Les competències digitals per al treball social. Una proposta a la llum dels marcs de competències digitals

Abstract

Aquesta investigació planteja la reflexió sobre com des del treball social podem utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i com aquestes poden tenir un impacte positiu en la intervenció social. La tesi que presentem a continuació té per objectiu fer una proposta d’un marc de competències digitals per al treball social. Per portar a terme aquesta reflexió, partim de la idea que ens trobem en una societat connectada i que els impactes de la tecnologia en tots els àmbits de la vida són innombrables (Castells, 2006). Tanmateix, hi ha la idea preconcebuda que les professionals del treball social al llarg de la història s’han mostrat reticents a la introducció d’eines tecnològiques (Alonso Puelles & Echeverría Ezponda, 2016) i que el context del treball social es troba en una crisi multidimensional que dificulta el procés de transformació digital de la professió. Tot i això, ja hi ha algunes propostes i iniciatives amb relació a les TIC i el treball social (Codina Filbà, 2022a) i, tot i que no hi ha gaires referències bibliogràfiques ni lideratges clars de com ha de fer-ho la professió per a dur a terme aquesta transformació digital, les administracions públiques i les entitats socials comencen a proposar estratègies per seguir-la. Malgrat això, si el que pretenem és abordar la competència digital dels professionals, els seus marcs són el punt de partida per a la seva adquisició. Per acomplir l’objectiu de la recerca, hem dissenyat una metodologia mixta estructurada en un procés de sis fases. La primera fase ens ha servit per contextualitzar la situació actual del treball social en relació amb les TIC mitjançant la realització d’entrevistes en profunditat a persones expertes del treball social i les TIC, que, per una banda, han constatat la situació de crisi de la professió per motius externs, com són l’impacte dels canvis socials i tecnològics i la manca de recursos, polítiques i legislació adequats al context social actual; per altra banda, han dibuixat les causes internes de la professió, com són la manca de lideratges per assumir el procés de transformació digital, l’impacte de la globalització i les tecnologies i la falta d’obertura a aquests canvis, entre d’altres. Aquestes entrevistes exploratòries en profunditat ens han servit per complementar el marc teòric, tal com proposen Quivy i Campenhoudt (1997) quan el tema està poc estudiat. En la segona fase hem portat a terme una anàlisi documental de quatre marcs de competències digitals afins al treball social; a partir de DigComp, DigCompEdu, ACTIC i CompDig-Salut hem pogut disposar de models marc de competència digital de ciutadania i específics d’entorns professionals, que ens han mostrat la visió europea i la catalana. Per altra banda, hem analitzat el marc de competències del treball social, que hem pogut valorar com aproximar-lo a la realitat digital. Aquestes anàlisis ens ha permès identificar aquelles competències que poden servir per al marc de competències digitals del treball social i, alhora, ens ha proporcionat la reflexió sobre l’estructura i l’avaluació dels marcs de competències. La tercera fase, de disseny mixt, ha estat elaborada per identificar les característiques de les professionals competents digitals i les dificultats per ser-ho. En aquesta fase han participat 359 professionals del treball social que han respost al qüestionari i 10 més que han fet entrevistes en profunditat. Per tal de determinar la proposta de marc de competències digitals, hem seguit un procés Delphi en què han participat 10 persones expertes en treball social. La darrera fase, la triangulació metodològica, ens ha servit per poder fonamentar la proposta de competències digitals per al treball social. La recerca ens ha proporcionat, doncs, una visió general de la situació actual del treball social amb relació a les TIC i un diagnòstic sobre les característiques de les treballadores socials competents digitals i les dificultats per ser-ho; també ens ha facilitat una anàlisi profunda dels marcs de competències digitals per identificar-ne les claus en els marcs existents i una anàlisi sobre el procés de transformació digital de les entitats i administracions en les quals es desenvolupa el treball social. I, el més rellevant, a partir de la recerca disposem d’una proposta de marc de competències digitals per al treball social que emergeix de les opinions de 369 persones, i que és validada per expertes de la mateixa professió. Aquesta proposta resulta rellevant, ja que és la primera proposta específica de competències digitals per a la professió, que guia i estructura l’adquisició de la competència digital tan necessària, i per extensió pot acompanyar en els processos de transformació digital de la professió, amb un impacte tant per a les professionals com per a les persones usuàries.

Esta investigación plantea la reflexión sobre cómo, desde el trabajo social, podemos utilizar las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y cómo estas pueden tener un impacto positivo en la intervención social. La tesis que presentamos a continuación tiene como objetivo hacer una propuesta de un marco de competencias digitales para el trabajo social. Para llevar a cabo esta reflexión, partimos de la idea de que nos encontramos en una sociedad conectada y que los impactos de la tecnología en todos los ámbitos de la vida son innumerables (Castells, 2006). Sin embargo, existe la idea preconcebida de que las profesionales del trabajo social a lo largo de la historia se han mostrado reticentes a la introducción de herramientas tecnológicas (Alonso Puelles y Echeverría Ezponda, 2016) y que el contexto del trabajo social atraviesa una crisis multidimensional que dificulta el proceso de transformación digital de la profesión. A pesar de ello, ya existen algunas propuestas e iniciativas relacionadas con las TIC y el trabajo social (Codina Filbà, 2022a), y aunque no hay muchas referencias bibliográficas ni liderazgos claros sobre cómo debería hacerlo la profesión para llevar a cabo esta transformación digital, las administraciones públicas y las entidades sociales comienzan a proponer estrategias para seguirla. A pesar de esto, si lo que pretendemos es abordar la competencia digital de los profesionales, sus marcos son el punto de partida para su adquisición. Para cumplir con el objetivo de la investigación, hemos diseñado una metodología mixta estructurada en un proceso de seis fases. La primera fase nos ha servido para contextualizar la situación actual del trabajo social en relación con las TIC mediante la realización de entrevistas en profundidad a personas expertas del trabajo social y las TIC, que, por un lado, han constatado la situación de crisis de la profesión por motivos externos, como son el impacto de los cambios sociales y tecnológicos y la falta de recursos, políticas y legislación adecuadas al contexto social actual; por otro lado, han dibujado las causas internas de la profesión, como son la falta de liderazgos para asumir el proceso de transformación digital, el impacto de la globalización y las tecnologías y la falta de apertura a estos cambios, entre otros. Estas entrevistas exploratorias en profundidad nos han servido para complementar el marco teórico, tal como proponen Quivy y Campenhoudt (1997) cuando el tema está poco estudiado. En la segunda fase hemos llevado a cabo un análisis documental de cuatro marcos de competencias digitales afines al trabajo social; a partir de DigComp, DigCompEdu, ACTIC y CompDig-Salut hemos podido disponer de modelos de marcos de competencia digital de ciudadanía y específicos de entornos profesionales, que nos han mostrado la visión europea y la catalana. Por otro lado, hemos analizado el marco de competencias del trabajo social, que hemos podido valorar cómo aproximarlo a la realidad digital. Estos análisis nos han permitido identificar aquellas competencias que pueden servir para el marco de competencias digitales del trabajo social y, al mismo tiempo, nos han proporcionado la reflexión sobre la estructura y la evaluación de los marcos de competencias. La tercera fase, de diseño mixto, ha sido elaborada para identificar las características de las profesionales competentes digitales y las dificultades para serlo. En esta fase han participado 359 profesionales del trabajo social que han respondido al cuestionario y 10 más que han realizado entrevistas en profundidad. Para determinar la propuesta de marco de competencias digitales, hemos seguido un proceso Delphi en el que han participado 10 personas expertas en trabajo social. La última fase, la triangulación metodológica, nos ha servido para poder fundamentar la propuesta de competencias digitales para el trabajo social. La investigación nos ha proporcionado, por lo tanto, una visión general de la situación actual del trabajo social en relación con las TIC y un diagnóstico sobre las características de las trabajadoras sociales competentes digitales y las dificultades para serlo; también nos ha facilitado un análisis profundo de los marcos de competencias digitales para identificar las claves en los marcos existentes y un análisis sobre el proceso de transformación digital de las entidades y administraciones en las que se desarrolla el trabajo social. Y, lo más relevante, a partir de la investigación disponemos de una propuesta de marco de competencias digitales para el trabajo social que surge de las opiniones de 369 personas y que es validada por expertas de la misma profesión. Esta propuesta resulta relevante, ya que es la primera propuesta específica de competencias digitales para la profesión, que guía y estructura la adquisición de la competencia digital tan necesaria, y por extensión puede acompañar en los procesos de transformación digital de la profesión, con un impacto tanto para las profesionales como para las personas usuarias.

This research raises reflections on how, from the field of social work, we can utilize information and communication technologies (ICT) and how these technologies can have a positive impact on social intervention. The thesis presented here aims to propose a framework of digital competences for social work. In undertaking this reflection, we start from the premise that we are in a connected society, and that the impacts of technology in all aspects of life are immeasurable (Castells, 2006). However, there is a preconceived notion that social work professionals throughout history have been resistant to the introduction of technological tools (Alonso Puelles and Echeverría Ezponda, 2016) and that the field of social work is undergoing a multidimensional crisis that hinders the digital transformation of the profession. Nevertheless, there are already some proposals and initiatives related to ICT and social work (Codina Filbà, 2022a), and although there are not many bibliographic references or clear leadership on how the profession should approach this digital transformation, public administrations and social entities are beginning to propose strategies to pursue it. Despite this, if our aim is to address the digital competence of professionals, their frameworks are the starting point for its acquisition.

To achieve the objective of this research, we have designed a mixed methodology structured in a six-phase process. The first phase helped to contextualize the current situation of social work about ICT through in-depth interviews with experts in social work and ICT. These interviews revealed the profession's crisis due to external reasons such as the impact of social and technological changes and the lack of adequate resources, policies, and legislation in the current social context. They also sketched internal causes, including a lack of leaderships to undertake the digital transformation process, the impact of globalization and technologies, and resistance to these changes, among others. These exploratory in-depth interviews complemented the theoretical framework, as proposed by Quivy and Campenhoudt (1997) when the topic is under-studied.

In the second phase, we conducted a documentary analysis of four frameworks of digital competences related to social work: DigComp, DigCompEdu, ACTIC, and CompDig-Salut. These frameworks provided models for digital competency in citizenship and specific professional environments, which displaying both the European and the Catalan perspectives. Further, we analysed the competency framework of social work, evaluating how to align it with the digital reality. These analyses allowed us to identify which competences can be of use for the digital competency framework of social work and, at the same time, provided reflections on the structure and evaluation of the competency frameworks.

The third phase, a mixed design, was developed to identify the characteristics of digitally competent professionals and the difficulties in achieving such competence. In this phase, 359 social work professionals were asked to complete a questionnaire, and 10 others were interviewed in-depth. To determine the proposed framework of digital competences, we followed a Delphi process with the participation of 10 experts in social work.

The final phase, a methodological triangulation, helped us ground the proposal for digital competences in social work. The research provided a comprehensive view of the current situation of social work concerning ICT and a diagnosis of the characteristics of digitally competent social workers and the difficulties in becoming such. It also facilitated a deep analysis of digital competency frameworks to identify key elements in existing frameworks and an analysis of the digital transformation process of entities and administrations where social work is conducted. Most importantly, the research yielded a proposal for a framework of digital competences for social work emerging from the opinions of 369 individuals and validated by experts in the profession. This proposal is significant as it is the first specific proposal of digital competences for the profession, guiding and structuring the acquisition of the much-needed digital competence, and by extension, aiding the profession in digital transformation processes, impacting both professionals and service users.