Social capital and social entrepreneurship: The role of entrepreneurial culture and dynamic capabilities

Author

Acharjee, Shushanta

Director

Rialp Criado, Josep

Urbano, David

Tutor

Urbano, David

Date of defense

2024-07-05

Pages

162 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses (IDEM)

Abstract

L'emprenedoria social ha guanyat considerable tracció en les últimes dècades ja que representa un enfocament transformador de com les empreses aborden les necessitats socials. Aquest paradigma tanca la bretxa entre els negocis tradicionals amb fins de lucre i els emprenediments d'empreses socials, emfatitzant la identificació i implementació de solucions sostenibles per als desafiaments socials urgents. L'augment de l'interès per part d'acadèmics i formuladors de polítiques se centra predominantment en discernir els factors que impulsen l'activitat emprenedora social. Entre diversos angles d'anàlisi, la perspectiva del capital social ha emergit com particularment destacada. Definit en termes generals, el capital social es refereix als recursos disponibles per a les entitats a través de les seves xarxes socials. La seva importància no només ofereix una visió dels fonaments dels emprenediments socials exitosos, sinó que també subratlla la raó per la qual és un determinant clau en l'esfera de l'emprenedoria social. Aquesta tesi investiga com diversos elements del capital social impulsen els emprenediments socials, particularment en països en desenvolupament. Empra la teoria del capital social i la teoria de capacitats dinàmiques per explorar aquesta relació. L'estudi utilitza una metodologia quantitativa que incorpora regressió múltiple, regressió logística i modelatge d'equacions estructurals per estimar diverses relacions. Utilitzant dades de l'Enquesta Mundial de Valors, la recerca contrasta com els diferents elements del capital social influeixen en la probabilitat d'implicar-se en l'emprenedoria social en països desenvolupats i en desenvolupament. Dades primàries obtingudes d'empreses socials a Bangla Desh van ser utilitzades per mesurar el nexe entre el capital social i el rendiment de l'empresa, mentre que també es considera la cultura emprenedora, les capacitats dinàmiques i la demografia de l'empresa. Els resultats delineen una connexió clara entre el capital social i la participació en emprenediments socials, sent la relació més pronunciada en països en desenvolupament. A més, el capital social juntament amb la cultura emprenedora augmenta significativament el creixement i el rendiment de les empreses socials. En el context específic de Bangla Desh, les capacitats dinàmiques, especialment les capacitats innovadores, no alteren la relació entre el capital social i el rendiment empresarial. Aquesta dissertació té implicacions tant teòriques com pràctiques. Des del punt de vista teòric, proporciona suport empíric per a la influència positiva dels elements del capital social en els emprenediments socials. Des d'un punt de vista polític, aquesta recerca accentua la importància de considerar l'impacte omnipresent del capital social en l'elaboració d'estratègies, subratllant que les polítiques inevitablement influeixen en les decisions preses dins de l'emprenedoria social.


El emprendimiento social ha ganado considerable tracción en las últimas décadas ya que representa un enfoque transformador de cómo las empresas abordan las necesidades sociales. Este paradigma cierra la brecha entre los negocios tradicionales con fines de lucro y los emprendimientos de empresas sociales, enfatizando la identificación e implementación de soluciones sostenibles para los desafíos sociales urgentes. El aumento del interés por parte de académicos y formuladores de políticas se centra predominantemente en discernir los factores que impulsan la actividad emprendedora social. Entre varios ángulos de análisis, la perspectiva del capital social ha emergido como particularmente destacada. Definido en términos generales, el capital social se refiere a los recursos disponibles para las entidades a través de sus redes sociales. Su importancia no solo ofrece una visión de los fundamentos de los emprendimientos sociales exitosos, sino que también subraya la razón por la cual es un determinante clave en la esfera del emprendimiento social. Esta tesis investiga cómo varios elementos del capital social impulsan los emprendimientos sociales, particularmente en países en desarrollo. Emplea la teoría del capital social y la teoría de capacidades dinámicas para explorar esta relación. El estudio utiliza una metodología cuantitativa que incorpora regresión múltiple, regresión logística y modelado de ecuaciones estructurales para estimar varias relaciones. Utilizando datos de la Encuesta Mundial de Valores, la investigación contrasta cómo los distintos elementos del capital social influyen en la probabilidad de involucrarse en el emprendimiento social en países desarrollados y en desarrollo. Datos primarios obtenidos de empresas sociales en Bangladesh fueron utilizados para medir el nexo entre el capital social y el rendimiento de la empresa, mientras que también se considera la cultura emprendedora, las capacidades dinámicas y la demografía de la empresa. Los hallazgos delinean una conexión clara entre el capital social y la participación en emprendimientos sociales, siendo la relación más pronunciada en países en desarrollo. Además, el capital social en conjunto con la cultura emprendedora aumenta significativamente el crecimiento y el rendimiento de las empresas sociales. En el contexto específico de Bangladesh, las capacidades dinámicas, especialmente las capacidades innovadoras, no alteran la relación entre el capital social y el rendimiento empresarial. Esta disertación tiene implicaciones tanto teóricas como prácticas. Desde el punto de vista teórico, proporciona apoyo empírico para la influencia positiva de los elementos del capital social en los emprendimientos sociales. Desde un punto de vista político, esta investigación acentúa la importancia de considerar el impacto omnipresente del capital social al elaborar estrategias, subrayando que las políticas inevitablemente influyen en las decisiones tomadas dentro del emprendimiento social.


Social entrepreneurship has gained considerable traction in recent decades as it represents a transformative approach to how businesses address societal needs. This paradigm bridges the gap between traditional for-profit businesses and social enterprise endeavours by emphasising the identification and implementation of sustainable solutions for pressing societal challenges. The surge in interest from scholars and policymakers predominantly centres on discerning the factors that drive social entrepreneurial activity. Among various angles of analysis, the perspective of social capital has emerged as particularly salient. Defined broadly, social capital refers to the resources available to entities through their social networks. Its significance not only offers insight into the underpinnings of successful social entrepreneurial ventures but also underlines the reason it is a key determinant in the sphere of social entrepreneurship. This thesis investigates how various elements of social capital boost social entrepreneurial endeavours, particularly in developing countries. It employs social capital theory and dynamic capabilities theory to explore this relationship. The study utilises a quantitative methodology that incorporates multiple regression, logistic regression, and structural equation modelling to estimate various relationships. Using data from the World Value Survey, the research contrasts how distinct elements of social capital influence the likelihood of involving social entrepreneurship across developed and developing countries. Primary data sourced from social enterprises in Bangladesh were utilised to gauge the nexus between social capital and firm performance, while also factoring in entrepreneurial culture, dynamic capabilities, and firm demographics The findings delineate a clear connection between social capital and involvement in social entrepreneurial endeavours, with the relationship proving to be more pronounced in developing countries. Furthermore, social capital in tandem with entrepreneurial culture significantly augments the growth and performance of social enterprises. In the specific context of Bangladesh, dynamic capabilities, especially innovative capabilities, do not alter the relationship between social capital and enterprise performance. This dissertation holds both theoretical and practical implications. On the theoretical front, it furnishes empirical support for the positive influence of social capital elements on social entrepreneurial endeavours. From a policy standpoint, this research accentuates the importance of considering the pervasive impact of social capital when crafting strategies, underscoring that policies invariably sway the choices made within social entrepreneurship.

Keywords

Emprenedoria social; Social entrepreneurship; Emprendimiento social

Subjects

65 - Communication and transport industries. Accountancy. Business management. Public relations

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

shac1de1.pdf

2.230Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)