Factores predictivos de afectación adenopática hiliar en el carcinoma broncogénico no microcítico

Abstract

Introducció El càncer de pulmó és una de les principals causes de mortalitat per neoplàsia maligna al nostre entorn. Un correcte estadiatge permet oferir al pacient el millor tractament. Amb tot això, més d'un 30% de pacients presenten un estadiatge incorrecte, principalment per una afectació ganglionar inesperada.

Justificació científica Existeixen pocs estudis sobre factors predictius d'aparició de pN1 no esperat en CBNM. Un correcte estadiatge hiliar preoperatori permetria identificar aquells pacients que requereixen efectuar un estudi ganglionar preoperatori invasiu hiliar i mediastínic, donada l'associació d'afectació hiiliar i mediastínica. També permetria identificar pacients que no fossin tributaris de realitzar una resecció sublobar segmentària per alt risc d'afectació adenopàtica hiliar, així com dissenyar noves estratègies terapèutiques com, per exemple, nous estudis de neoadjuvància. Hipòtesis i objectius La hipòtesi de l'estudi és que la mida del tumor, el lòbul afectat, l'afectació central, la histologia d'adenocarcinoma, l'afectació central i el gènere del pacient són factors predictius per l'aparició de pN1 inesperat en pacients amb carcinoma broncogènic no microcític cN0. L'objectiu principal és identificar factors predictius per l'aparició de pN1 després d'una resecció pulmonar en pacients amb carcinoma broncogènic no microcític (CBNM) classificats com cN0. Els objectius específics són estimar la incidència de pN1 en pacients classificats com cN0 quirúrgics, estimar la sensibilitat, especificitat, VPP i VPN del PET-TC, TC i EBUS en pacients amb CBNM cN0 i comparar la supervivència dels pacients pN1 amb els no pN1.

Disseny de l'estudi És un estudi observacional unicèntric retrospectiu d'una sèrie de 532 pacients intervinguts quirúrgicament des de gener de 2010 a desembre de 2016. S'ha calculat que és necessari 142 no exposats i 71 exposats per cada factor predictiu mitjançant el programa GRANMO per un error alfa de 0,05, un error beta inferior de 0,2 i una potència de 0,8 en una prova de contrast bilateral. S'han recollit les variables edat, gènere, MPOC, histologia, mida tumoral, descriptors T i N, estadiatge pre i postquirúrgica, localització anatòmica, tipus d'intervenció, èxitus i temps de supervivència. L'anàlisi estadística s'ha realitzat mitjançant SPSS v.29 i s'ha considerat significació estadística quan p era menor 0,05. Resultats La mida tumoral, la captació per PET-TC, cN1 per TC, l'afectació de bronqui principal, la centralitat de la lesió i l'afectació cissural van ser factors predictius en l'anàlisi univariant. Amb tot i això, només la mida tumoral més gran de 2 cm, l'afectació de bronqui principal i la captació per PET-TC van demostrar ser factors predictius en l'anàlisi multivariant. La incidència de pN1 no esperada va ser del 16,8%. L'exactitud del TC, PET-TC i EBUS va ser del 77-79% amb un índex kappa menor de 0,3. La mediana de temps de supervivència va ser superior en el grup de pacients no pN1 92 mesos (IC 95% 78,55-105,44) comparat amb els 39 mesos (IC 95% 22,75-55,25) (p 0,001) en el grup pN1.

Conclusions La mida tumoral més gran de 2 cm, la infiltració del bronqui principal i la captació per PET-TC poden ser factors predictius d'afectació adenopàtica hiliar inesperada.

Introducción El cáncer de pulmón es una de las principales causas de mortalidad en por neoplasia maligna en nuestro entorno. Una correcta estadificación permite ofrecer al paciente el mejor tratamiento. A pesar de ello, más de un 30% de pacientes presenta una estadificación incorrecta, principalmente por una afectación ganglionar inesperada.

Justificación científica Existen pocos estudios sobre los factores predictivos de aparición de pN1 no esperado en CBNM. Una correcta estadificación hiliar preoperatoria permitiría identificar aquellos pacientes que requieren efectuar un estudio ganglionar preoperatorio invasivo hiliar y mediastínico, dada la asociación de afectación hiliar y mediastínica. También permitiría identificar pacientes que no fueran tributarios de realización de resecciones sublobares segmentarias por alto riesgo de afectación adenopática hiliar, así como diseñar nuevas estrategias terapéuticas como, por ejemplo, nuevos estudios de neoadyuvancia.

Hipótesis y objetivos La hipótesis del estudio es que el tamaño del tumor, el lóbulo afectado, la afectación central, la histología de adenocarcinoma y el género del paciente son factores predictivos para la aparición de pN1 inesperado en pacientes con carcinoma broncogénico no microcítico cN0. El objetivo principal es identificar factores predictivos para la aparición de pN1 tras la resección pulmonar en pacientes con carcinoma broncogénico no microcítico (CBNM) clasificados como cN0. Los objetivos específicos son estimar la incidencia de pN1 en pacientes clasificados como cN0 quirúrgicos, estimar la sensibilidad, especificidad, VPP y VPN del PET-TC, TC y EBUS en pacientes con CBNM cN0 y comparar la supervivencia de los pacientes pN1 con los no pN1.

Diseño del estudio Es un estudio observacional unicéntrico retrospectivo de una serie de 532 pacientes intervenidos quirúrgicamente desde enero de 2010 a diciembre de 2016. Se ha calculado que es necesario 142 no expuestos y 71 expuestos por cada factor predictivo mediante el programa GRANMO para un error alfa de 0,05, un error beta inferior de 0,2 y una potencia de 0,8 en una prueba de contraste bilateral. Se han recogido las variables edad, género, EPOC, histología, tamaño tumoral, descriptores T y N, estadificación pre y postquirúrgica, localización anatómica, tipo de intervención, éxitus y tiempo de supervivencia. El análisis estadístico se ha realizado mediante SPSS v.29 y se ha considerado significación estadística cuando p era menor 0,05. Resultados El tamaño tumoral, la captación por PET-TC, cN1 por TC, la afectación de bronquio principal, la centralidad de la lesión y la afectación cisural fueron factores predictivos en el análisis univariante. Sin embargo, solo el tamaño mayor de 2 cm, la afectación de bronquio principal y la captación por PET-TC demostraron ser factores predictivos en el análisis multivariante. La incidencia de pN1 no esperado fue del 16,8%. La exactitud del TC, PET-TC y EBUS fue del 77-79% con un índice kappa menor de 0,3. La mediana de tiempo de supervivencia fue mayor en el grupo de pacientes no pN1 92 meses (IC 95% 78,55-105,44) comparado con los 39 meses (IC 95% 22,75-55,25) (p 0,001) en el grupo pN1.

Conclusiones El tamaño tumoral mayor de 2 cm, la infiltración del bronquio principal y la captación por PET-TC pueden ser factores predictivos de afectación adenopática hiliar inesperada.

Introduction Lung cancer is one of the main causes of mortality due to malignant neoplasm in our environment. Correct staging allows the patient to be offered the best treatment. However, more than 30% of patients have inadequate staging, mainly due to lymph node upstaging.

Scientific justification There are few studies on predictive factors for the appearance of unexpected pN1 in non-small cell bronchogenic carcinoma (NSCBC). Correct preoperative hilar staging would allow us to identify patients who benefit from preoperative invasive study of the hilar and mediastinal lymph nodes. It would also allow us to identify those patients who are not candidates for segmental sublobar resections due to the high risk of hilar lymph node involvement, as well as to design new therapeutic strategies such as, for example, new neoadjuvant studies. Hypotheses and objectives The hypothesis of the study is that tumor size, affected lobe, central involvement, adenocarcinoma histology, and patient gender are predictive factors for the appearance of unexpected pN1 in patients with cN0 non-small cell bronchogenic carcinoma. The main objective is to identify predictive factors for occult pN1 after lung resection in patients with NSCBC classified as cN0. The specific objectives are to estimate the incidence of pN1 in patients classified as surgical cN0, to estimate the sensitivity, specificity, PPV, and NPV of PET-CT, CT, and EBUS in patients with cN0 NSCBC and to compare the survival between pN1 and non-pN1 patients.

Study design The study design is a retrospective single-center observational study of 532 patients who underwent surgery from January 2010 to December 2016. We have calculated in GRANMO program that we needed 142 unexposed and 71 exposed for each predictive factor using an alpha error value of 0.05, a lower beta error value of 0.2, and a power of 0.8 in a two-sided contrast test. The variables age, gender, COPD, histology, tumor size, T and N descriptors, pre- and post-surgical staging, anatomical location, type of intervention, death, and survival time have been collected. All statistical analyses were performed using SPSS v.29 and p less than 0,05 was considered to be significant.

Results Tumor size, increased SUV max value by PET-CT, cN1 by CT, main bronchus involvement, centrality of the lesion and fissure involvement were predictive factors in the univariate analysis. However, only size greater than 2 cm, the main bronchus’ involvement and increased SUVmax value by PET-CT were significant in the multivariate analysis. The incidence of unexpected pN1 was 16.8%. The accuracy of CT, PET-CT and EBUS was 77-79% with a kappa index less than 0.3. The median survival time was longer in the group of non-pN1 patients at 92 months (95% CI 78.55-105.44) compared to 39 months (95% CI 22.75-55.25) (p 0.001) in the pN1 group.

Conclusions Tumor size greater than 2 cm, main bronchus involvement and increased SUVmax value by PET-CT may be predictive factors of occult hilar lymph node involvement.