Clima, orografia i dinàmiques de poblament al Pirineu Central. Arqueologia, SIG i modelització espacial del patró d'ocupació del territori durant el Neolític (5700- 2100 cal ANE)

Abstract

El Pirineu, en les darreres dècades, ha experimentat un increment de la recerca arqueològica que ha permès identificar nous jaciments amb cronologia neolítica a diferents punts de la serralada, en alguns casos amb indicis de pràctiques agrícoles. Aquestes noves dades arqueològiques han començat a omplir buits de coneixement en un context on, fins a finals del s. XX, la Balma Marginada era pràcticament l’únic jaciment neolític conegut al Pirineu i en la compressió de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar la serralada. Aquests nous estudis permeten qüestionar i plantejar nous escenaris alternatius a les visions històriques i tradicionals que han considerat els entorns de muntanya com el Pirineu com a zones marginals i només freqüentades per grups ramaders estacionals durant l’estiu. Des d’aquesta problemàtica, la present tesi doctoral té per finalitat contribuir al coneixement de la introducció de les pràctiques agrícoles i ramaderes d'aquests primers grups humans, des d'una perspectiva geogràfica del territori. És a dir, cerca contextualitzar espacialment els assentaments i analitzar com es van configurar diversos patrons d’ocupació del territori al llarg del període neolític (5700 – 2100 cal ANE), aplicant diversos mètodes i tècniques dels Sistemes d’Informació Geogràfica. Per definir els patrons d’ocupació del territori s’han tingut en compte dos aspectes. Per un banda, s’han processat i analitzat diverses variables orogràfiques i paleoclimàtiques per tal d’identificar en quins paràmetres i contextos geogràfics se situen els assentaments neolítics. Per l’altra, s’ha modelitzat espacialment el potencial agrícola del Pirineu tenint en compte els requeriments de diversos cultius i sistemes agrícoles per tal de comprovar la viabilitat de l’agricultura durant les diferents fases del Neolític i a les diferents zones del Pirineu. Aquests desenvolupaments metodològics han permès identificar dos patrons de localització dels assentaments. El primer s’associa a les primeres ocupacions neolítiques amb una economia mixta i diversificada, amb assentaments vinculats a zones accessibles a terres amb potencial agrícola. En canvi, el segon patró es relaciona amb les ocupacions del Neolític Final/Calcolític, vinculades a un ús ramader dels pisos subalpins.

El Pirineo, en las últimas décadas, ha experimentado un aumento en la investigación arqueológica que ha permitido identificar nuevos yacimientos con cronología neolítica en diferentes puntos de la cordillera, en algunos casos con indicios de prácticas agrícolas. Estos nuevos datos arqueológicos han comenzado a llenar vacíos de conocimiento en un contexto donde, hasta finales del siglo XX, la Balma Margineda era prácticamente el único yacimiento neolítico conocido en el Pirineo y en la comprensión de las primeras comunidades agrícolas y ganaderas que habitaron la cordillera. Estos nuevos estudios permiten cuestionar y plantear nuevos escenarios alternativos a las visiones históricas y tradicionales que han considerado los entornos de montaña como el Pirineo como zonas marginales y solo frecuentadas por grupos ganaderos estacionales durante el verano. Desde esta problemática, la presente tesis doctoral tiene como finalidad contribuir al conocimiento de la introducción de las prácticas agrícolas y ganaderas de estos primeros grupos humanos, desde una perspectiva geográfica del territorio. Es decir, busca contextualizar espacialmente los asentamientos y analizar cómo se configuraron diversos patrones de ocupación del territorio a lo largo del período neolítico (5700 - 2100 cal ANE), aplicando diversos métodos y técnicas de los Sistemas de Información Geográfica. Para definir los patrones de ocupación del territorio se han tenido en cuenta dos aspectos. Por un lado, se han procesado y analizado diversas variables orográficas y paleoclimáticas para identificar en qué parámetros y contextos geográficos se sitúan los asentamientos neolíticos. Por otro lado, se ha modelizado espacialmente el potencial agrícola del Pirineo, teniendo en cuenta los requerimientos de diversos cultivos y sistemas agrícolas para comprobar la viabilidad de la agricultura durante las diferentes fases del Neolítico en las diferentes zonas del Pirineo. Estos desarrollos metodológicos han permitido identificar dos patrones de localización de los asentamientos. El primero se asocia a las primeras ocupaciones neolíticas con una economía mixta y diversificada, con asentamientos vinculados a zonas accesibles a tierras con potencial agrícola. En cambio, el segundo patrón se relaciona con las ocupaciones del Neolítico Final/Calcolítico, vinculadas a un uso ganadero de los pisos subalpinos.

In recent decades, the Pyrenees have experienced an increase in archaeological research that has made it possible to identify new sites with Neolithic chronology in different parts of the mountain range, in some cases with signs of agricultural practices. These new archaeological data have begun to fill gaps in knowledge in a context in which, until the end of the 20th century, the Balma Margineda was practically the only known Neolithic site in the Pyrenees, and in the knowledge of the first agricultural and livestock farming communities that inhabited the mountain range. These new studies allow us to question and propose new alternative scenarios to the historical and traditional views that have considered mountain environments such as the Pyrenees as marginal areas and only frequented by seasonal livestock farming groups during the summer. Based on this issue, this doctoral thesis aims to contribute to the knowledge of the introduction of agricultural and livestock practices of these first human groups, from a geographical perspective of the territory. In other words, it aims to spatially contextualize the settlements and analyses how the different land occupation patterns were configured throughout the Neolithic period (5700 - 2100 cal BCE), applying different methods and techniques of Geographic Information Systems. Two aspects have been taken into account to define the land occupation patterns. On the one hand, several orographic and palaeoclimatic variables have been processed and analyzed in order to identify the geographical parameters and contexts in which the Neolithic settlements are located. On the other hand, the agricultural potential of the Pyrenees has been spatially modelled, taking into account the requirements of different crops and agricultural systems to test the viability of agriculture during the different phases of the Neolithic in the different areas of the Pyrenees. These methodological developments have made it possible to identify two settlement location patterns. The first is associated with the first Neolithic occupations with a mixed and diversified economy, with settlements linked to areas accessible to land with agricultural potential. On the other hand, the second pattern is related to the Late Neolithic/Chalcolithic occupations, linked to a livestock use of the subalpine belts.