La historia visual del Manicomio General La Castañeda, 1910-1968

dc.contributor
Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologies Romàniques
dc.contributor.author
Marines De Mária Campos, María Enriqueta
dc.date.accessioned
2024-11-04T12:01:49Z
dc.date.issued
2024-09-16
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/692441
dc.description.abstract
Aquesta investigació, des de la metodologia de la història visual, realitza una anàlisi de les imatges que van circular a la premsa del Manicomi General La Castañeda, des de la seva inauguració l'11 de setembre de 1910 fins a la clausura el 29 de juny de 1968. Les fonts visuals i escrites ajudaran a interpretar el període a estudiar des de la mirada de la fotografia documental. Per això, ens centrarem en la construcció de la imatge de la bogeria i el canvi de visualitat que se li va assignar a través del temps, la seva funció i ús social com a document històric i estètic. Parlem de fotografies que al seu moment van inquietar la consciència nacional en fites importants de la història de Mèxic. El corpus de fotografies escollides inicia amb els fonaments de l'hospital, la presència simbòlica de la modernitat, així com la visualitat de la bogeria a través del discurs nacional, abordant els cinquanta-vuit anys d'existència del manicomi. De tal manera, es pretén demostrar que el manicomi va ser el resultat d'un període que exclou i jutja l'altra, marginant-la i excloent-la del discurs de construcció oficial d'identitat nacional. Al mateix temps i de manera paral·lela, veurem la construcció d'un saber-poder a partir d'endinsar-nos en bogeria des del protagonistes. Per a tot això, el discurs d'aquesta investigació es presentarà a través de la narrativa de la visualitat fotogràfica. Després, a principis del segle XX, la fotografia es farà servir per a la identificació i el control social. Tot això ens portarà a qüestionar, a més, la idea de la bogeria com un destí fatal traçat per la biologia, per començar a assumir-la com una elecció social consensuada per part d'una societat marginant. Des de la imatge, La Castañeda ens ofereix la possibilitat d'apropar-nos a la quotidianitat dels subjectes que deambulaven per espais marginals. Així ho farem, sempre a través de la mirada dels fotògrafs aquí descrits.
ca
dc.description.abstract
Esta investigación, desde la metodología de la historia visual, realiza un análisis de las imágenes que circularon en la prensa del Manicomio General La Castañeda, desde su inauguración e1 1 de septiembre de 1910 hasta su clausura el 29 de junio de 1968. Las fuentes visuales y escritas ayudarán a interpretar el periodo a estudiar desde la mirada de la fotografía documental. Para ello, nos centraremos en la construcción de la imagen de la locura y el cambio de visualidad que se le asignó a través del tiempo, su función y uso social como documento histórico y estético. Hablamos de fotografías que en su momento inquietaron la conciencia nacional en hitos importantes de la historia de México. El corpus de fotografías elegidas inicia con los cimientos del hospital, la presencia simbólica de la modernidad, así como de la visualidad de la locura a través del discurso nacional, abordando los cincuenta y ocho años de existencia del manicomio. De tal forma, se pretende demostrar que el manicomio fue el resultado de un periodo que excluye y juzga a la otredad, marginándola y excluyéndola del discurso de construcción oficial de identidad nacional. Al mismo tiempo y de manetra paralela, veremos la construcción de un saber-poder a partir de adentrarnos en locura desde su protagonistas. Para todo ello el discurso de esta investigación se presentará a través de la narrativa de la visualidad fotográfica. Luego, a principios del siglo XX, la fotografía se utilizará para la identificación y el control social. Todo ello nos llevará a cuestionar, además, la idea de la locura como un fatal destino trazado por la biología, para comenzar a asumirla como una elección social consensuada por parte de una sociedad marginante. Desde la imagen, La Castañeda nos brinda con la posibilidad de acercarnos a la cotidianidad de los sujetos que deambulaban por espacios marginales. Así lo haremos, siempre a través de la mirada de los fotógrafos aquí descritos.
ca
dc.description.abstract
This research, from the methodology of visual history, performs an analysis of the images that circulated in the press of the General Insane Asylum La Castañeda, from its inauguration on September 1, 1910 until its closure on June 29, 1968. The visual and written sources will help to interpret the period to be studied from the viewpoint of documentary photography. To this end, we will focus on the construction of the image of madness and the change of visuality assigned to it over time, its function and social use as a historical and aesthetic document. We are talking about photographs that at the time disturbed the national conscience in important milestones of Mexican history. The corpus of photographs chosen begins with the foundations of the hospital, the symbolic presence of modernity, as well as the visuality of madness through the national discourse, addressing the fifty-eight years of existence of the asylum. In this way, it is intended to demonstrate that the asylum was the result of a period that excludes and judges otherness, marginalizing and excluding it from the discourse of official construction of national identity. At the same time and in parallel, we will see the construction of a knowledge-power from entering into madness from its protagonists. For all this, the discourse of this research will be presented through the narrative of photographic visuality. Then, at the beginning of the 20th century, photography will be used for identification and social control. All this will also lead us to question the idea of madness as a fatal destiny traced by biology, to begin to assume it as a social choice agreed upon by a marginalized society. From the image, La Castañeda offers us the possibility of approaching the daily life of the subjects who wandered through marginal spaces. We will do so, always through the eyes of the photographers described here.
ca
dc.format.extent
468 p.
ca
dc.language.iso
spa
ca
dc.publisher
Universitat Rovira i Virgili
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
ca
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
fotografia
ca
dc.subject
manicomi
ca
dc.subject
història visual
ca
dc.subject
manicomio
ca
dc.subject
photography
ca
dc.subject
asylum
ca
dc.subject
visual history
ca
dc.subject.other
Arts i humanitats
ca
dc.title
La historia visual del Manicomio General La Castañeda, 1910-1968
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
3
ca
dc.subject.udc
7
ca
dc.subject.udc
77
ca
dc.subject.udc
93
ca
dc.contributor.director
Reig Tapia, Alberto
dc.contributor.director
Arnal Lorenzo, Ariel
dc.embargo.terms
6 mesos
ca
dc.date.embargoEnd
2025-03-15T02:00:00Z
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess


Documents

This document contains embargoed files until 2025-03-15

This item appears in the following Collection(s)