Irrupción de la postmodernidad en el ámbito espiritual. La red de prácticas y creencias

Abstract

Amb aquesta tesi es vol explicar des de l'antropologia, la sociologia cognitiva i els estudis culturals, en un marc sociohistòric que podríem anomenar postmodern, una sèrie de tensions, dinàmiques i contradiccions que sorgeixen en l'àmbit del coneixement i de l'espiritualitat. Aquesta tesi s'ocupa en concret de l'auge i el creixement del fenomen neoespiritual conegut com a New Age. En última instància, la New Age representa una proposta de reorganització del patrimoni simbòlic-cognitiu euro-occidental per mitjà de la difuminació de les barreres epistemològiques existents entre ciència i espiritualitat. Aquesta tasca d'afebliment de la separació radical dels àmbits espiritual i científic, així com la validació de formes de coneixement no reglades, es pot entendre com a resultat de l'efecte desorganitzador de la postmodernitat. Els actors de la New Age elaboren discursos marcats per una moralitat holística amb què defensen que experiències espirituals i subjectives són mitjans vàlids per conèixer. A la New Age és recurrent la idea de recerca personal per a les respostes a les qüestions espirituals i transcendents pel que fa al seu propi interior. Els new agers aspiren a l'apoderament espiritual negant el monopoli de la interpretació dels fets religiosos i espirituals als intermediaris institucionals tradicionals a les societats euro-occidentals. Volen vivències religioses lliures i personals. Aquesta aparent individualització de l'experiència espiritual, però, es busca i construeix col·lectivament, amb el suport del grup. Mitjançant l’anàlisi dels principals marcs de referència que nodreixen l’ideari New Age s’intenta explicar l’articulació del pla de les vivències espirituals subjectives i individuals amb l’ambició utòpica d’un gran canvi social global.

Con esta tesis se pretende explicar desde la antropología, la sociología cognitiva y los estudios culturales, en un marco socio-histórico que podríamos llamar postmoderno, de una serie de tensiones, dinámicas y contradicciones que surgen en el ámbito del conocimiento y de la espiritualidad. Esta tesis se ocupa en concreto del auge y crecimiento del fenómeno neoespiritual conocido como New Age. En última instancia, la New Age representa una propuesta de reorganización del patrimonio simbólico-cognitivo euro-occidental por medio de la difuminación de las barreras epistemológicas existentes entre ciencia y espiritualidad. Esta labor de debilitamiento de la separación radical de los ámbitos espiritual y científico, así como la validación de formas de conocimiento no regladas, puede entenderse como resultado del efecto desorganizador de la postmodernidad. Los actores de la New Age elaboran discursos marcados por una moralidad holística con la que defienden que experiencias espirituales y subjetivas son medios válidos para conocer. En la New Age es recurrente la idea de búsqueda personal para las respuestas a las cuestiones espirituales y transcendentes en lo que refieren como su propio interior. Los new agers aspiran al empoderamiento espiritual negando el monopolio de la interpretación de los hechos religiosos y espirituales a los intermediarios institucionales tradicionales en las sociedades euro-occidentales. Quieren vivencias religiosas libres y personales. Sin embargo, esta aparente individualización de la experiencia espiritual se busca y construye colectivamente, con el apoyo del grupo. Mediante el análisis de los principales marcos de referencia que nutren el ideario New Age se intenta explicar la articulación del plano de las vivencias espirituales subjetivas e individuales con la ambición utópica de un gran cambio social global.

With this thesis I want to explain from anthropology, cognitive sociology and cultural studies, in a socio-historical framework that we could call postmodern, a series of tensions, dynamics and contradictions that arise in the field of knowledge and spirituality. This thesis deals specifically with the rise and growth of the neo-spiritual phenomenon known as New Age. Ultimately, the New Age represents a proposal to reorganize the Euro-Western symbolic-cognitive heritage through the blurring of the existing epistemological barriers between science and spirituality. This work of weakening the radical separation of the spiritual and scientific spheres, as well as the validation of unregulated forms of knowledge, can be understood as a result of the disorganizing effect of postmodernity. New Age actors create discourses marked by a holistic morality with which they defend that spiritual and subjective experiences are valid means to know. In the New Age, the idea of a personal search for answers to spiritual and transcendent questions in what they refer to as their own interior is recurrent. New Agers aspire to spiritual empowerment by denying the monopoly of the interpretation of religious and spiritual facts to traditional institutional intermediaries in Euro-Western societies. They want free and personal religious experiences. However, this apparent individualization of spiritual experience is sought and constructed collectively, with the support of the group. Through the analysis of the main frames of reference that nourish the New Age ideology, an attempt is made to explain the articulation of the plane of subjective and individual spiritual experiences with the utopian ambition of a great global social change.