El gobierno del bienestar: el imperativo de felicidad en el s. XXI

Abstract

En aquesta tesi es descriu el fenomen del govern del benestar, que comprèn l'ús de la felicitat com a eina de poder utilitzada per organismes governamentals, no governamentals, i organitzacions públiques i privades de tot el planeta. A partir d'una exploració cronològica de les polítiques globals contemporànies i mitjançant les pràctiques felicistes que podem trobar en els diferents àmbits de la nostra vida quotidiana s'explica que la felicitat s'està convertint en un dispositiu de control social i que s'està institucionalitzant. Finalment, s'exposen les conseqüències de tot això amb l'objectiu d'evitar que l'imperatiu de felicitat ens governi cap a un "món feliç" huxleyà on podria imperar un "règim del benestar" que cada cop sembla menys utòpic.

En esta tesis se describe el fenómeno del "gobierno del bienestar", que comprende el uso de la felicidad como herramienta de poder utilizada por organismos gubernamentales, no gubernamentales, y organizaciones públicas y privadas de todo el planeta. A partir de una exploración cronológica de las políticas globales contemporáneas y a través de las prácticas felicistas que podemos encontrar en los diferentes ámbitos de nuestra vida cotidiana se explica que la felicidad se está convirtiendo en un dispositivo de control social y que se está institucionalizando. Finalmente, se exponen las consecuencias de todo ello con el objetivo de evitar que el imperativo de felicidad nos gobierne hacia un "mundo feliz" huxleyano en el que podría imperar un "régimen del bienestar" que cada vez parece menos utópico.

This thesis describes the phenomenon of "wellbeing government", which includes the use of happiness as a tool of power used by governmental, non-governmental organizations, and public and private organizations around the planet. Based on a chronological exploration of contemporary global policies and through the happiness practices that we can find in the different areas of our daily lives, it is explained that happiness is becoming a device of social control and that it is being institutionalized. Finally, the consequences of all this are exposed with the aim of preventing the imperative of happiness from governing us towards a Huxleyan "brave world" in which a "welfare regime" could prevail that seems less and less utopian.