Four Essays on Firms' Eco-innovation: The Role of Appropriability

Abstract

L'ecoinnovació ha guanyat una atenció important en les últimes dues dècades a causa de les creixents preocupacions mediambientals globals. L'ecoinnovació s'ha posicionat com un camp que integra el desenvolupament tecnològic amb el medi natural, per crear valor tant per a les empreses com per a la societat. En aquest context, un aspecte central que explica per què les empreses es dediquen a l'ecoinnovació és la possibilitat de captar valor d'aquests esforços. No obstant això, les empreses s'enfronten a obstacles per apropiar-se dels beneficis de l'ecoinnovació a causa de reptes com la imitació, polítiques mediambientals ineficaces i una major incertesa pel que fa a la rendibilitat de la inversió en comparació amb les innovacions convencionals. Com a resultat, l'apropiabilitat s'ha convertit en un tema crucial en la recerca en ecoinnovació i la política ambiental i d'innovació. Aquesta tesi explora el paper de l'apropiabilitat en l'ecoinnovació d'una empresa i com les empreses s'apropien del valor de la seva ecoinnovació. Per aconseguir-ho, integrem la literatura sobre l'ecoinnovació amb el marc de beneficis de la innovació en quatre capítols empírics. L'estratègia empírica d'aquesta tesi utilitza mètodes tant quantitatius com qualitatius. La revisió bibliogràfica aplica tècniques bibliomètriques (anàlisi de co-citació i anàlisi factorial) i anàlisi de textos (modelització temàtica estructurada). Els capítols quantitatius utilitzen regressions múltiples, i el capítol qualitatiu utilitza estudis de cas. Aquesta tesi demostra que els mecanismes informals són més efectius a l'hora de promoure l'ecoinnovació que els formals. És més probable que les empreses adoptin ecoinnovacions quan protegeixen el seu coneixement mitjançant recursos interns (actius complementaris) i mecanismes informals, en lloc de dependre d'institucions formals que fan valer els drets de propietat intel·lectual. Quan es consideren actius complementaris, aquesta tesi revela que les capacitats de màrqueting d'una empresa funcionen com un actiu complementari que amplifica la influència dels mecanismes d'apropiació formals i informals en l'ecoinnovació. L'efecte moderador de la inversió en màrqueting sobre l'ecoinnovació depèn de l'efecte acumulat dels mecanismes d'apropiació. L'eficàcia dels mecanismes informals i dels actius complementaris per garantir les expectatives de valor suggereix que el sistema de patents no s'ha d'aplicar amb força. Això es deu al fet que l'aplicació estricta ha conduït a una reducció de la creació de valor social i la distribució de la riquesa a partir de la innovació. Els nostres resultats indiquen que les empreses encara poden apropiar-se dels lloguers de manera informal sense excloure legalment els competidors ni obstaculitzar l'accés de la societat als beneficis de l'ecoinnovació.

La eco-innovación ha ganado mayor atención en las últimas dos décadas debido a las crecientes preocupaciones ambientales globales. La eco-innovación se ha posicionado como un campo que integra el desarrollo tecnológico con el ambiente natural, para crear valor tanto para las empresas como para la sociedad. En este contexto, un aspecto que explica por qué las empresas se involucran en la eco-innovación es la posibilidad de capturar valor de sus esfuerzos de innovación. Sin embargo, las empresas enfrentan obstáculos para apropiarse de los beneficios de la eco-innovación debido a la imitación, las políticas ambientales ineficaces y una mayor incertidumbre con respecto a los retornos de la inversión en comparación con las innovaciones convencionales. Como resultado, la apropiabilidad ha surgido como un problema crucial en la investigación de la eco-innovación y la política de innovación y medio ambiente. Esta tesis explora el papel de la apropiabilidad en la eco-innovación de las empresas y cómo las empresas se apropian del valor de su eco-innovación. Para lograr esto, se integró la literatura de eco-innovación con el marco de apropiación de beneficios de la innovación en cuatro capítulos. La estrategia empírica en esta tesis utiliza métodos cuantitativos y cualitativos. La revisión de la literatura aplica técnicas bibliométricas (análisis de co-citación y análisis factorial) y análisis de texto (LDA). Los capítulos cuantitativos utilizan regresiones múltiples, y el capítulo cualitativo utiliza estudios de caso. Esta tesis demuestra que los mecanismos informales son más efectivos que los formales para promover la eco-innovación. Las empresas tienen más probabilidades de adoptar eco-innovaciones cuando protegen su conocimiento a través de recursos internos (activos complementarios) y mecanismos informales, en lugar de depender de instituciones formales que hacen cumplir los derechos de propiedad intelectual. Al considerar los activos complementarios, esta tesis revela que las capacidades de marketing de una empresa funcionan como un activo complementario que amplifica la influencia de los mecanismos de apropiabilidad formales e informales en la eco-innovación. El efecto moderador de la inversión en marketing en la eco-innovación depende del efecto acumulativo de los mecanismos de apropiabilidad. La efectividad de los mecanismos informales y los activos complementarios para asegurar las expectativas de captura de valor sugiere que no es necesario hacer cumplir estrictamente el sistema de patentes. Esto se debe a que la aplicación estricta ha llevado a una reducción de la creación de valor social y la distribución de la riqueza a partir de la innovación. Nuestros hallazgos indican que las empresas aún pueden apropiarse de las rentas de manera informal sin excluir legalmente a los competidores o impedir el acceso de la sociedad a los beneficios de la eco-innovación.

Eco-innovation has gained significant attention in the past two decades due to growing global environmental concerns. Eco-innovation has positioned itself as a field that integrates technological development with the natural environment, to create value for both firms and society. In this context, a central aspect that explains why firms engage in eco-innovation is the possibility of capturing value from such endeavors. However, firms face obstacles in appropriating the benefits of eco-innovation owing to challenges such as imitation, ineffective environmental policies, and greater uncertainty regarding returns on investment compared to conventional innovations. As a result, appropriability has emerged as a crucial issue in eco-innovation research and environmental and innovation policy. This thesis explores the role of appropriability on a firm's eco-innovation and how firms appropriate the value of their eco-innovation. To achieve this, we integrate the eco-innovation literature with the profiting from innovation framework in four empirical chapters. The empirical strategy in this thesis uses both quantitative and qualitative methods. The literature review applies bibliometric techniques (co-citation analysis and factor analysis) and text analysis (structured topic modeling). The quantitative chapters use multiple regressions, and the qualitative chapter uses case studies. This thesis demonstrates that informal mechanisms are more effective in promoting eco-innovation than formal ones. Firms are more likely to adopt eco-innovations when they protect their knowledge through internal resources (complementary assets) and informal mechanisms, rather than relying on formal institutions that enforce intellectual property rights. When considering complementary assets, this thesis reveals that a firm's marketing capabilities work as a complementary asset that amplifies the influence of formal and informal appropriability mechanisms on eco-innovation. The moderating effect of marketing investment on eco-innovation depends on the cumulative effect of appropriability mechanisms. The effectiveness of informal mechanisms and complementary assets in securing value expectations suggests that the patent system does not need to be enforced strongly. This is because strict enforcement has led to reduced social value creation and wealth distribution from innovation. Our findings indicate that firms can still appropriate rents informally without legally excluding competitors or hindering society's access to eco-innovation benefits.