dc.contributor.author
Ruiz Alonso, Cristina
dc.date.accessioned
2024-08-13T08:51:27Z
dc.date.available
2024-08-13T08:51:27Z
dc.date.issued
2024-06-17
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/692036
dc.description.abstract
Aquest treball estudia les oracions subordinades completives introduïdes pel complementant 'que' precedides pel determinant article definit 'el'. Tot i que l'ús de l'article sembla opcional, la seva distribució no és lliure i la seva presència provoca alguns efectes en la clàusula. L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar què aporta exactament l'article i quines propietats semàntiques i sintàctiques posseeix la clàusula quan l'article està present.
El capítol 2 presenta la hipòtesi del SD (Abney 1987), que defensa que els determinants són els nuclis dels SD. Aquesta afirmació prediu que els determinants puguin prendre com a complement elements diferents a SN, per exemple, oracions. D'aquesta manera, seria possible postular que les oracions declaratives tenen una naturalesa nominal. A partir d'aquesta premissa, es revisen diferents propostes que han defensat aquesta idea des de diferents enfocaments. Després de revisar les teories, es presenta un inventari de llengües que posseeixen una marca nominal explícita en la subordinada en forma de sufix o en forma de determinant davant la clàusula. Aquesta revisió és important, ja que mostra que les marques nominals en moltes de les llengües aporten un valor similar relacionat amb la presuposició. Finalment, es presenta l'enfocament que es defensa en aquesta tesi per defensar l'estatus nominal de les oracions subordinades, especialment quan van precedides del determinant.
El capítol 3 presenta la distribució de l'article en posició de subjecte i d'objecte. En primer lloc, es classifiquen les dades obtingudes de corpus segons la classe semàntica del verb principal, tenint en compte la classificació de RAE-ASALE (2009). Posteriorment, es segueix la classificació de Hooper i Thompson (1973) segons l'asserció i la factivitat del verb. La distribució de les dades mostra que en posició de subjecte les dades són més regulars i freqüents i que els verbs considerats asertius mostren restriccions per a l'aparició de l'article. Posteriorment, es presenten algunes dades en altres posicions poc documentades fins al moment; es revisa el que succeeix amb els verbs causatius i s'ofereixen exemples en què el verb subordinat apareix en mode indicatiu.
El capítol 4 explora les condicions semàntiques i discursives en les quals pot inserir-se l'article. En concret, les oracions amb l'article han de relacionar-se amb el Context Comú (Common Ground), el Rerefons (Background) i no poden ser Contingut en qüestió (not-at-issue). Aquestes característiques seran fonamentals per a la caracterització de l'article, el qual sembla incompatible amb contextos asertius. Per deduir la contribució de l'article, s'estudien els conceptes de factivitat, presuposició i referencialitat i es conclou que és aquest últim el que aporta l'article, ja que és la propietat que està present en les oracions (Haegeman i Ürögdi 2010 entre altres), però també per algunes evidències empíriques i a la pròpia semàntica de l'article davant SN.
El capítol 5 tracta de materialitzar les propietats semàntiques en la sintaxi. En primer lloc, s'expliquen les propietats bàsiques de la construcció (la incompatibilitat amb preposicions; el mode subjuntiu; la selecció de l'article sobre la subordinada, sense la presència del nom hecho nul i la impossibilitat d'extracció). Tenint en compte anàlisis anteriors per a clàusules factives i referenciales, es proposa que l'article, en la mesura en què selecciona un complement defectiu i amb trets nominals, requereix la presència d'un operador en l'especificador de SForça, que explica la impossibilitat d'extracció i moviment. La proposta es desenvolupa mentre s'expliquen les propietats i relacions entre l'article, l'operador i el complementant. La proposta sembla justificada per les prediccions que se'n deriven de la presència de l'operador. Finalment, s'explica si aquestes construccions podrien ser analitzades com a relatives segons Kayne (1994).
El Capitol 6 aborda breument dues estructures similars i es presenten algunes qüestions pendents.
dc.description.abstract
Este trabajo estudia las oraciones subordinadas completivas introducidas por el complementante 'que' precedidas por el determinante artículo definido 'el'. Aunque el uso del artículo parece opcional, su distribución no es libre y su presencia provoca algunos efectos en la cláusula. El objetivo de esta tesis es estudiar qué aporta exactamente el artículo y qué propiedades semánticas y sintácticas posee la cláusula cuando el artículo está presente.
El capítulo 2 presenta la hipótesis del SD (Abney 1987), que defiende que los determinantes son los núcleos de los SD. Esta afirmación predice que los determinantes puedan tomar como complementos elementos diferentes a SN, por ejemplo, oraciones. De esta manera, sería posible postular que las oraciones declarativas tienen una naturaleza nominal. A partir de esta premisa, se revisan diferentes propuestas que han defendido esta idea. Tras revisar las teorías, se presenta un inventario de lenguas que poseen una marca nominal explícita en la subordinada en forma de sufijo o en forma de determinante ante cláusula. Esta revisión es importante, pues muestra que las marcas nominales en muchas de las lenguas aportan un valor similar relacionado con la presuposición. Por último, se presenta el enfoque que se defiende en esta tesis para defender el estatus nominal de las oraciones subordinadas, especialmente cuando van precedidas del determinante.
El capítulo 3 presenta la distribución del artículo en posición de sujeto y de objeto. En primer lugar, se clasifican los datos obtenidos de corpus según la clase semántica del verbo principal, teniendo en cuenta la clasificación de RAE-ASALE (2009). Posteriormente, se sigue la clasificación de Hooper y Thompson (1973) según la aserción y factividad del verbo. La distribución de los datos muestra que en posición de sujeto los datos son más regulares y frecuentes y que los verbos considerados asertivos muestran restricciones para la aparición del artículo. Posteriormente, se presentan algunos datos en otras posiciones poco documentadas hasta el momento; se revisa lo que ocurre con los verbos causativos y se ofrecen ejemplos en los que el verbo subordinado aparece en modo indicativo.
El capítulo 4 explora las condiciones semánticas y discursivas en las que puede insertarse 'el'. En concreto, las oraciones con 'el' deben relacionarse con el Contexto Común (Common Ground), el Trasfondo (Background) y no pueden ser Contenido en cuestión (not-at-issue). Estas características serán fundamentales para la caracterización del artículo, el cual parece incompatible con contextos asertivos. Para deducir la contribución del artículo, se estudian los conceptos de factividad, presuposición y referencialidad y se concluye que es este último el que aporta 'el', debido a que es la propiedad que está presente en las oraciones (Haegeman y Ürögdi 2010 entre otros), pero también a algunas evidencias empíricas y a la propia semántica del artículo ante SN.
El capítulo 5 trata de materializar las propiedades semánticas en la sintaxis. En primer lugar, se explican las propiedades básicas de la construcción (la incompatibilidad con preposiciones; el modo subjuntivo; la selección del artículo sobre la subordinada, sin la presencia del nombre hecho nulo y la imposibilidad de extracción). Teniendo en cuenta análisis anteriores para cláusulas factivas y referenciales, se propone que el artículo, en la medida en que selecciona un complementante defectivo y con rasgos nominales, requiere la presencia de un operador en el especificador de SFuerza, que explica la imposibilidad de extracción y movimiento. La propuesta se desarrolla mientras se explican las propiedades y relaciones entre el artículo, el operador y el complementante. Algunas predicciones muestran que la propuesta es adecuada. Por último, se explica si estas construcciones podrían ser analizadas como relativas siguiendo Kayne (1994).
El capítulo 6 aborda brevemente dos estructuras aparentemente similares y se presentan algunas cuestiones pendientes.
dc.description.abstract
This work deals with declarative clauses introduced by the complementizer que headed by the definite article el. Although the use of the article seems optional a priori, its distribution is not free, and its presence causes some effects in the clause. This thesis aims to study the contribution of the article and the semantic and syntactic properties the clause possesses when the article is present.
Chapter 2 reviews the DP-hypothesis (Abney 1987). The author argues that determiners are the head of DPs. This claim further predicts that determiners may take as complements elements other than NPs, for example, clauses. Thus, it would be possible to postulate that declarative clauses have a nominal nature. Following this claim, different proposals that have defended this idea are reviewed. After reviewing the theories, an inventory of languages with an explicit nominal mark in the embedded clause is presented. This mark can be a suffix or a determinant heading the clause. This review is important because it shows that nominal marks in many languages hold a similar value related to presupposition. Finally, I explain the approach defended in this dissertation to endorse the nominal status of embedded clauses, especially when preceded by a determiner.
Chapter 3 explores the distribution of the article in subject and object positions. First, the data collected from corpora are classified according to the semantic class of the main verb, considering the classification by RAE-ASALE (2009). Subsequently, I follow Hooper and Thompson's (1973) classification that distinguishes verbs according to assertion and factivity. The data distribution shows that in subject position, the data are more regular and frequent, and that verbs considered assertive show restrictions on the appearance of the article. Later, I briefly review some data in other positions that have been poorly documented so far; what happens with causative verbs; and present examples in which the embedded verb appears in the indicative mood.
Chapter 4 explores the semantic and discursive conditions in which el can be merged. Specifically, the information of el-que clauses must be related to the Common Ground, the Background, and cannot be at-Issue content. These properties are fundamental for the characterization of the article, which seems incompatible with assertive contexts. To deduce the contribution of the article, the concepts of factivity, presupposition, and referentiality are studied, and I conclude by postulating that the article is a referentiality marker. Referentiality is a clausal property (Haegeman and Ürögdi 2010 among others). Moreover, some empirical evidence and the semantics of the article before NPs will show that the proposal is on the right track.
Chapter 5 attempts to materialize the semantic properties in syntax. First, the basic properties of the construction are explained (incompatibility with prepositions; subjunctive mood; selection of the article on the subordinate, without the presence of the null noun hecho and the impossibility of extraction). Considering previous analyses on factive and referential clauses, it is proposed that since the article selects a defective complement with nominal features, it requires the presence of an operator located in Spec, Force, which accounts for the impossibility of extraction and movement. The proposal is developed while explaining the properties and relationships between the article, the operator, and the complement. The proposal seems justified by the predictions derived from the presence of the operator. Finally, it is explained whether these constructions could be analyzed as relatives following Kayne's proposal (1994) and a comparison between these clauses in Spanish and other languages is carried out.
Chapter 6 briefly addresses two apparently similar structures and some open issues are presented.
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Article definit
dc.subject
Definite article
dc.subject
Artículo definido
dc.subject.other
Ciències Humanes
dc.title
Las oraciones completivas precedidas del artículo 'el' en español: una aproximación sintáctica y semántica
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.date.updated
2024-08-13T08:51:26Z
dc.contributor.director
Fernández Soriano, Olga
dc.contributor.director
Villalba, Xavier, 1969-
dc.contributor.tutor
Villalba, Xavier, 1969-
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciencia Cognitiva i Llenguatge