L'Aha del Ha-ha: Activació empàtica en formats breus d'humor audiovisual. Proposta de 91 estratègies pràctiques de guió

Abstract

La tesi planteja com l'humor audiovisual que s'ha definit sovint com a distanciament, pot utilitzar estratègies de guió que generin una activació de l'empatia del públic en vers dels personatges aconseguint d'aquesta manera una identificació que l'apropi a ells, tot i que aquests emeten un registre còmic que en principi no afavoriria que es pogués plantejar aquesta circumstància.

Així, la majoria d'estudis efectuats fins ara es basen en analitzar la resposta humorística (el Ha-ha) desmereixent les possibilitats que pot oferir el recorregut (l'Aha) fins aquest final risible. És a dir, la tesi estudia principlament l'Aha del Ha-ha més que el Ha-ha de l'Aha del qual s'han fet alguns estudis.

Després d'aprofundir en l'anàlisi de com es pot produir la identificació i els possibles estats empàtics, es proposa un seguit de 91 estratègies pràctiques de guió que s'han anat treballant durant més de 40 anys de professió de l'autor en el món del guió de comèdia.

Així, es presenta un paquet d'estratègies per establir una nova manera de fer comèdia més empàtica, que no suposa ni molt menys que es proposi una comèdia amable, donat que l'empatia també és una eina crítica.

La tesis propone cómo el humor audiovisual, a menudo definido como distanciamiento, puede utilizar estrategias de guión que generen una activación de la empatía de la audiencia hacia los personajes, logrando una identificación que los acerque, a pesar de que estos personajes emitan un tono cómico que inicialmente no favorecería esta circunstancia.

Así, la mayoría de los estudios realizados hasta ahora se centran en analizar la respuesta humorística (la Ha-ha), pasando por alto algunas de las posibilidades que puede ofrecer el recorrido (el Aha) hacia este final risible. En otras palabras, la tesis examina principalmente el Aha del Ha-ha más que el Ha-ha del Aha, que ha sido objeto de algunos estudios.

Después de profundizar en el análisis de cómo se pueden producir estados de identificación y posible empatía, se proponen una serie de 91 estrategias prácticas de guión, desarrolladas a lo largo de más de 40 años de profesión del autor en el mundo de la escritura de guiones de comedia.

Por lo tanto, se presenta un conjunto de estrategias para establecer una forma más empática de hacer comedia, lo que de ninguna manera implica proponer una comedia amable, ya que la empatía también es una herramienta de crítica.

The thesis proposes how audiovisual humor, often defined as distancing, can use script strategies that generate an activation of the audience's empathy towards the characters, achieving an identification that brings them closer, even though these characters emit a comedic tone that initially would not favor this circumstance.

Thus, most studies conducted so far focus on analyzing the humorous response (the Ha-ha), overlooking the possibilities that the journey (the Aha) towards this laughable conclusion can offer. In other words, the thesis primarily examines the Aha of the Ha-ha more than the Ha-ha of the Aha, which has been the subject of some studies.

After delving into the analysis of how identification and possible empathic states can be produced, a series of 91 practical script strategies are proposed, developed over more than 40 years of the author's career in the comedy scriptwriting world.Therefore, a set of strategies is presented to establish a new, more empathetic way of doing comedy, which by no means implies proposing a gentle comedy, as empathy is also a critical tool.