Telling the China Story Well? A Study of Chinese Discursive Influence in the European Union

Abstract

La Unió Europea es troba immersa en una "batalla de narratives" global a la qual la Xina és un actor cada cop més actiu. Aquestes narratives tenen una audiència estratègica que va més enllà del públic nacional xinès i el seu objectiu és legitimar les accions i posicions de Pequín a tot el món. Dins de la UE, la Xina té diferents graus d'influència entre els Estats membres, cosa que complica encara més la capacitat de la UE per "parlar amb una sola veu" respecte a Pequín. En el context actual de geopolitització de les relacions internacionals, al qual els actors impugnen cada vegada més les normes i idees establertes, les noves formes de comunicar i exportar aquestes normes i idees han tornat a situar l'estudi del poder discursiu al centre dels debats de les Relacions Internacionals. La Teoria de les Narratives Estratègiques proporciona als acadèmics una sòlida caixa d'eines teòriques i analítiques per prendre's seriosament la comunicació en aquests debats, basant-se en la premissa que els actors fan servir narratives estratègiques per exercir poder discursiu i establir allò que s'accepta i allò que no s'accepta en els assumptes internacionals. Aquesta tesi se centra en el poder discursiu xinès a la UE i es basa en la Teoria de les Narratives Estratègiques per avaluar, per una banda, com es reben les SN xineses als mitjans de comunicació tradicionals de 13 Estats membres de la UE a través de l'anàlisi de 1577 articles de notícies; i per altra banda, per entendre per què la recepció de les SN xineses varia entre els Estats membres de la UE mitjançant la realització d'una anàlisi QCA sobre la variació d'aquesta recepció. Els resultats d'aquesta investigació mostren que la majoria dels mitjans de comunicació tradicionals dels estats membres de la UE observats en aquest estudi tenen opinions negatives de les narratives projectades per la Xina. Això no obstant, una mica més d'un terç reben positivament aquestes narratives i reprodueixen, amb diferents nivells de similitud, els missatges projectats per la Xina. Analitzant la variació en aquesta recepció de les SN xineses entre els Estats membres, els resultats de l'anàlisi QCA revelen una observació general i tres conclusions clau: en termes generals, aquest estudi demostra que l'èxit de les SN xineses depèn en gran mesura del context. Més concretament, aquesta tesi argumenta el següent: en primer lloc, que l'alineació o no alineació dels mitjans de comunicació tradicionals dels Estats membres de la UE amb les SN xineses es deu a un únic factor, sinó més aviat a una combinació d'aquests. En segon lloc, que si bé l'incentiu econòmic és suficient perquè els Estats membres de la UE s'alineïn amb les SN xineses, per tal que es produeixi aquesta alineació discursiva cal un context nacional que mostri certes "tendències antiliberals". En el cas de la UE, la cooptació discursiva per part de les narratives xineses no només s'explica per la necessitat econòmica, sinó que també requereix la voluntat governamental a través de l'alineament ideacional.

La Unión Europea se encuentra inmersa en una "batalla de narrativas" global en la que China es un actor cada vez más activo. Estas narrativas tienen una audiencia estratégica que va más allá del público nacional chino y su objetivo es legitimar las acciones y posiciones de Pekín en todo el mundo. Dentro de la UE, China tiene distintos grados de influencia entre los Estados miembros, lo que complica aún más la capacidad de la UE para "hablar con una sola voz" con respecto a Pekín. En el contexto actual de geopolitización de las relaciones internacionales, en el que los actores impugnan cada vez más las normas e ideas establecidas, las nuevas formas de comunicar y exportar estas normas e ideas han vuelto a situar el estudio del poder discursivo en el centro de los debates de las Relaciones Internacionales. La Teoría de las Narrativas Estratégicas proporciona a los académicos una sólida caja de herramientas teóricas y analíticas para estudiar la comunicación en estos debates, basándose en la premisa de que los actores emplean narrativas estratégicas para ejercer poder discursivo y moldear las nociones de lo que se acepta y lo que no se acepta en los asuntos internacionales. Esta tesis se centra en el poder discursivo chino en la UE y se basa en la Teoría de las Narrativas Estratégicas para evaluar, por un lado, cómo se reciben las narrativas estratégicas chinas (NSs) en los medios de comunicación tradicionales de 13 Estados miembros de la UE a través del análisis de 1577 artículos de noticias; y por otro lado, para entender por qué varía la recepción de las NSs chinas entre los Estados miembros de la UE mediante la la realización de un análisis QCA. Los resultados de esta investigación muestran que la mayoría de los medios de comunicación tradicionales de los Estados miembros de la UE observados en este estudio tienen opiniones negativas de las narrativas proyectadas por China. Sin embargo, algo más de un tercio reciben positivamente estas narrativas y reproducen, con distintos niveles de similitud, los mensajes proyectados por China. Al analizar la variación en esta recepción de las SN chinas entre los Estados miembros, los resultados del análisis QCA revelaron una observación general y tres conclusiones clave: en términos generales, este estudio demuestra que el éxito de las SN chinas depende en gran medida del contexto. Más concretamente, esta tesis argumenta lo siguiente: en primer lugar, que la alineación o no alineación de los medios de comunicación tradicionales de los Estados miembros de la UE con las SN chinas se debe a un único factor, sino más bien a una combinación de éstos. En segundo lugar, que si bien el incentivo económico es suficiente para que los Estados miembros de la UE se alineen con las SN chinas, para que se produzca esta alineación discursiva es necesario un contexto nacional que muestre ciertas "tendencias antiliberales". En el caso de la UE, la cooptación discursiva por parte de las narrativas chinas no se explica únicamente por la necesidad económica, sino que también requiere la voluntad gubernamental a través del alineamiento ideacional.

The European Union finds itself in a global 'battle for narratives', one in which China is an increasingly active actor. These narratives have a strategically intended audience which lays beyond China's domestic public and they are aimed at garnering support and legitimacy for Beijing worldwide. Within the EU, China holds varying degrees of sway among Member States, which further complicates the EU's ability to "speak with one voice" with regards to Beijing. In the current context of the geopoliticization of international relations, where actors increasingly contest established norms and ideas, new ways of communicating and exporting these norms and ideas have placed the study of discursive power back at the center of IR debates. Strategic Narrative Theory provides scholars with a sound theoretical and analytical toolbox to take communication seriously in these debates based on the premise that actors employ strategic narratives to exert discursive power and shape notions of what is accepted and not accepted in international affairs. This dissertation focuses on Chinese discursive power in the EU and builds on Strategic Narrative Theory to assess, on the one hand, how Chinese SNs are received among 13 EU Member States' traditional media through the analysis of 1577 news articles; and on the other hand, to understand why the reception of Chinese SNs varies across EU Member States by conducting a QCA analysis on this reception's variation. The results of this research show that most EU Member States' traditional media observed in this study hold negative views of China's projected narratives. However, a bit more than a third of EUMS observed receive these narratives positively and reproduce, with varying levels of similarity, China's projected messages. When trying to understand why the reception of Chinese SNs varies across Member States, the results of the QCA analysis revealed one general conclusion and three key insights: on a general note, this study showed that Chinese SN' success is heavily context dependent. More specifically, this dissertation argues the following: firstly, that EUMS' traditional media alignment or non-alignment with China's SNs cannot be explained by one factor alone but rather a combination of these. Secondly, that while economic inducement is enough for EUMS to align with Chinese SNs, having a domestic context which exhibits certain 'illiberal tendencies' is necessary for this discursive alignment to happen. In the case of the EU, discursive cooptation by Chinese narratives is not explained by economic need alone but rather it also requires governmental will through ideational kinship.