicacions gestionals i polítiques. Així, els resultats proporcionen informació valuosa per a legisladors, proveïdors d'assegurances i altres agents involucrats en la gestió d'accidents laborals per desenvolupar estratègies destinades a millorar la gestió dels accidents laborals així com mitigar el comportament oportunista i, per tant, la càrrega econòmica sobre el sistema d'assegurances públiques. En aquest sentit, la investigació sobre aquest tema sembla ser rellevant ja que hi ha una necessitat de polítiques i intervencions basades en evidències al nivell del treballador (formació, informació, equips de protecció personal, etc.), l'empresa (canvis organitzatius, disseny d'eines, sistema de prevenció de riscos, control, etc.) i el govern (regulació, inspecció laboral, drets socials, etc.) que portin a la creació de condicions laborals òptimes i que durin a terme una política de prevenció eficient i efectiva.

Esta tesis sintetiza un marco conceptual para explicar la naturaleza multifacética de la duración de la baja laboral después de accidentes laborales y sus principales fuentes y factores impulsores. En particular, la tesis profundiza en los factores que podrían motivar y facilitar el comportamiento oportunista de los trabajadores lesionados, lo que podría llevar a una extensión indebida del período de incapacidad. Además, proporciona un análisis empírico exhaustivo basado en una base de datos inusualmente grande de todos los accidentes laborales no fatales que ocurrieron en España entre 2015 y 2021 en diferentes contextos e industrias: manufactura, servicios y construcción.

Además, se aplican diversas metodologías, como análisis econométrico, análisis de frontera estocástica, análisis de supervivencia, análisis de clúster y otras técnicas, para generar resultados confiables y robustos. El uso innovador de técnicas de estimación de frontera estocástica es destacable, ya que permiten estimar el exceso de días de baja laboral y sus costos asociados, así como la propensión al presentismo de ciertos grupos de empleados.

La metodología principal empleada en esta tesis es el análisis de frontera estocástica, una herramienta poderosa que no solo permite identificar los determinantes que influyen en el tiempo estándar de recuperación después de un accidente laboral, sino que también ayuda a descubrir factores que podrían alentar a los trabajadores lesionados a prolongar su período de incapacidad sin razones de salud válidas. Este enfoque también nos permite calcular tasas de sobre-duración, que indican el porcentaje de días que los empleados prolongan su ausencia debido a comportamientos oportunistas.

Finalmente, este estudio deriva varias implicaciones de gestión y políticas. Por lo tanto, los hallazgos proporcionan información valiosa para los responsables de políticas, proveedores de seguros y otros actores involucrados en la gestión de lesiones laborales para desarrollar estrategias destinadas a mejorar la gestión de los accidentes laborales, así como a mitigar el comportamiento oportunista y, por lo tanto, la carga económica sobre el sistema de seguros públicos. En este sentido, la investigación de este tema parece relevante dado que existe una necesidad de políticas e intervenciones basadas en evidencias a nivel del trabajador (formación, información, equipos de protección personal, etc.), la empresa (cambios organizativos, diseño de herramientas, sistema de prevención de riesgos, control, etc.) y el gobierno (regulación, inspección laboral, derechos sociales, etc.) que conduzcan a la creación de condiciones laborales óptimas y a la implementación de una política de prevención eficaz y efectiva.

This thesis synthetizes a conceptual framework to explain the multifaceted nature of the duration of sick leave following work-related accidents and its main sources and drivers. In particular, the thesis delves into the factors that could motivate and facilitate opportunistic behavior by injured workers that may lead to an undue extension of the incapacity period. Moreover, it provides a comprehensive empirical analysis based on an unusually large database of all non-fatal work accidents that occurred in Spain from 2015 to 2021 in different contexts and industries: manufacturing, services, and construction. Additionally, a variety of methodologies, such as econometric analysis, stochastic frontier analysis, survival analysis, cluster analysis, and other techniques, are applied to generate reliable and robust results. The innovative use of stochastic frontier estimation techniques is noteworthy as they make it possible to estimate the excess number of sick leave days and its associated costs as well as the propensity for presenteeism of certain groups of employees. The main methodology employed in this thesis is stochastic frontier analysis, a powerful tool that not only enables the identification of determinants influencing the standard recovery time after a workplace injury but also helps uncover factors that may encourage injured workers to extend their incapacity period without valid health reasons. This approach further allows us to compute over-duration rates, indicating the percentage of days employees prolong their absence due to opportunistic behavior. Finally, this study derives several managerial and policy implications. Thus, the findings provide valuable information for policymakers, insurance providers, and other stakeholders involved in managing occupational injuries to develop strategies aimed at improving the management of work-related accidents as well as mitigating opportunistic behavior and, hence, the economic burden on the public insurance system. In this regard, the investigation of this topic appears to be relevant since there is a need for evidence-based policies and interventions at the level of the worker (training, information, personal protective equipment, etc.), the company (organizational changes, tool design, risk prevention system, control, etc.), and the government (regulation, labor inspection, social rights, etc.) that lead to the creation of optimal working conditions and carry out an efficient and effective prevention policy.