El Silenci en l'educació de la interioritat. Identificació i anàlisi de factors determinants per a una pedagogia del ser

Abstract

Aquest estudi parteix de la importància de l’educació integral, entesa com l’acompanyament en el desplegament harmònic de totes i cadascuna de les dimensions de la persona (corporal, social, psíquica i espiritual), perquè esdevingui allò que està cridada a ser. En aquest desvetllament d’esdevenir persona, l’experiència de silenci esdevé cabdal per endinsar-se en el més profund d’un mateix, descobrir-se, acceptar-se i des d’allí obrir-se a l’alteritat i a la transcendència. Educar la interioritat a través del silenci obre la porta a la descoberta del sentit de l’existència i al misteri inefable i intangible que ens habita. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure i comprendre les raons profundes que fonamenten una pedagogia del silenci a través del Projecte d’Interiorització de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes des de la seva complexitat i profunditat. El focus d’investigació és de caràcter exploratori i descriptiu. Metodologia: donada la complexitat i la singularitat del projecte s’ha optat per una metodologia d’investigació d’orientació qualitativa, un estudi de cas únic, emmarcat dins el paradigma humanístic-interpretatiu de perspectiva epistemològica constructivista. La recollida d’informació respon a una estratègia de múltiples tècniques, diferents instruments segons els grups d’interès i fases del treball de camp: l’anàlisi documental, l’observació participant dels recursos i estratègies utilitzades a l’aula; grups de discussió amb alumnes, famílies i alumni; entrevistes exploratòries i en profunditat dels docents implicats en el projecte. S’ha dut a terme una anàlisi temàtica amb un enfocament inductiu-deductiu. S’han triangulat les diverses fonts d’informació, contrastant així les dades recollides segons un nivell d’anàlisi agregat i interactiu fent ús del programa ATLAS.ti 23. Resultats: un projecte dialogat, valorat i consensuat per tot el claustre amb la participació i implicació de les famílies. Es destaca com a efecte global de les pràctiques d’Interiorització la millora de la relació amb un mateix, amb els altres i amb la Natura. Els principals aprenentatges que els grups d’interès consideren que es generen amb les pràctiques de contemplació són: Estar present, Escoltar, Autoconeixement, Autoregulació-Harmonització, Actitud Contemplativa i Construir Comunitat. Conclusions: alumnes i alumni són capaços de realitzar les pràctiques en la seva quotidianitat, tant a l’escola com a casa, en moments que consideren que els pot ajudar a asserenar-se, a concentrar-se, a preparar-se davant d’un repte, o simplement a contemplar. Estan familiaritzats a fer silenci i a cercar moments d’intimitat on trobar-se amb si mateixos, en pau i serenor. Especialment, mostren una predilecció per cercar temps en connexió amb la natura. Malgrat que no es continuïn practicant cada dia, després de l’etapa escolar, els aprenentatges han estat interioritzats i deixen una empremta en la manera de ser dels alumni. Tota la comunitat educativa va en la mateixa direcció: promoure i testimoniar els valors de la convivència alhora que vetlla per la inclusió i l’equitat.

Este estudio está basado en la importancia de la educación integral, entendida como el acompañamiento en el despliegue armónico de todas y cada una de las dimensiones de la persona (física, social, psíquica y espiritual), para que llegue a ser lo que está llamado a ser. En este proceso de despertar como persona, la experiencia del silencio es esencial para entrar en lo más profundo de uno mismo, descubrirse, aceptarse y, desde ahí, abrirse a la alteridad y a la trascendencia. La educación de la interioridad a través del silencio abre la puerta al descubrimiento del sentido de la existencia y del misterio inefable e intangible que nos habita. El objetivo principal de este estudio es describir y comprender las razones profundas que sustentan una pedagogía del silencio a través del Proyecto de Interiorización de la escuela Nostra Senyora de Lurdes desde su complejidad y profundidad. El enfoque de la investigación es exploratorio y descriptivo. Metodología: Dada la complejidad y singularidad del proyecto, se ha optado por una metodología de investigación cualitativa, un estudio de caso único, enmarcado en el paradigma humanístico-interpretativo de perspectiva epistemológica constructivista. La recogida de información responde a una estrategia de múltiples técnicas, diferentes instrumentos según los grupos de interés y fases del trabajo de campo: análisis documental, observación participante de los recursos y estrategias utilizadas en el aula; grupos de discusión con alumnos, familias y antiguos alumnos; entrevistas exploratorias y en profundidad con los profesores implicados en el proyecto. Se han triangulado las distintas fuentes de información, contrastando los datos recogidos según un nivel de análisis agregado e interactivo utilizando el programa ATLAS.ti 23. Resultados: Un proyecto debatido, valorado y consensuado por todo el claustro con la participación e implicación de las familias. El efecto global de las prácticas de Interiorización ha sido la mejora de la relación con uno mismo, con los demás y con la Naturaleza. Los principales aprendizajes que los interesados consideran que se logran a través de las prácticas de contemplación son: Estar presente, la escucha, la autoconciencia, la autorregulación-armonización, la actitud contemplativa y la construcción de comunidad. Conclusiones: Los alumnos y antiguos alumnos son capaces de llevar a cabo las prácticas en su vida cotidiana, tanto en la escuela como en casa, en momentos que consideran que pueden ayudarles a estar calma, a concentrarse, a prepararse para un reto o simplemente a contemplar. Están familiarizados con hacer silencio y buscar momentos de intimidad donde encontrarse en paz y serenidad. Muestran especial predilección por buscar tiempo en conexión con la naturaleza. Aunque no siguen practicándolas cada día después del periodo escolar, las prácticas se han interiorizado y dejan huella en el modo de vida de los antiguos alumnos. Toda la comunidad educativa se orienta en la misma dirección: promover y testimoniar los valores de la convivencia, garantizando al mismo tiempo la inclusión y la equidad.

This study is based on the importance of integral education, understood as the accompaniment in the harmonious unfolding of each one of the dimensions of the individual (physical, social, psychic, and spiritual), so that it becomes what it is meant to be. In this process of awakening as a person, the experience of silence is essential to enter the depths of oneself, to discover oneself, to accept oneself, and from there to open oneself to otherness and transcendence. The education of interiority through silence opens the door to the discovery of the meaning of existence and the ineffable and intangible mistery that inhabits us. The main objective of this study is to describe and understand the deep reasons that support a pedagogy of silence through the Interiorization Project of Nostra Senyora de Lurdes School from its complexity and depth. The research focus is exploratory and descriptive. Methodology: Given the complexity and uniqueness of the project, a qualitative research methodology has been chosen, a single case study, framed within the humanistic-interpretative paradigm of constructivist epistemological perspective. The collection of information responds to a strategy of multiple techniques, different instruments according to the groups of interest and phases of the field work: documentary analysis, observation participating in the resources and strategies used in the classroom; discussion groups with students, families, and alumni; exploratory and in-depth interviews with the teachers involved in the project. The various sources of information have been triangulated, contrasting the data collected according to an aggregate and interactive level of analysis using the ATLAS.ti 23 program. A project discussed, valued, and agreed upon by the entire faculty with the participation and involvement of the families. The overall effect of the Interiorization practices has been the improvement of the relationship with oneself, with others and with Nature. The main learning that the stakeholders consider to be achieved through contemplation practices are: Being Present, Listening, Self-Awareness, Self-Regulation-Harmonization, Contemplative Attitude, and Building Community. Students and alumni can perform the practices in their daily lives, both at school and at home, in moments that they consider can help them to be calm, to concentrate, to prepare for a challenge, or simply to contemplate. They are familiar with making silence and seeking moments of intimacy where they can find themselves in peace and serenity. They especially show a predilection for seeking time in connection with nature. Although they do not continue to practice them every day after the school period, the lessons have been internalized and leave an impact on the way of life of the alumni. The whole educational community is moving in the same direction: promoting and witnessing the values of coexistence while ensuring inclusion and equity.