Reconocimiento y Comprensión De La Pauta Relacional De La Violencia Urbana No Delictiva (VUND) A La Luz Del Diálogo Entre Saberes

Abstract

Aquesta tesi doctoral pretén visibilitzar i comprendre el fenomen de la Violència Urbana No Delictiva (VUND), és a dir, aquesta violència entre ciutadans, deslligada del delicte, i que es vivència en les dinàmiques relacionals que es presenten als espais públics. S'exploren característiques del fenomen esmentat en el context urbà de Bogotà i de Barcelona, a través d'un estudi mixt de casos múltiples amb cinc participants de cada ciutat. Teòricament s'aborda des del diàleg entre sabers: teoria de la comunicació de Watzlawick, teoria sistèmica, epistemologies del sud, teories de la complexitat, cosmovisió ancestral de la Comunitat Carare, així com també s'aborda la postura de la no-violència de Gandhi, el cooperativisme, i la intel·ligència col·lectiva. D'altra banda, es fan servir per a la recol·lecció de la informació: un instrument d'autopercepció de la VUND d'elaboració pròpia; l'STAXI2 (State-Trait Anger Expression Inventory) avalua la tendència cap a la ira com a estat, munyit, amb la intenció d'identificar la seva relació amb la percepció de la VUND; i una entrevista individual semiestructurada amb cadascun dels participants. L'anàlisi dels resultats qualitatius es fa mitjançant una anàlisi de contingut categorial, analitzant les percepcions i narratives dels participants a la llum de les categories (VUND i Convivència no violenta) i subcategories de recerca. L'anàlisi quantitativa dels resultats donats pel STAXI2 es fa des d'una anàlisi estadística descriptiva. Els resultats permeten abordar la VUND com un fenomen complex, de múltiples factors relacionals, culturals i personals, però amb pautes de comunicació i característiques diferents a Bogotà i Barcelona. Els resultats del STAXI2 suggereixen una relació entre els perfils que tendeixen a presentar ira en el seu temperament (principalment els bogotans), amb la percepció de més incidència de la VUND a la seva ciutat; mentre que a Barcelona tendeix a presentar-se perfils amb més índex de control extern de la ira i percepció de menor incidència de la VUND. La VUND es comprèn des de la convergència de múltiples factors macrosocials, culturals, reconeixent pautes de relació de la comunicació entre ciutadans caracteritzades per una percepció de desconfiança (en el cas dels bogotans) intervinguda per la sensació d'inseguretat lligada principalment als índexs de robatoris i delinqüència. A la pauta relacional entre els bogotans sobresurten escalades simètriques amb intensitat de la ira, generant rebuig cap als altres. Els ciutadans de Barcelona presenten una tendència a generar pautes complementàries que es relacionen amb la desconfirmació del self dels migrants, que tendeixen a respondre de manera submisa. Finalment, s'identifica que encara que tots els participants manifesten la intenció de no voler violentar els altres, no són clares les eines i maneres per aconseguir-ho, davant d'això se suggereixen estratègies d'intervenció de la VUND, que van des de la revisió de les polítiques públiques fins a la resignificació de l'espai públic, campanyes que incentivin el cooperativisme i la no-violència, així com la creació de centres d'atenció a la ira, com a forma de prevenció a la proliferació de violències i de reconeixement per l'OMS com un tipus de violència que requereix atenció i la conseqüent disposició dels governs per fer-hi front.

La presente tesis doctoral pretende visibilizar y comprender el fenómeno de la Violencia Urbana No Delictiva (VUND), es decir, esta violencia entre ciudadanos, desligada del delito, y que se vivencia en las dinámicas relacionales que se presentan en los espacios públicos. Se exploran características de dicho fenómeno en el contexto urbano de Bogota y de Barcelona, a través de un estudio mixto de casos múltiples con cinco participantes de cada ciudad. Teóricamente se aborda desde el diálogo entre saberes: teoría de la comunicación de Watzlawick, teoría sistémica, epistemologías del sur, teorías de la complejidad, cosmovisión ancestral de la Comunidad Carare, así como también se aborda la postura de la no violencia de Gandhi, el cooperativismo, y la inteligencia colectiva. Por otra parte, se utilizan para la recolección de la información: un instrumento de autopercepción de la VUND de elaboración propia; el STAXI2 (State-Trait Anger Expression Inventory) evalúa la tendencia hacia la ira como estado, rasgo, con la intención de identificar su relación con la percepción de la VUND; y una entrevista individual semiestructurada con cada uno de los participantes. El análisis de los resultados cualitativos se realiza a través de un análisis de contenido categorial, analizando las percepciones y narrativas de los participantes a la luz de las categorías (VUND y Convivencia no violenta) y subcategorías de investigación. El análisis cuantitativo de los resultados arrojados por el STAXI2 se realiza desde un análisis estadístico descriptivo. Los resultados permiten abordar la VUND como un fenómeno complejo, de múltiples factores relacionales, culturales y personales, pero con pautas de comunicación y características diferentes en Bogotá y Barcelona. Los resultados del STAXI2, sugieren una relación entre los perfiles que tienden a presentar ira en su temperamento (principalmente los bogotanos), con la percepción de mayor incidencia de la VUND en su ciudad; mientras que en Barcelona tiende a presentarse perfiles con mayor índice de control externo de la ira y percepción de menor incidencia de la VUND. La VUND se comprende desde la convergencia de múltiples factores macrosociales, culturales, reconociendo pautas de relación de la comunicación entre ciudadanos caracterizadas por una percepción de desconfianza (en el caso de los bogotanos) mediada por la sensación de inseguridad ligada principalmente a los índices de robos y delincuencia. En la pauta relacional entre los bogotanos sobresalen escaladas simétricas con intensidad de la ira, generando rechazo hacia los demás. Los ciudadanos de Barcelona presentan una tendencia a generar pautas complementarias que se relacionan con la desconfirmación del self de los migrantes, quienes tienden a responder de manera sumisa. Finalmente, se identifica que aunque todos los participantes manifiestan la intención de no querer violentar a otros, no son claras las herramientas y modos para lograrlo, frente a lo cual se sugieren estrategias de intervención de la VUND, que van desde la revisión de las políticas públicas hasta la resignificación del espacio público, campañas que incentiven el cooperativismo y la no violencia, así como la creación de centros de atención a la ira, como forma de prevención a la proliferación de violencias y de reconocimiento por la OMS como un tipo de violencia que requiere atención y la consecuente disposición de los gobiernos para hacerle frente.

The present doctoral thesis aims to make visible and understand the Non-Criminal Urban Violence (NUV) phenomenon, which refers to violence among citizens, disconnected from crime, experienced in relationships dynamics which occur in public spaces. Characteristics of this phenomenon are explored in the urban context of Bogotá and Barcelona through a mixed-method study of multiple cases with five participants from each city. Theoretically, it is approached through a dialogue among different fields of knowledge: Watzlawick's communication theory, systemic theory, the South's epistemologies, complexity theories, ancestral worldview of the Carare Community, as well as Gandhi's non-violence stance, cooperativism, and collective intelligence. By the other hand, it is used for data collection, a self-perception instrument of NUV; the STAXI2 (State-Trait Anger Expression Inventory) to evaluate the tendency toward anger as a state or trait, with the intention to identify its relationship with the NUV perception, and an individual semi-structured interview with each participant. Qualitative data analysis is realized through categorical content analysis, examining participants perceptions and narratives considering the categories (NUV and non-violent coexistence) and research subcategories. Quantitative analysis of STAXI2 results is made from a descriptive statistical analysis. The results allow to approach to NUV as a complex phenomenon, influenced by multiple relational, cultural, and personal factors, but with differences in the communication patterns and characteristics between Bogotá and Barcelona. The STAXI2 results suggest a relationship between profiles that tend to exhibit anger in their temperament (mainly in Bogotá citizens) with a higher NUV perception in their city, while in Barcelona, it is shown profiles with a higher index of external anger control and a lower NUV perception. NUV is understood as the convergence of multiple macrosocial and cultural factors, recognizing communication patterns between citizens characterized by a perception of distrust (in the case of Bogotá residents) mediated by a sense of insecurity primarily linked to robbery and crime rates. About the relationship patron, is notable symmetric escalations with anger intensity, generating rejection towards others, among Bogotá residents. Citizens from Barcelona tend to generate complementary patterns related to the disconfirmation of migrant's selves, who tend to respond submissively. Finally, it is identified that although all participants express the no intention to harm others, the tools, and modes to achieve this are not clear. Therefore, strategies for NUV intervention are suggested, which are from reviewing public policies, to redefining public spaces, campaigns promoting cooperativism and non-violence, and the creation of anger management centers as a form of prevention against the violence proliferation, and the recognition by the World Health Organization (WHO) as a type of violence that requires attention, and the consequent disposition of the governments to face it.